Bloc 4: Exposició lliure de candidatures

PSC: Ha quedat clar que hi ha tres línies fonamentals. Una que té a veure amb els drets socials i amb la protecció dels col•lectius que més ho necessiten; la segona, que és la promoció de l’activitat econòmica com element per lluitar contra l’atur, que és un dels factors de major discriminació; i, la tercera, que és la de endreçar el territori. Vull aprofitar aquest temps per complementar la quarta línia d’actuació que els ciutadans ens demanen: una gestió municipal eficient. Per dir-ho gràficament, que canviem les bombetes, que netegem els carrers, que fem el manteniment dels carrers, la seguretat als carrers, que fem allò que correspon ...

Però, a més, la ciutadania demana què és el que es fa, per què es fa, amb qui es fa i com es fa. I això vol dir que els ajuntaments han de tenir mecanismes àgils i ràpids perquè la gent pugui participar i conèixer. S’ha fet un esforç. Tothom ha intentat col•locar els PAMs dins d’una visibilitat, però hem de seguir avançant perquè, de vegades, ens perd allò de parlar d’elements econòmics com si tothom fos interventors. S’han de poder explicar les coses amb la voluntat de que s’entenguin.

Perquè a política el que no es pot explicar que no es faci, perquè o no s’entendrà o perquè no és legal. Hem de plantejar aquest element de transparència, de bon govern, de responsabilitat i de proximitat. És necessari que hi hagi un mecanisme de barri de comunicació directe. Cal escoltar la veu organitzada de la gent.

Moltes vegades els reglaments municipals venen d’una època que no s’han ajustat a les noves demandes. Per tant, transparència i proximitat. Ens hem d’arriscar una mica amb la innovació per tirar endavant. Com deia un socialista històric, ho hem intentat i ho continuarem fent. Posem a la gent que considerem més honrada, per a continuació -com deia el Pablo Iglesias,l’històric no el d’ara- tractar-los com la menys honrada, per vigilar-los.

Hem de reforçar aquesta vigilància per recuperar la confiança en la gestió municipal com ha estat fins ara, un exemple de transparència i de bon fer. III

ICV: Estem en una proposta on ha d’haver justícia social, sostenibilitat i democràcia.Volem recuperar la dignitat política i aquí tots hem de fer un esforç.

Aquestes municipals no van de indepència sí o no, si ets color lila o color taronja, immigració sí o no, no van d’això, van d’intentar veure de quina manera podem fer polítiques locals que s’ajustin a les necessitats dels nostres veïns i veïnes. Sinó estarem enganyant a la gent. És important que la gent que es presenti tingui propostes, tinguin idees, tinguin ganes de treballar pel municipi, que conegui el seu municipi... És imprescindible. I, en aquest sentit, hi ha un compromís ètic i polític de sempre, de la gent d’ICV, del PSUC, de la gent d’EUiA, dels Verds que aposten per una política feta a peu de carrer, de proximitat.

I ho hem fet en el dia a dia: som els primers que hem fet pressupostos participatius; plens oberts a la gent, fins i tot el company de Ciutadans pot parlar a Sant Feliu tot i no tenir representació; a l’any 1999, el senyor Tejedor a El Prat va fer el pla de mandat participat amb la gent i amb comissions de participació. Per tant, invents els justos perquè nosaltres hem tingut moltes experiències. És clau que els ajuntaments deixin de tenir la seva maquinària pivotant al voltant de l’alcalde perquè passin a pensar que el centre de l’ajuntament són els veïns i les veïnes. És important que les polítiques municipals donin un gir en les maneres de fer, en com fem les coses i quina justificació tècnica o política hi ha darrera de cada acció municipal. Això ens permetrà recuperar la confiança. Tenim una ciutadania molt informada, però ens falta construir capital social.

És exigible a tot candidat que faci un esforç per parlar del seu municipi. És evident que hi ha coses que superen l’esfera municipals, i aquí hem tingut una prova, però hem de tenir el rigor per aplicar-les amb seriositat. És un problema que pot tenir aquesta comarca, que anem a parlar d’altres coses i després tenim els plens municipals com el de Esparreguera, ingovernable, perquè hi ha una dispersió de grups que dificulta el poder treballar conjuntament. A mí em sembla molt bé que hi hagi gent que s’incorpori a fer política, sigui d’esquerres o de dretes. En definitiva, és gent que s’incorpora a la política. I està molt bé exigir-se ser persones honestes, però creiem que és molt millor portar 36 anys sent honestos i defensant a les persones a peu de carrer.

Els nostres candidats, tots, són així. I ho hem de reivindicar. Acabo amb les tres idees: justícia, democràcia i sostenibilitat ha de ser el pal de pagès sobre el que la gent pugui votar. Ja és suficientment important; no cal buscar altres banderes. III

C's: El 24 de maig el Baix Llobregat s’hi juga molt. S’hi jugar continuar en el estancament o passar a la il•lusió i a la participació.

L’estancament és provocat per dos motius: un per governs que actuen més com delegats de la Generalitat de Catalunya, sobretot aquells governats per CiU i ERC. El que haurien de fer, per exemple, és demanar les infraestructures pendents o demanar que pagui el deute pendent com el de les escoles bressol. Potser podríem baixar les taxes de les escoles bressol si la Generalitat pagués.

