Arribem al Centre d’Estudis Jaume Balmes, a Bellvitge (L’Hospitalet) un parell de minuts més tard de dos quarts d’onze. Just entrar pregunto per l’Eduard Plana.
-Sí, està justament al despatx del fons del passadís corregint exàmens- em diuen a recepció,
Pico a la porta i el veig corregint exàmens del seu dia a dia com a professor de l’escola. Res a veure amb el que ens uneix per parlar. A més de la seva tasca docent, Plana també és el president de la fundació OKUME AZ. Una organització que neix al 2007 fruit d’una iniciativa d’un conjunt de professors membres de la cooperativa educativa propietària del centre escolar. Fent dels valors cooperatius i solidaris el seu Modus Operandi, el lema de la ONG és Educar és construir, una frase que s’ajusta molt bé al que volen representar així com a la seva manera d’actuar. Tot i que la seva actuació es centra bàsicament en Guinea equatorial, allà on van començar a treballar, actualment també operen a altres països tals com Senegal, Camerún, Burkina Faso, Paraguay o Nepal.
Per altra banda, recentment han posat en marxa el projecte Run2Okume, una iniciativa en la que l’Eduard correrà la marató de Barcelona el proper dia 13 de març amb l’objectiu de recaptar fons que ajudin a l’educació dels més de 250 alumnes que la fundació té al centre Jaume Balmes Bata a la ciutat homònima de Guinea Equatorial.
Expliqui’ns en què consisteix i el perquè de la iniciativa Run2Okume així com de quina manera pot participar-hi la gent.
Run2Okume és un projecte que consisteix en que el proper dia 13 de març jo correré la Marató de Barcelona amb l’objectiu d’aconseguir patrocinadors que vulguin i/o estiguin disposats a patrocinar quilòmetres amb la fi de recaptar diners per la nostra fundació de cara a l’escola Jaume Balmes Bata que tenim a Guinea Equatorial. La idea és que la gent que estigui interessada en fer una donació; ja sigui d’un euro, dos, vint o cinquanta; faci un ingrés a la nostra compta (2100-0286-93-0200251741) amb el seu nom i el número del quilòmetre que vol patrocinar. Un cop feta la donació, el seu nom apareixerà a la nostra web (www.okumeaz.org) com a patrocinador oficial d’aquesta iniciativa. A més, d’altra banda, al ser, alhora, professor d’economia i d’emprenedoria del centre d’Estudis Jaume Balmes de L’Hospitalet, tractem aquests valors de solidaritat i col·laboració dins dels continguts d’aquestes dues assignatures fent, d’aquesta manera, que les nostres alumnes visquin en primera persona el desenvolupament de la nostra fundació.
El seu objectiu és aconseguir tants patrocinadors com quilòmetres separen L’Hospitalet i Guinea Equatorial. Exactament n’hi han 6423 quilòmetres entre Bata i L’Hospitalet. Veu possible arribar a aquesta xifra?
Aviam, des d’ Okume AZ som perfectament conscients de que és molt complicat arribar a aquesta xifra. Nosaltres treballem molt sovint amb les famílies dels alumnes del centre d’estudis Jaume Balmes però, es clar, el número de possibles participants és limitat, al voltant d’unes mil famílies. És difícil demanar a algunes famílies, més encara amb la situació econòmica tan dura que moltes d’elles estan patint avui dia, que hi dediquin ni tan sols un euro. Però el que els hi demanem és que, a banda de si poden o no poden col·laborar, comparteixin el missatge ja sigui a través de les xarxes socials o whatsapp com a través del boca-orella. Si tu em preguntes a dia d’avui si veig fàcil poder arribar a aquesta xifra ja et dic que no. Estic convençut de que podem arribar-hi però és difícil. En aquest país tots sabem que fins l’últim dia la gent no fa les coses. És així com treballem. Ara bé, el fet de no aconseguir-ho tampoc seria un fracàs ni molt menys. L’important és que si aconseguim 1000, 2000, 3000 euros..., dona igual, el valor d’aquests diners a l’Àfrica dóna per molt. Tot el que aconseguim és positiu tant des del punt de vista pedagògic com solidari.
Podria ser que des del Baix Llobregat ens haguem oblidat en els últims anys d’Àfrica degut, en part, a la crisis que afecta al nostre territori?
Sí i no. Et poso un exemple, quan hi va haver el terratrèmol del Nepal aquí vam rebre moltes trucades i la gent es va conscienciar. Davant d’una situació puntual, la gent es bolca però després acostumem a passar pàgina. En el cas de Guinea, com no ha passat res concret, la gent es bolca menys. Però que quedi clar que els valors cooperatius i solidaris ens afecten a tots i des de la fundació ajudem tant allà com aquí. El que té fam, té fam a Guinea, a Somàlia, al Nepal, o aquí mateix.
Considera, dons, suficientment solidària, compromesa i, encara més important, entesa de la situació marginal de l’Àfrica a la població baixllobregatina i Hospitalenca?
