Dayana García Blas | Martes 21 de abril de 2015
L’Ajuntament de Gavà encomana no sobrevolar de les 23h fins les 07h. Ela municipis reclamen assegurar els avanços mediambientals i acústics aconseguits.
La contaminació acústica que emeten els avions continua molestant als veïns de Gavà Mar, però en menor impacte, ja què les configuracions actuals de les pistes per aterrar i enlairar-se minimitzen el soroll aeri. El número de queixes ha disminuït. “Jo crec que estan contents”, afirma Isabel Arnet, cap de l’Oficina Municipal de Seguiment de l’Aeroport, dons assegura que els clams només floreixen quan hi ha una aplicació excessiva d’una configuració de la pista que obliga als avions a sobrevolar nuclis urbans i no el mar, situació que hi passa més a la primavera que l’hivern, i això genera dubtes entre el veïnat.
Millores acústiques
“Les configuracions són les entrades i sortides de l’aeroport, una manera d’operar”, puntualitza la responsable. L’espai aeri de El Prat compta amb tres pistes que poden funcionar amb diferents configuracions i es que durant el dia els avions volen per la pista més propera al mar, fent un gir, i així eviten sobrevolar àrees habitades, com és el cas de Alsina Mar, una de les zones de Gavà més perjudicades. No obstant, quan les condicions meteorològiques no són favorables, “que és un 25% del temps”, remarca Isabel Arnet, aquesta sortida queda inhabilitada, lo que suposa que els avions han de passar per Castelldefels, i aterrar per la pista principal, la mes antiga, sobrevolant Gavà i Viladecans.
Des de l’Ajuntament de Gavà “lluitem per mantenir l’actual model de pistes segregades” que minimitza el soroll dels avions perquè s’utilitza la primera pista per aterrar i la tercera per despagar. A més, es vela per aplicar configuracions menys lesives i millorar així la convivència dels veïns amb l’aeroport, la qual cosa passa per “no sobrevolar en períodes nocturns que generen un fort impacte”, és a dir, de les 23h fins les 07h del matí.
Fa mes de sis anys, “vam impulsar un sistema pioner en tot l’estat d’implementació visual que a través d’un portal web es feia el seguiment de traces radar de l’aeroport”, emfatitza Isabel Arnet. El conegut com a SIGMA, Sistema Integrat de Gestió Mediambiental Aeroportuari, detecta les traces i mesurar el nivell sonomètric dels avions. Amb això, els veïns poden visualitzar un mapa aeri i controlar si s’està incomplint alguna normativa. Aquest sistema ofereix “una major transparència i tranquil•litat al veí que està patint aquest impacta sonor”.
Més avions
“L’aeroport de El Prat ha anat creixent en número de passatgers, la qual cosa és molt important, però també s’ha reduït l’impacte acústic gracies al treball de les administracions i els veïns”, senyala la cap d’OMSA. Prou Soroll, contrària a la contaminació acústica i a la química dels avions, assevera que “la Setmana Santa en el 2015 ha estat plena d’avions a la nostra població”, Castelldefels. Segons la plataforma, membre de la Associació Nacional d’Afectats Impacte Tràfic Aeri (ANAITA), veuen el futur turístic del municipi en perill remarcant que els visitants que han gaudit de la platja s’ho tornaran a pensar el proper any per les molèsties sonores viscudes. A més, Prou Soroll manifesta que “AENA ens ha ignorat i depreciat de forma escandalosa” davant les propostes i destaquen la incoherència de l’aeroport que vol “convertir-se en un Hub Internacional i tingui com a primera pista la 7L25R”.
Unió d’ajuntaments
L’administració de Gavà va liderar un manifest, signat conjuntament amb els altres representats municipals de Begues, El Prat, Sitges, Sant Boi i Viladecans, per tal de avalar que la privatització d’AENA no modifiqui els avanços aconseguits fins ara en l’àmbit mediambiental acústic. En aquest consens, els alcaldes i alcaldesses de les ciutats pertinents sol•licitaven un informe sobre la planificació evolutiva de l’aeroport a mig termini, i la garantia de transparència informativa en referencia a les actuacions.
Isabel Arnet indica que els esforços de tots han estat satisfactoris ja què, en els últims anys, “hem aconseguit millorar estadístiques en la implementació de configuracions pactades, i seguim treballant tots els aspectes a nivell local i estatal amb les comissions i fòrums d’àmbit polític i tècnic”. III