Bloc 2: Ocupació i desenvolupament econòmic

PSC: No podem deixar de fer res que vagi en dos direccions: reduir l’atur i crear ocupació. El problema de l’atur és el de llarga durada, que afecta a les persones grans, joves, a les dones i a tots els col•lectius, que estan des de fa un any o dos a l’atur. Fa falta un pla de xoc i, després, canviar les formes de com ens relacionem amb aquestes persones en atur, personalitzant, acompanyant-los i potenciant que sigui la mateixa persona que sigui capaç de refer-se, amb certa autoestima per anar a buscar treball. En qualsevol cas, el tema de l’atur no el podrem resoldre perquè és un problema més estructural. Per crear ocupació.

En aquesta crisis, des del 2007, el 50% dels llocs de treball que s’han perdut són de la construcció; el 25% de la indústria i el 15% del comerç. Per tant, el 90% dels aturats venen d’aquests tres sectors. I aquí només treballava el 50% al 2007, per tant, hi ha altres sectors que han anat tirant i que se’ls s’ha ajudar. Ara, a la construcció, amb plans de rehabilitació, com els que s’estan fomentant des de l’Àrea Metropolitana, que ajuden a rehabilitar l’habitatge i suprimir barreres arquitectòniques, podem crear ocupació. A les indústries, als nostres polígons, dotant-los dels serveis que necessiten les empreses, ajudant-los amb iniciatives com InnoBaix, aplicant les polítiques d’orientació cap a sectors de més valor afegit i reordenant les ordenances perquè es puguin ubicar les empreses en funció de les seves necessitats podem crear ocupació. I en el comerç, treballant conjuntament per potenciar el comerç local. Això ho podem fer, ho hem vingut fent i ho seguirem fent. III

ICV: Els Ajuntaments no poden ser un problema per la gent que han perdut la feina ni per les empreses que pateixen, i quan dic empreses, dic petita i mitjana empresa, petit comerç...

Per tant, hi ha d’haver una màxima protecció i una màxima atenció per ajudar-los fiscalment, amb ajudes, si cal. Hem d’estar defensant els llocs de feina perquè són un bé comú. Socialment els llocs de feina els hem de protegir perquè són imprescindibles per nosaltres.

El concepte de recuperar, reciclar, reutilitzar també s’ha d’aplicar a la indústria i a l’activitat econòmica de la comarca. Estem en gran disposició de fer una reconstrucció de l’activitat econòmica de molts municipis en base a com funcionen molts polígons industrials, quins serveis tenen en comú, quines sinergies es poden generar per intentar anar a un parc comarcal de polígons industrials. Aquí va haver un pacte per la reindustrialització, que ara s’ha de recuperar, i que ha de ser el full de ruta de tots els ajuntaments que ens hem d’enganxar, perquè el que està clar és que no resoldrem els pocs arguments que tenim per crear ocupació si no ens posem d’acord. Necessitem una estratègia metropolitana, una estratègia comarcal. Aquí, un paquet important és apostar per la rehabilitació al sector de la construcció, el sector amb més atur, i aquí les polítiques públiques han d’ajudar.

Després, creiem en una altra economia diferent, amb una arrel més cooperativa, amb una visió més comunitària. Per acabar, necessitem tenir plans d’ocupació, des del punt de vista més social, per garantir que les persones a l’atur mantenen una cotització mínima per poder arribar a una situació de jubilació una mica més digna. I això els ajuntaments ho hem de garantir, tot i que el PP i CiU contínuament ens posen més dificultats per poder intervenir en polítiques econòmiques i d’ocupació. Creiem que, des dels ajuntaments, podem millorar la situació tot i que som conscients que és un problema estructural. III

C's: Els dos companys que m’han precedit, que són d’esquerres, m’estranya que no hagin parlat de la reforma laboral, un dels principals problemes d’ocupació.

Per cert, amb el suport de CiU al Congrés dels Diputats.

Proposem una reforma laboral que fomenti la contractació i no l’acomiadament i el contracte únic per acabar amb la temporalitat actual. El principal problema que tenim és la ‘xacra’ de l’atur.

