La festa celebra enguany el 125 aniversari de la fundació de la Colònia Güell
Edició especial la que viurà aquest any la Colònia Güell, a Santa Coloma de Cervellò, a la seva 15a Festa del Modernisme que els dies 17 i 18 d’octubre es celebrarà a la joia modernista més important del territori. Com ja és habitual, la Colònia tornarà a viatjar en el temps per evocar les formes de vida del seu passat obrer i industrial sempre amb l’objectiu de reivindicar la conservació del seu patrimoni arquitectònic. Un patrimoni excepcional que té, a més, entre els seus murs la sensacional Cripta de Gaudí, considerada el laboratori de la Sagrada Família.
El format de festa inclou jocs infantils, titelles, ball amb pianola, activitats artístiques a la Taverna del Modernisme, i entronca amb exposicions, visita guiada a la fàbrica, fires i representacions teatrals al carrer que recorden la colònia d’ara fa més de cent anys. Aquest any, però, la festa serà encara més especial perquè celebra el 125 aniversari des que don Eusebi Güell, a l’any 1890, assenyalés els fonaments de la fàbrica i col·loqués la primera pedra. Aquell moment es considerat la fundació de la Colònia.
Durant el cap de setmana, hi participaran prop de dos-cents actors i figurants vestits d’època, tècnics i col·laboradors diversos que s’esforcen a fer una festa lluïda i a acollir degudament els visitants.
El matí dels dies de la festa, el cotxes desapareixen dels carrers i la colònia recupera el seu aspecte tradicional. De fet, al decorat no li cal cap complement perquè el paisatge urbà és autènticament igual que fa cent anys.
La Colònia a fons
La fàbrica i la colònia són hereves del Vapor Vell de Sants, la fàbrica que havia fundat Joan Güell i Ferrer el 1846. Es fabricava pana i vellut. A finals del segle XIX la fàbrica s’havia d’ampliar, i també s’havia de buscar la manera d’establir unes relacions més tranquil·les amb el moviment obrer que, a Sants, era molt fort. D’aquí en va sortir la idea de fundar una colònia, on tota la família treballadora quedés estretament vinculada a l’empresa no sols per la feina, sinó també per la casa, l’escola, i els serveis socials proporcionats per l’amo. Es van contractar unes poques famílies de confiança, provinents de la fàbrica de Sants, i la resta van
ser majoritàriament famílies pageses que fugien de la pobresa del camp català per anar a treballar a la indústria, sense experiència sindical de cap mena, capaces d’agrair als amos el fet d’haver-los donat feina, casa i escola pels seus fills. Es van treballar llargues jornades, es va utilitzar mà d’obra infantil i es van mantenir les males condicions de vida dels treballadors industrials d’aquell moment. Però la vida a la colònia proporcionava seguretat en la feina i compensava alguna d’aquelles condicions.
La colònia va ser projectada per Francesc Berenguer i Mestres, mà dreta d’Antoni Gaudí. Forma un conjunt modernista d’una qualitat urbanística i arquitectònica considerable. L’escola i la casa del mestre, la cooperativa, ca l’Espinal, ca l’Ordal, el Centre Sant Lluís i la Rectoria són obres d’arquitectes del despatx d’Antoni Gaudí, com l’esmentat Berenguer i Joan Rubió i Bellver. També hi va col·laborar el fill de Francesc Berenguer i, finalment, Gaudí va projectar l’església, que no es va acabar. La colònia ha estat declarada Bé Cultural d’Interès Nacional i l’església és Patrimoni de la Humanitat.
Els primers quaranta anys de vida de la colònia van transcórrer sense vagues ni acció sindical, perquè ni tan sols hi havia sindicats implantats. El moviment obrer no es va desvetllar fins als anys trenta, amb la II República. La fàbrica va ser col·lectivitzada pels treballadors durant la Guerra Civil. El 1943 la família Güell va vendre el conjunt a l’empresa Bertrand Serra, que la va conduir els darrers trenta anys. La fàbrica va tancar el 1973 com a conseqüència d’un Pla de Reestructuració de la Indústria Tèxtil Cotonera.
Actualment la colònia és un barri més de Santa Coloma de Cervelló.