Imanol Crespo | Viernes 15 de mayo de 2015
L’entitat ecologista porta a la conselleria de Territori i Sostenibilitat vuit punts que caldria modificar. DEPANA demana recuperar el Document de Referència que la Generalitat de Catalunya va publicar a l’any 2009.
Després de l’èxit de la primera fase de remodelació de la Granvia entre la plaça Ildefons Cerdà i la plaça Europa, era indubtable que tant el consistori com la Generalitat farien un esforç per trobar el consens en el desplegament de la segona fase. En aquest cas, però, tenen una pedra en el camí, i mai millor dit: el darrer espai natural de la ciutat de L’Hospitalet.
La urbanització de Can Trabal amb grans edificacions, alguns de fins a 60 metres d’alçada, ja va aixecar les queixes d’algunes forces polítiques a l’oposició com el Partit Popular. Ara, els col•lectius ecologistes alcen també la veu, novament, contra –insistim- la darrera riquesa verda de la ciutat.
La Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural, comunament coneguda com a DEPANA, ha presentat diferents al•legacions a l’actual Pla Director Urbanístic que ha d’allargar la Granvia fins el riu Llobregat, amb la conseqüent remodelació, soterrament de la via i urbanització de la zona. “Feixa Llarga-Can Trabal representa l’última peça de la Marina de L’Hospitalet, al gran hemidelta Nord del Llobregat, ara gairebé perdut sota el ciment. Sí, sorprèn, però parlem d’un 40% del delta del Llobregat que ja és invisible als mapes i a l’imaginari popular”, expressen des de entitats ciutadanes i en especial la Plataforma Salvem la Zona AgricolHa, que porta anys en defensa d’aquesta àrea natural.
Plaça Europa II
“La solució que s’ha proposat per la zona, tot i conservar part de l’horta, decep. El projecte, més que per les seves bondats ambientals, s’ha venut com una plaça Europa II, i no deixa de ser, finalment, un altre projecte urbanístic i especulatiu més”, critiquen des de Depana. Per aquest motiu, l’entitat demana la modificació de l’actual projecte per incloure aspectes –sobretot des del punt de vista mediambiental- que el Document de Referència presentat per la Generalitat a l’any 2009 ja recomanava després d’un estudi de l’impacte ambiental.
Amb el Document de Referència a la mà, DEPANA demana una planificació similar a la del Parc Agrari, tal i com aconsella l’estudi, per no trencar l’estructura natural de l’espai. En aquest sentit, l’entitat no veu amb bons ulls convertir dues zones verdes en centres direccionals tant al nord de Can Trabal com al sud, a tocar de la Granvia.
D’altra banda, proposa un ampli estudi de mobilitat més enllà de les quatre mesures concretes que proposa el PDU en aquest sentit: canviar la sortida de metro de Bellvitge i fer una boca nova a l’altre costat de la Granvia; augmentar la freqüència de la L1; millorar l’accés a l’estació de Rodalies; i nous recorreguts per a la xarxa d’autobusos de la zona. Segons DEPANA, aquests quatre punts “són quatre propostes simplistes, donant un compliment precari a les indicacions del DR”.
Pel medi ambient
Pel que fa la part dedicada al medi ambient, en destaquen dos aspectes fonamentals: el PDU no recull, d’una banda, un pla de prevenció, corrector i compensatori per tal de reduir l’emissió de contaminants atmosfèrics, tal i com recull l’Informe de Qualitat de l’Aire; i d’altra, DEPANA critica que el PDU es troba dins d’una zona inundable i, per tant, està reservat per uns tipus d’espais molt concrets com zones agrícoles o parcs o espais lliures, en qualsevol cas, sense urbanitzar.
Més enllà de la comparació amb el Document de Referència de 2009 que l’entitat ecologista reclama respectar, DEPANA resumeix en set punts les actuacions que calen aplicar. Entre aquests trobem, fixar objectius i criteris ambientals com el grau d’afectació als hàbitats naturals i el manteniment i augment de la biodiversitat; recollir mesures preventives i protectores del medi ambient; no modificar l’actual paisatge de Can Trabal que fa de façana de la ciutat; minimitzar la impermeabilització del sòl; cuidar la fauna, flora i hàbitats de la zona, la qual compta amb el 80% de la biodiversitat de L’Hospitalet; mantenir la zona com enclau d’interès migratori d’aus; i, per últim, reduir les afectacions a l’IBA del Delta del Llobregat. III