Encara és d’agrair després de tot un seguit de tira i arronses, de debats buits i de trampes. Això no és el Monopoly. Hem parlat del tradicional ‘cinturo roig’, amb un PSC que manté el tipus; l’hem redibuixat de taronja després de l’auge de Ciutadans com a segona força i hem convertit una zona metropolitana, d’un dia per l’altre, en independentista amb Junts pel Sí com a primera força tot i obtenir la segona quota percentual més baixa de tota Catalunya (només superada per l’Aran). D’altra banda, l’avinguda social del joc no la vol ningú mentre que les zones benestants, conservadores i de dretes, queden per fer el joc a la banca. Parlem de Catalunya Sí Que es Pot i Partit Popular, respectivament, les dues candidatures perdedores d’aquestes eleccions, a més d’Unió, que entra en ‘Game Over’.
Els sobiranistes s’han posat a jugar amb alegria i no paren de tirar els daus per provar sort en front d’un Govern central que prefereix deixar passar els torns tot i no estar a la presó. Sempre tenen la carta adequada per quedar en llibertat.
Mentrestant, la realitat avança al voltant dels jugadors -que no saben ni quan ni com s’acaba la partida- ara, a més, amb una carta de mala sort: estem parlant de l’episodi de frau als motors de Volkswagen. Víctimes d’una trama gestada per alts càrrecs del grup alemany, encara per concretar, l’empresa més important del territori i de Catalunya i d’Espanya, en automoció, Seat, s’ha vist esquitxada quan es trobava en el millor moment després d’anys de dificultats.
Tots els actors polítics i econòmics han deixat la partida per tancar files i donar el seu suport a la companyia d’automoció que queda pendent de saber si comptarà amb les inversions promeses pel grup: uns 3.300 milions d’euros fins l’any 2019. Unes inversions que pengen d’un fil, precisament, perquè el jugador que mai tirava els daus, el ministre d’Indústria, José Manuel Soria, ha entrat al joc. Primer va relliscar demanant la devolució dels Plans PIVE per no complir els paràmetres de contaminació en diòxid de carboni (quan els motors trucats de Volkswagen només eleven l’emissió d’Òxid Nitrós) i després se li va escapar en una entrevista que Volkswagen mantindria les inversions a Espanya a canvi d’un paquet d’ajudes; una situació quasi de xantatge inadmissible després del frau de la multinacional.
Responsabilitat ha de ser l’única exigència davant d’aquesta greu situació que afecta directament al Baix Llobregat i als seus treballadors, que saben perfectament que això no és un joc. Ni els territoris estan pintats de colors de banderes, ni els ciutadans som fitxes de Monopoly. Els bitllets no són de mentida. No juguem. III