Ara, en canvi, quan escoltem aquesta expressió el subconscient ens porta cap a l’Índia o la Xina o qualsevol altre país emergent. Hem superat definitivament aquest estadi i si, en qualsevol cas, alguna característica conforma la nostra idiosincràsia al Baix Llobregat i L’Hospitalet és la de treballadors i treballadores.
Dècades enrere, el territori no comptava amb l’oferta educativa que encara manté; o intenta. En aquest sentit, Sant Vicenç dels Horts va ser, en el seu moment, l’últim municipi del Baix en tenir un institut. No és d’estranyar, doncs, que durant la crisis hagi pagat aquest alt preu de ser la ciutat amb una major taxa d’atur de la comarca. Ara, en canvi, després de polítiques municipals que enforteixen la formació, compten precisament amb unes de les xifres de fracàs escolar més baixes de Catalunya i amb un atur per sota del 20% -llindar psicològic- i a l’alçada d’altres municipis. S’han refet de la tendència negativa, tot i que cal consolidar-se en aquesta senda.
L’educació esdevé, doncs, fonamental i el Baix, en aquest sentit, ha deixat de resignar-se a ser només gent treballadora, per ser ciutadans treballadors preparats i qualificats. Són una prova, per exemple, centres de referència internacional com la planta de Martorell de Seat, que ha dissenyat íntegrament el nou Seat Ateca, el primer SUV de la marca; o el RDIT del campus de la UPC a Castelldefels, amb empreses pioneres del món i de referència al sector aeroespacial; així com el clúster de salut mental de Sant Boi o de biomedicina de Bellvitge. Investigació d’excel·lència.
La incorporació en el mercat laboral, però, del nostre talent tampoc és fàcil, tal i com demostren les dades: més de 1.200 joves amb formació universitària continuen inscrits al SOC i, per tant, a l’atur a l’espera d’una oportunitat; de vegades, només cal una oportunitat.Si aquesta no arriba, la societat s’enfronta a dos fracassos: o bé la fuga de cervells a països amb majors possibilitats o bé amb treballadors qualificats fent feines que no corresponen al seu nivell de formació.
Parlant d’oportunitats, aquest mes en tornem a tenir una amb la tornada del Mobile World Congress a la Fira de L’Hospitalet. La celebració del certamen més important de telefonia mòbil i del món de les telecomunicacions representa una alenada d’oxigen per nombrosos sectors que s’aprofiten de l’arribada de milers i milers de congressistes: estem parlant de la mobilitat, de la restauració, de la hostaleria, però també de la cultura, la moda i, fins i tot, de la prostitució -de luxe- que també augmenta durant aquests dies. Des de fa anys, la ciutat de L’Hospitalet està fent mèrits perquè aquests beneficis que representa el MWC es quedin a la ciutat o no marxin a la gran Barcelona; enguany s’ha tornat a bolcar d’una manera més intensiva amb una interessant aposta gastronòmica, entre d’altres.
Cal, però, que el congrés -que aquesta edició tancarà a les portes de les 100.000 persones- esdevingui una veritable oportunitat que faci créixer a L’Hospitalet o a la zona metropolitana un nou nexe innovador i tecnològic de referència a la ciutat comtal i de Catalunya. De fet, aquesta és també una assignatura pendent de la capital catalana que, en aquest sentit, tampoc ha sabut aprofitar l’empenta del Mobile, tot i que si hi ha un interès en el sector. Cal consolidar-lo.
No pot ser que els beneficis del congrés siguin efímers com un viatge en taxi o un bon sopar; cal sembrar una llavor d’innovació que progressivament creixi com ho farà a partir d’enguany el nou Districte Cultural de L’Hospitalet. Hi ha una onada de població activa preparada i qualificada, amb joves de talent a l’espera del seu moment. Són el millor oxigen i la millor aigua d’aquesta llavor que ha de començar a créixer ja amb l’arribada o la constitució de noves empreses tecnològiques i emmarcades en el camp de la innovació. Només així podrem parlar, d’aquí a uns anys, de l’èxit del MWC, un certamen que, tot i que ara l’entenem com a nostre, algun dia marxarà. Serà aleshores quan haurem de veure si aquesta llavor, ja treu flors. Estem preparats. III