Una segona branca és el model esgotat. El PSC és un model esgotat. Han fet moltes coses després del post-franquisme, és veritat, però el seu projecte està esgotat, no dóna per més. Alguns volen presentar aquestes municipals com un primer round de les autonòmiques. Estic d’acord amb el company d’ICV que hem de parlar de municipals; la diferència és que ell no vol parlar de les autonòmiques perquè són ambigus en aquest sentit. Igual que el PSC.

Que tenen en comú tots aquests partits. Jo no dic que no siguin honestos, però són els partits de la vella política. I el que ens juguem el 24-M és la contraposició entre la vella política i la nova política. La vella és la que ha governat els ajuntaments durant 36 anys, com per exemple, El Prat. I la nova és la que intentem, des de la humilitat, la que representem nosaltres. Aquesta comarca necessita un canvi i aquest canvi només pot venir de la mà de Ciutadans. III

CIU: El 24 de maig votem els nostres ajuntaments, per tant, votem el nostre alcalde, el que té la major responsabilitat d’administrar el municipi; i, per tant, aquelles primeres preocupacions que tenim la ciutadania com som la il•luminació, que els carrers estiguin nets, que les voreres siguin accessible, que el clavegueram funcioni, la seguretat, etc, doncs, són elements bàsics i fonamentals. Hi ha un segon element que és el nivell de confiança que aquest alcalde transmet a la ciutadania. Per dir-ho d’alguna forma, un company em deia “Tú votaries a aquesta persona? Bé, podria ser que sí. Si tinguessis un milió d’euros li confiaries? Home, no. Doncs, aleshores no el votaries per alcalde.

Hi ha una sèrie d’elements intangibles que poden determinar, sobretot als pobles petits, quins poden ser els futurs alcaldes. A part d’això hi ha altres temes de naturalesa més institucionals com són el benestar social -per cert, ningú hem parlat de la gent gran ni de la gent que queda exclosa per altres motius o perquè tenen una discapacitat i des dels ajuntaments poden incidir i molt-, l’àmbit de la feina i l’àmbit territorial. Però també hi ha altres qüestions en aquestes eleccions que debatem i que són transcendents. Una d’elles és el procés nacional. Des de CDC considerem que Catalunya comença a cada ajuntament. De fet, els ajuntaments són, en molt casos, els que inicien qualsevol moviment polític. Per tant, en l’àmbit del procés, és essencial que la pedra fonamental per explicar tot el que estem fent parteixi dels ajuntaments.

Ho hem intentat tot amb l’Estat per poder-nos entendre, hem buscat totes les solucions possibles i sempre han estat negades, la prova és aquest Estatut d’autonomia retallat i escapsat. Com dèia Alfonso Guerra, “le pasamos el cepillo y se acabó el problema”. Doncs, no. No s’ha acabat el problema perquè el que volem és, amb totes les institucions al costat de la ciutadania, allò que la gent vulgui decidir democràticament.

Després hi ha l’element de la transparència. Transparència màxima. Si al final del s.XX parlàvem de la democràcia participativa; és a dir, escoltar a tothom i que tothom participi, avui hem de parlar de democràcia deliberativa. I això vol dir que amb els grups organitzats de persones que tenen alguna idea, cal ajudar en el procés de co-decisió, perquè els ajuntaments siguem elements vehiculadors de tot el procés de democràcia interna que ens ha de permetre arribar a les millors solucions possibles.Ho hem de tenir molt en compte, perquè al costat hi ha molts que prediquen amb cants de sirena quina és la nova política.

I la nova política, avui, ve de tots aquells que fan processos de reflexió profunds sobre que vol dir la transparència, la responsabilitat, com s’apliquen els mèrits i el compromís a la política, quins sistemes s’han de plantejar perquè no hi hagi pactes com els que passen a Esparreguera que són impossibles de gestionar, tot i la solidesa de l’alcalde, que va lluitar i es va posar al capdavant de la ciutadania per fer una cosa que la Generalitat no volia fer. III

PxC: És curiós escoltar tots els partits el transparent que volen ser, però des del meu punt de vista, el PSC mai podrà dir que estan renovats mentre tinguin a la seva executiva a gent com Josep Maria Sala, que va estar condemnat pel cas Filesa, i el partit el manté a l’estructura. O CiU que manté el tinent d’alcalde de Reus o l’alcalde de Lloret, etc. Tots volen fer aquest cant de sirena però la ciutadania el que reclama és que tots els partits tinguem una situació diferent i podem filar prim. Sé que la corrupció zero és impossible, perquè tots som persones, però si hi ha un partit amb una situació d’aquestes no poden continuar amb aquesta metàstasis.

La ciutadania demana aquest canvi de governs monocolor dels socialistes que han fet perdre una rellevància i unes aspiracions comarcals molt diferents del que podria haver tingut. Òbviament, sempre es fan coses, no podem dir que no s’ha fet res, sinó no estaríem aquí. Però el canvi vindran de diferents formacions polítiques -és impossible que vingui només d’una sola-. És possible que es reprodueixi la situació d’Esparreguera, on hi ha nou partits polítics; serà difícil de governar però farà repensar aquests pactes que permetrà millorar el no recaure el poder en una formació política, millorar la democràcia, la gestió dels ajuntaments, a fer-la més transparent. Possiblement necessitem dues legislatures així.

En aquest sentit, apostem per afrontar la pobresa social de la comarca, apostem per unes polítiques econòmiques i industrials actives en la recerca i en la qualitat dels llocs de treball, en la incentivació d’aquestes polítiques i defensant els nostres leitmotiv de sempre per fer una ruptura amb l’actual sistema, per veure que se’ns planteja en el futur totalment incert. III