S’ha de ajudar als emprenedors, a les pimes, s’ha de donar suport a la formació dels treballadors i dels aturats, s’ha d’ajudar al comerç local, s’ha incentivar el turisme, el teixit productiu local, s’ha de donar més facilitats eliminant burocràcies i s’han d’estendre els vivers d’empreses. Per concretar amb més mesures, proposem dos anys d’exempcions fiscals des de l’inici de l’activitat econòmica per fomentar l’emprenedoria; a nivell de comerç local, s’han de realitzar plans de dinamització locals conjunts entre les unions de botiguers i les associacions de comerciants; plans d’ocupació, que tenen una funció social molt important, fins i tot, liderats pels ajuntaments; plans de xoc municipals amb tots els agents implicats; i, després, les empreses: hi ha polígons industrials que estan molt deixats; s’han de mantenir i adequar per facilitar que les empreses s’instal•lin a la nostra comarca. III

CiU: La primera mesura de benestar social és la feina i això afecta al gruix més important de gent que avui pateix la xacra de l’atur.

Als ajuntaments no podem resoldre aquest problema que és estructural, però podem fer moltes coses. Hi ha una part molt important en l’àmbit de l’accessibilitat i la rehabilitació de l’habitatge. Són àmbits que poden donar molta feina a molta gent de la construcció.

D’altra banda, el comerç local té moltes dificultats, en molts casos, perquè la dimensió del comerç és sovint petita i també la manera com s’administra fa difícil competir amb certes àrees comercials. Creiem que des dels ajuntaments podem ajudar molt a la seva dinamització través de plans de comerç que responguin verdaderament a la realitat i, per tant, adoptin una forma de fer més cooperativa en benefici del comerç local i de l’ocupació estable.

També es poden donar suports a l’emprenedoria. I això s’ha de fer a través de mesures fiscals com, per exemple, l’incentiu de nous emprenedors que comencin i que hagin superar diferents filtres per tenir les quotes de la seguretat social bonificades, també podem bonificar la contractació, per part de les empreses locals, persones del municipi durant un temps; per tant, hi ha mesures que podem fer.

Finalment, el foment del turisme -la nostra comarca no ha fet una feina prou fonda per generar treball però aquest sector ho pot fer-; plans d’ocupació que hem de demanar a la Generalitat i a la Diputació perquè, en termes de formació, han de permetre als treballadors poder reciclar-se; i molt important, l’àmbit del medi ambient. L’àmbit de la biomassa i la neteja de boscos i la cura de l’entorn natural hi ha un àmbit que no s’ha explotat. III

PxC: Hi ha una mancança que no ha dit cap ponent que és la seguretat als polígons industrials, que a la nostra comarca és ‘cero patatero’. He parlat amb algun comerciant que té la seva activitat en un polígon i que l’ha robat 18 vegades en dos anys.

Ja no li agafa cap assegurança. M’he trobat molts ajuntaments, com per exemple el meu, en què la policia local sortia una vegada per la nit, de vegades dos. La seguretat és important. Els comerços generen seguretat quan estan a la trama urbana i s’han deixat molt aquestes situacions perquè hem viscut prèviament com a ciutats dormitoris i no hem fet aquesta cohesió per nutrir-les d’aquest context propi de les comarques. Creiem que els Plans d’Ocupació estan bé, si no s’utilitzen per endollar, als ajuntaments, als seus amiguets.

Veus que no es poden renovar en fases de més de sis mesos i després veus gent que ha renovat quatre vegades seguides perquè són amigues d’algun partit polític o alguna qüestió mentre que hi ha, en alguns municipis, un 19% d’atur. Fins que no entrem la ètica dins de la política econòmica dels ajuntaments, serà molt difícil. I, per últim, els impostos. Tothom parla de subvencions, exempcions fiscals... Els impostos que tenim, sobretot a les ciutats més grans, és en molts casos més alts que a Barcelona, per exemple, per obrir un restaurant. Amb això, volem fer alguna cosa? Està molt bé prometre-ho, però legislatura rere legislatura, les bonificacions sempre han estat mínimes i amb una quota que al final no s’acaba completant. El que podem fer és donar seguretat als polígons; arrengaments urbans; fer una política urbanística que afavoreixi el comerç i, després, que no entrin en incongruències de dir volem uns llocs de treball de qualitat i després deixen obrir un macro-centre comercial que farà molt de mal a la trama comercial de proximitat, etc. III