La comarca viu un nou ‘boom’ de colles castelleres

És, segurament, el millor reflex de la identitat cultural catalana aquí, però també a nivell internacional. Les colles castelleres deixen bocabadats a tots els que omplen les places d’arreu i prova d’això és el reconeixement que va obtenir l’any 2010 com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat, segons la UNESCO.

El silenci que es genera a la plaça, sentir que formes part de la pinya, veure com l’enxaneta supera el clatell dels alcaldes i l’esclat final en aplaudiments de tots els que envolten el castell humà, tot plegat posa els pels de punta i la pell de gallina de qualsevol que s’aturi a la plaça. I no només a la plaça de la vila de Vilafranca del Penedès per a la Diada de Sant Félix o a Valls amb la colla vella i la jove de Xiquets o els Minyons de Terrassa, ciutat que revolucionaria la tècnica castellera als noranta. El Baix Llobregat és la comarca amb més colles castelleres de tots els Països Catalans i, de fet, s’està produint un nou ‘boom’ d’agrupacions de castells.

A punt la dotzena colla
Segons el llistat oficial de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, a les vuit colles castelleres que hi ha al Baix Llobregat –castelleres d’Esparreguera, Esplugues, Castelldefels, Cornellà, Sant Feliu de Llobregat, Sant Vicenç dels Horts, Colla Jove de L’Hospitalet i Matossers de Molins de Rei- s’han de sumar tres agrupacions en formació, tot i que ja han dut a terme nombroses actuacions: són els Castellers de Gavà, Viladecans i els Encantats de Begues. En total onze colles castelleres de trenta-un municipis (inclòs L’Hospitalet), el que la converteix, com dèiem, en la comarca amb més agrupacions de tots els Països Catalans. Manté aquesta primera posició tot i la ‘desaparició’ de colles com la de Martorell (al 2000), la de L’Hospitalet (al 2005), Sant Boi de Llobregat (al 2007) o, la darrera, la de Sant Andreu de la Barca (al 2008).

Aquesta xifra, aquest ampli ventall de camises es pot veure incrementat i arribar fins a la dotzena si es confirma la nova colla castellera de El Prat que ja ha iniciat els tràmits per oficialitzar l’entitat. Diverses associacions conegudes i consolidades a la ciutat potablava com la colla de Diables, l’Associació Gegantera del Delta, el Centre d’Esplai Sant Pere i Sant Pau, l’Agrupament escolta Conxita Busquets i, també, la Antón Vilà -a més d’altres adhesions particulars- han engegat aquest procés de constitució de la primera colla castellera de la ciutat que, tot i no tenir fins ara una agrupació, celebra des de 1997 la Diada Castellera de la Festa Major apadrinada i organitzada pels Castellers de Cornellà.

Cornellà, el padrí lila
De fet, Cornellà s’ha convertit en una referència pel sud de la comarca ja que va ser la primera en néixer amb el ‘boom’ dels noranta (1991) i ja és una de les històriques, juntament amb Castelldefels, Esplugues i Esparreguera. “A 1991 no hi havia al Baix quasi colles. Des d’aleshores la colla castellera de Cornellà ha apadrinat a moltes colles tant a la comarca com a Barcelona, com per exemple la colla de Sants”, comenta David G. Frutos, membre de la Junta. “Allà (en referència a les comarques on van sorgir els castells) estan les més tradicionals i la que la fan més grossa; però dir-te que aquí és on hi ha més colles castelleres”. Aquesta multiplicitat de colles també té la seva part negativa. “Si justéssim forces podríem ser més potents; però si cada ciutat té la seva colla, doncs, clar ja és més difícil atraure com a colla gent d’altres municipis”, diu Ariadna Rizo, també membre de la Junta de l’agrupació.

La última vegada que van descarregar un 4 de 8 va ser al 2002, el seu millor castell. Tot i això, segurament, no és aquest el repte més important. Augmentar el nombre de camises liles és el principal objectiu ara mateix de la colla. Amb aquest fi els Castellers de Cornellà van portar a terme la campanya ‘Posa’t Lila’ per les festes del Corpus de la ciutat on van aplegar diferents agrupacions castelleres amb camises liles. “La idea és obrir-nos a la gent i a la comarca. Que vingui gent i que ens conegui”, diu Frutos. De moment, la colla pot estar d’enhorabona ja que fa només un any que van estrenar el seu nou local d’assaig, un pas endavant més d’aquesta agrupació que ja porta 23 anys pujant castells al cel de la comarca.

Dotze anys de Matossers
No porten tant anys, però sí que es troben en el seu millor moment. Són els Matossers de Molins de Rei que, recentment, han celebrat el seu XII Aniversari. “Crec que estem en el millor moment de la colla perquè hi ha molta gent, però també perquè és gent molt implicada”, diu el cap de colla, Salva Prat, l’encarregat d’organitzar les diferents peces d’escacs a terra perquè el castell trobi l’equilibri perfecte i així que pugui veure l’enxaneta alçar el braç. “La prova són els castells, és el que ens marca a tots; i fer dos de set durant un aniversari no s’havia vist mai”, puntualitza el president dels Matossers de Molins de Rei, David Fernàndez. Els Matossers són ja una colla consolidada i la seva progressió continua tot i els cicles que s’experimenten al món casteller. “Quan vam aparèixer al 2002, ja hi havia colles del ‘boom’ dels 90 que anaven desapareixent; ara passarà segurament el mateix, tot s’anirà reubicant d’aquí a uns anys”, explica Prat. Però amb una diferència: la comarca ja ha donat un pas més enllà en el món casteller: “Ara vivim un procés de normalització; és a dir, abans era una cosa rara tenir una colla castellera al Baix Llobregat. En canvi, ara és normal i, de fet, és quasi més normal tenir-ne”, comenta Fernàndez.

Els motius d’aquest nou ‘boom’ poden ser diversos: la major difusió del món casteller als mitjans de comunicació, el treball fet en matèria de seguretat amb noves mesures i fent veure als seguidors que, segons les estadístiques, és una activitat molt menys perillores que altres esports habituals. “Tot suma”, també el procés sobiranista que, d’alguna manera, ha donat força a les colles per la seva qüestió identitària. Aquest mes de juny, de fet, els Matossers de Molins de Rei es van sumar a la campanya d’Òmnium Cultural “Catalans want to vote – Human towers for Democracy”, amb un pilar al Castell Ciuró de Molins.

Altre prova de la bona salut d’aquesta colla és la nova iniciativa que acaben d’impulsar: la publicació d’un conte infantil amb els castells de protagonista. El conte Jan, Puges? s’ha anat narrant ja per les biblioteques de la comarca i ara volen fer una primera edició. Per això, els Matossers han obert una campanya de micromecenatge amb Verkami, on tothom pot col·laborar.