Home, no podem dir que la gent no és solidària. Però el que sí que veig és que molta gent utilitza l’excusa del perquè em d’ajudar als d’allà si no ajudem als d’aquí? La realitat és que el que ajuda aquí ajuda allà, i el que ajuda allà ajuda aquí. El que és solidari és solidari, no n’hi ha més. Una cosa no treu l’altra. Tot i que sembla que hi han pobles de primera i de segona. Però tinguem en compte que la solidaritat és una cosa que acaba repercutint a nosaltres i a la vista està el problema amb els refugiats que fugen de la guerra de Síria.
A què es refereix quan parla de que hi han pobles de primera i de segona?
Voldria matisar això per que es pot mal interpretar. El que vull dir és que moltes vegades ens trobem que, per exemple, en el cas de Guinea Equatorial, molts alumnes no coneixen res d’aquest país. En la majoria de casos els hi sorprèn que fa 60-70 anys Guinea Equatorial era Espanya. No entenen com hi han territoris que fa menys d’un segle eren tan espanyols com podria ser Madrid que no s’hagin desenvolupat com ens hem pogut desenvolupar aquí. Això per ells és molt curiós i, a vegades, també ens adonem que, més enllà de l’alumnat, hi ha molta gent que sembla que aquesta realitat l’incomodi. Pensar que hem viscuts potser enganyats durant molts anys pensant que allò s’estava desenvolupat quan no era així costa d’acceptar. Tot i així, cal ser sincers; Guinea no és Somàlia. Hi han nens que tenen certes dificultats però no tots. Hi ha molta gent que es desenvolupa correctament però, com a molts llocs, va per zones. Justament al barri on operem nosaltres et trobes unes situacions molt desfavorides però si et mous a altres zones de Guinea la cosa canvia. De totes maneres, sí que veus que sembla que tinguem que ajudar a certs països i amb altres no fer-ho tant. Potser hauríem de començar a ajudar a aquells països que fins fa res han estat germans nostres. Fixa’t que des d’Espanya en molts casos veiem les excolònies espanyoles a Amèrica com a cosines germanes però les de l’Àfrica sembla que les tenim deixades de la mà de déu. Parlo també, per exemple, del Sahara Occidental. Seria bo analitzar aquest motiu però el que sí que et dic és que aquests pobles ens estan demanant ajut i, encara més important, ens estan demanant estima.
Tal i com diu a la seva pàgina web (www.okumeaz.org) i, alhora, ens comentava vostè abans, la seva fundació disposa d’una escola a Bata, la ciutat més poblada de Guinea Equatorial, anomenada Jaume Balmes Bata la qual, actualment, compta amb 250 alumnes. Digui’ns, a banda d’aquesta iniciativa, a que es dedica exactament OkumeAZ? Quins projectes, a més de l’ anteriorment esmentat, tenen en marxa actualment?
Com ja he comentat abans, Okume AZ està vinculada al centre d’Estudis Jaume Balmes. Aquest centre és una cooperativa i, com és lògic, aquí creiem en el valors cooperatius. Però, no només creiem en ells, sinó que intentem exportar-los fora ajudant a crear i creant-ne de noves. Això és el que vam fer a Paraguai, a Guinea Bissau, al Camerun on vam fer un hospital, al Nepal, etc,... Pensa que nosaltres en tots els projectes que hem tingut arriba un dia en que, quan ja la cooperativa funciona, nosaltres ens retirem. Els hi donarem un cop de mà, farem un seguiment, sí, però s’han d’auto gestionar ells mateixos. A dia d’avui, tenim dos principals projectes; el que ja he comentat de Guinea Equatorial, i un altre al Nepal. Al Nepal tenim un orfenat que malauradament l’any passat, justament quan jo estava a Guinea, es va destruir degut al terratrèmol que va tenir lloc allà. He de dir també que la gent s’ha bolcat i ara s’ha tornat a construir de nou. De fet, ara s’està fent també un altre edifici per ajudar a gent més gran de 65 anys perquè, es clar, són un col·lectiu en risc d’exclusió i tenen grans dificultats per poder viure en una residencia determinada. Ens agradaria tenir més projectes, i tenim sort de que ens arriben molts, però el nostre objectiu és fer les coses bé i creiem que s’ho hem de garantir a la gent. Tant de bo tinguéssim molts més socis per poder fer més activitats...
Han rebut o reben suport i ajuts per part d’alguna entitat o institució tan pública com privada del Baix Llobregat?
Sí, hi tant. Tenim tres ajuts principals. Per una banda, l’ajuntament de L’Hospitalet, l’ajuntament de Castelldefels i l’ajuntament de Sant Esteve Sesrovires. De fet , a Sant Esteve Sesrovires tenim un altre centre de formació de la fundació Balmes.
Han tingut problemes amb la construcció de l’escola a Guinea?
