En primer lloc, el relleu de persones al capdavant dels diferents partits polítics i institucions ha estat molt més extens del que qualsevol de nosaltres hagués pogut imaginar fa ni tan sols un parell d’anys. El Sr. Mas, el Sr. Duran i Lleida, el Sr. Herrera, etc, etc, són exemples de gent que ha deixat la política activa, i aquesta és la primera evidència que la política està canviant, doncs els actors que l’han fet durant aquests anys donen pas a uns de nous per fer la nova política.
Però la nova política no es queda en un simple canvi de cares, hi ha gestos com el que han fet els diferents consellers i conselleres del govern de la Generalitat d’Esquerra Republicana, signant un codi ètic pel qual s’obliguen a fer una política neta, austera, eficient i transparent que evidencien que s’està instal·lant una manera de fer política allunyada de les formes opaques i poc transparents que massa vegades hem hagut de patir tots els ciutadans i ciutadanes. La vocació de servei públic que se li pressuposa a qualsevol dirigent públic, ara forçosament ve acompanyada d’una clara voluntat de rendir comptes davant dels administrats, l’exigència d’explicar, però sobretot de poder justificar allò que s’està fent, és requisit indispensable per poder gestionar qualsevol administració.
I si bé és cert que aquesta “revolució” de la transparència i l’austeritat que s’ha endegat troba diferents esculls, la majoria d’ells casualment propiciats per aquells que van ser els artífexs de l’anomenada transició constitucional a finals del anys setanta i principis del vuitanta, ningú ha de posar fi a la revolució dels somriures que ens ha de portar a tenir unes institucions de govern netes i eficients de les quals ens sentim ben orgullosos i orgulloses. III