Júlia Reñé | Martes 21 de abril de 2015
El nombre d’accidents laborals del Baix apunta a seguir una tendència a l’alça; en concret, els accidents mortals han augmentat un 14,29% respecte el 2013
El Baix Llobregat porta escrita una xifra, el 8.226. Aquest nombre fa referència als accidents laborals de la comarca, una xifra que mirant al passat és una millora però que en comparació amb l’any 2013 mostra una tendència a l’alça.
En uns casos és dur una mascareta, uns guants adequats per a altes temperatures, un calçat més adherent o un simple casc, són petits detalls que marquen la diferència En un context on les noves tecnologies serveixen com a suport de centenars d’oficis, els accidents -en la seva majoria per falta de precaucions i d’inversió per part de les empreses- segueixen essent una realitat tangible. Aquesta situació de risc afecta a les empreses però també a la societat com a conjunt, ja que una accident implica una baixa per malaltia que no només paga el treballador sinó que també repercuteix en l’empresari a qui aquest fet suposa costs extra.
Segons dades de Comissions Obreres, el sector econòmic que pateix a dia d’avui més accidents és el sector terciari, el de serveis que el 2014 va patir 5.400 accidents que representen un 13,54% més que el 2013. L’agricultura en canvi, és un cas molt peculiar perquè registra el major augment d’accidents però també el menor nombre, ja que el 2014 va registrar 37 accidents el que significa un 15,63% més que el 2013.
El sector industrial és el que es tatxa sempre com a més perillós, però en aquest sentit s’ha reduït el nombre accidents, que el 2014 van sumar 1.940 cosa que resta 11 casos respecte l’any anterior. Però tot i aquesta tendència a la baixa, la indústria segueix essent un dels àmbits amb accidents de major gravetat a causa de les eines i els materials que s’hi utilitzen, com és el cas de l’amiant. La paraula amiant ha estat tabú durant molts anys. En la dècada dels 70 i 80, Espanya va ser la major productora d’Europa d’aquest material, i per això, múltiples empreses del sector industrial i la construcció van manipular-lo. Però aquest passat on les empreses s’enriquien a costa dels baixos preus i els grans usos del també anomenat asbest, ha deixat una empremta inesborrable i difícilment remeiable al nostre present.
Dades oficials de la Organització Mundial de la Salut (OMS) apunten que en els pròxims deu anys més d’un milió de treballadors moriran arreu del món a causa de la seva exposició al amiant, 40.000 d’aquestes morts tindran lloc a l’Estat Espanyol, en un termini de vint anys. Tots estem exposats a petites quantitats d’asbest en l’aire que respirem, però la seva prolongada exposició pot provocar greus i incurables patologies.
Les empreses han manipulat l’amiant sense mirament durant anys, ja que no va ser fins el 2001 que es va prohibir. Fins aleshores centenars d’edificis havien estat construïts amb uralita (un dels principals materials que el contenen) i, l’asbest havia tingut múltiples usos en fàbriques automobilístiques, derivats del ciment i la indústria.
La ‘Confederació General de Treballadors de Catalunya’ (CGT) porta fins avui un recorregut de queixes i manifestacions per donar veu a aquest problema de seguretat laboral. D’acord amb José Luís Gómez, antic treballador de l’empresa de Viladecans Federal Mogul (ara Honeywell) i militant de la CGT, “el que va succeir a Espanya és un genocidi laboral” no només pel silenci de les empreses que coneixent el seu perill han exposat sense precaucions als seus treballadors, sinó perquè “no s’ha adoptat una política forta per identificar i ajudar als treballadors de les petites i mitjanes empreses que durant anys van estar exposats”.
Les tres malalties més recurrents són l’asbestosi –associada directament a la exposició de l’amiant, i que suposa el desenvolupament d’una fibrosi pulmonar-, el mesotelioma maligne – un tipus de càncer que afecta la pleura i el peritoneu, tot i que els símptomes poden no aparèixer fins 20 o 30 anys després de la exposició-, i, el més mortal de tots ells, el càncer de pulmó.
Reivindicació ciutadana
A finals de febrer, es van reunir per primer cop la CGT de Catalunya, la Federació Local de Viladecans de la CGT, i les associacions de les emrpeses Rocalla (Castelldefels), Uralita (Cerdanyola del Vallès), MACOSA (Poble Nou) i El Prat de Llobregat (a través també de la secció sindical de la CGT de Federal Mogul) en una manifestació davant de l’Hospital de Viladecans, a la que van acudir unes 150 persones com a mostra de solidaritat als afectats.
L’acte va anar de la mà de tres reivindicacions: l’atenció mèdica als treballadors afectats, la jubilació anticipada als exposats i la denuncia de les dificultats alhora de reconèixer la invalidesa professional per part de l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS). El secretari de salut laboral de la CGT, Àlex Tisminetzky reclama que es faci un cens oficial de treballadors exposats i que seria necessari que s’efectuessin “revisions mèdiques periòdiques per a les persones potencialment afectades”.
Per part dels afectats, es reclamen indemnitzacions però en el cas que el veredicte sigui favorable, es triga en obtenir-les de 5 a 6 anys; cosa que tenint en compte l’edat avançada de molts d’ells, a vegades arriba quan ja és massa tard.
La CGT ha creat, a més, un document anomenat ‘Guia Bàsica’ per tal que els seus delegats puguin actuar tant si les seves empreses han utilitzat amiant, com per seguir els protocols si en la seva feina apareix el producte, una altra manera més de prevenir el futur. III