Viatge al centre de la terra

Dels 958 metres de la cova de Salnitre de Collbató, només 550 formen part del recorregut visitable. La “malaltia verda” afectava a les roques de la formació subterrània fent-la malbé

Amb més de 4.000 visites a l’any, la Cova de Salnitre situada a Collbató rep al 90% dels catalans procedents, sobre tot, del Barcelonès i el Baix Llobregat.

Dins l’atractiu turístic de Montserrat, destaca aquest patrimoni natural que ha inspirat a molts artistes entre els que es troben, segons determina la tradició, Antoni Gaudí i Santiago Rusiñol. Des de l’Ajuntament del municipi expliquen que els guies detallen durant el recorregut de 550 metres “el resultat del procés geològic que ha donat forma a la cavitat, ens mostraran l’hàbitat dels primers pobladors de Montserrat i ens endinsaran en un món de llegendes”.

Les dimensions totals de la cova fan un total de 958 metres, però el turista només pot veure la meitat aproximadament per gaudir de “galeries d’estalactites, banderes, estalagmites, columnes, cascades i d’altres formes espectaculars” afegeixen fonts de l’administració de Collbató. Els visitants poden visitar diferents sales que van des de l’espai de la Catedral, el Pou del Diable i Gola de l’Infern que són pous, el Claustre dels Monjos i la sala de l’Elefant, la del Bosc Encantat, la de les Columnes, el lloc de La Moreneta, l’espai de la Sagrada Família, fins arribar al conegut pavelló de la Verge.

“Malaltia verda”
“No existia un problema de manca de llum” destaca l’Ajuntament remarcant que la nova il•luminació ja està enllestida lo que permet visitar la cova fins al final. “La malaltia verda” era el veritable problema, segons la institució, perquè la llum d’antiga instal•lació dels anys 80, implantada fins fa poc, ocasionava conjuntament amb la climatització, els nivells de CO2 i la temperatura que proliferessin uns microorganismes que s’enganxaven a les roques i les feien malbé. Una companyia de neteja s’encarrega de netejar la cova a la vegada que estudia la problemàtica perquè no hi hagin més brots.

Curiositats
Com a singularitats, el nom de la Cova de Salnitre ve de la mina de salnitre que van trobar els monjos a la muntanya de Montserrat a l’Edat Mitjana. El valuós mineral era escàs i s’utilitzava com a fertilitzant pels camps per mantenir els aliments en bon estat, però també per fabricar pólvora negra amb carbó i sofre. Segons l’Ajuntament “el salnitre és el producte de la mineralització dels excrements dels ratpenats que hi van viure a la cova durant segles”.

Una cova que, possiblement, incorpora activitat des del Paleolític per les mostres arqueològiques trobades al 1922, i que va ser el refugi perfecte pel bandoler Manuel Buxó. A més, els visitants poden veure algunes insígnies i inscripcions a les roques que van marcar els primers exploradors que baixaren a investigar cap a finals del S. XIX. Però, es cuidaven bé durant les antigues expedicions ja què “com si estaven hores dins les coves, es van arribar a muntar un bar a l’entrada” asseguren fonts de l’administració.

La cova aglomera uns espais d’interès històric i geològic per la formació de la roca sedimentària, la anomenada “pinyolada”. A més, es tracta d’un destí turístic molt familiar o per passar amb els amics on es poden aprendre nous coneixements i anècdotes que expliquen els guies durant el recorregut que t’endinsa fins al cor de Montserrat. III