El Llobregat, un “Riu de sal”

L’alta salinitat a les aigües del riu Llobregat ha propagat conflictes que estan íntimament lligats a l’activitat minera a la comarca del Bages.

En Santiago Gorostiza, Jordi Honey-Rosés i Roger Lloret són els autors de “Rius de Sal - Una visió històrica de la salinització dels rius Llobregat i Cardener durant el segle XX”, una obra històrica sobre la salinització dels rius Llobregat i Cardener.

Des de que es van iniciar les explotacions de les mines de potassa al Bages, l’any 1925, la salinitat afegida a l’aigua del Llobregat ha estat el principal problema en l’abastiment de l’aigua potable que arriba fins a l’àrea metropolitana de Barcelona. Aquest llibre exposa, com diu Roger Lloret, que “el riu Llobregat i la mineria de la potassa al Bages, és una activitat econòmica i alhora, una irresponsabilitat ambiental”. En aquesta línia, en Santiago Gorostiza destaca el gran conflicte ambiental del territori català entorn a la salinització, el qual “és també necessàriament un conflicte social i polític” del que fa més de 100 anys que continua vigent per l’impacte que genera la salinització en la societat.

El llibre és una cronologia i incorpora documentació històrica, arxius inèdits com l’Archivo General de la Administración (AGA), l’Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) i l’Arxiu General d’Aigües de Barcelona, incloent informació de disset documents diferents.

L’obra vincula la industria minera amb la salinitat dels rius i reflecteix com el conflicte relacionat amb la mineria potàssica no és nou. Segons, el llibre sobre la salinització, la primera denúncia contra les mines va ser l’any 1926. Set anys més tard, amb la aprovació de la Llei de Salinitat per part de la Generalitat Republicana, es va controlar la salinitat dels rius originada per les explotacions industrials de potassa del Bages, i durant la Segona Republicà es va incorporar un sistema de monitorització de la salinitat on paral•lelament es va redactar el projecte de canal col•lector de salmorres amb l’objectiu de portar al mar les aigües salinitzades, provinents de les mines. No obstant, amb el fi de l’activitat minera al Bages, la salinització de l’aigua va baixar a Barcelona.

Durant la dictadura franquista no es va tenir en compte la construcció del col•lector de salmorres, ni el control de la salinitat. Avui dia, el riu Llobregat encara incompleix la llei de l’any 1933 que limitava els abocaments salins a la conca fins a assolir un màxim de 250 mil•ligrams de clorurs per litre (mg Cl/L) de salinitat del Llobregat a Pallejà.

“Rius de Sal - Una visió històrica de la salinització dels rius Llobregat i Cardener durant el segle XX” és un homenatge als que han estimat, estimem i estimaran els nostres rius”. III