Construir una escola a l’Àfrica des de Catalunya és molt complicat. Impediments tant burocràtics, legals, logístics, econòmics... Surten problemes creats per la dificultat que té tirar endavant un projecte al tercer món. Després, és evident que la nostra fundació té els ingressos que té. Sí que és veritat que rebem alguna subvenció, a banda de l’aportació dels socis, però a vegades és molt just. Sinó per què creieu que un professor es posa a córrer 42 quilòmetres (riu)... Ho faig per què jo he estat allà i he vist la misèria en la que hi viu molta gent a l’Àfrica subsahariana.
Llavors entenc que han tingut alguna mena d’impediment pel que a la vostra activitat cooperativa a la regió es refereix per part del regim dictatorial de Teodoro Obiang?
Sincerament, no. Tot el contrari. La nostra idea quan vam començar el projecte era fer una escola de formació professional allà perquè no n’hi han. Però després ens van comentar que era molt millor que comencessin de 0 amb nosaltres de manera que els alumnes que arriben a formació professional ja han fet la educació primària i secundària amb nosaltres. I així va ser com vam iniciar el projecte en un terreny cedit pel propi govern. Per tant, problemes per part del govern zero, més aviat tot lo contrari. Tot i que moltes vegades som crítics amb els polítics, jo he de parlar bé d’ells. Tant l’alcalde com el governador s’han comportat molt bé amb nosaltres. Els problemes, com et deia, venen més pel simple fet de construir una escola a l’Àfrica. És a dir, problemes amb la llum, problemes amb l’aigua, problemes a vegades amb la gent,...però no pas amb els polítics.
I tampoc hi ha hagut cap mena de restricció o censura en el contingut acadèmic amb el que eduqueu als nens tenint en compte que vostès pertanyen a un país democràtic?
Els valors que apliquem allà són els mateixos als que apliquem al centre d’estudis Jaume Balmes. Cooperació, solidaritat,... A més, el material didàctic que utilitzem allà és el mateix que utilitzem aquí. Llavors, seguint per aquest camí, et puc assegurar que mai, i quan dic mai és mai, el ministeri ens ha dit què havíem d’explicar i què no. De totes formes, al centre d’estudis Jaume Balmes mai em entrat en política i ho seguirem evitant. Tot i això, sí que es veritat que allà som un centre revolucionari. Perquè? Dons mira, per començar, tenim una directora. Això que aquí sembla molt normal, allà no ho és pas. La posició de la dona a Guinea Equatorial està encara molt per sota que la de l’home. Ja no només en nivells de la política o del poder sinó també a nivell popular.
Abans explicava que al centre d’estudis Jaume Balmes de L’Hospitalet treballen aquests valors solidaris a les assignatures d’economia i emprenedoria. De quina forma ho tracten?
Tenim dos grups que fan aquestes dues assignatures què et comentava abans, un a la ESO i un altre al batxillerat. El que intentem es que aquests dos grups treballin conjuntament aquests valors de solidaritat, cooperació i col·laboració, ja no només des del punt de vista teòric, sinó que ens ajuden també a desenvolupar les campanyes de la nostra fundació. De fet, son ells els que han fet la web, els vídeos, el contingut de les xarxes socials, etc... La nostra idea és que els alumnes, no només tractin aquests temes des del punt de vista teòric, sinó que ho vegin des de la pràctica. El nostre objectiu amb això, bàsicament, és que ells se n’adonin de que amb una activitat de classe estan ajudant, així en termes generals, a donar de menjar a un nen de l’Àfrica. Que aprenguin que poden transformar el món dins d’una Aula.
I heu fet o feu intercanvis d’alumnes entre els centres de Bata i de L’Hospitalet?
Això és complicat pel tema dels visats però nosaltres portem cada any a alumnes de formació professional de Guinea Equatorial cap aquí. La fundació dedica part dels seus recursos a pagar aquestes beques. Forma part de la nostra tasca. Per a ells, el fet de venir aquí a estudiar és una oportunitat increïble i treure’t una formació professional a Barcelona és gairebé més important que anar a la universitat allà. A més,a banda del que ja et comentava de què el material didàctic de l’escola de Guinea és exactament el mateix que el d’aquí, el que estem últimament fent, per exemple, és portar exàmens d’aquí cap allà. I ells encantats eh. Tu pensa que amb això a ells els hi dona un estatus a la zona molt important i això ens serveix a nosaltres per garantir que el nivell acadèmic és el mateix que el d’aquí.
S’han plantejat compartir aquesta iniciativa amb altres centres escolars del Baix Llobregat i L’Hospitalet?
Tot i que la iniciativa sorgeix dels mestres de l’escola, aquesta és una fundació que sempre ha estat oberta a tothom. De fet, hi ha molta gent que col·labora. Per exemple, el nostre director general és un doctor de Castelldefels que col·labora amb altre gent que han treballat prèviament al Nepal, a Guinea, etc.. i que, alhora, s’han involucrat en el nostre projecte. Per això mateix dic que qualsevol persona és benvinguda. Tots sumem i el que necessitem és més gent que vulgui sumar. Volem que la gent s’uneixi al projecte, per suposat, i estaríem encantats de la vida de treballar conjuntament amb altres centres. Com més siguem millor. Tots hem de treballar units i aportar el nostre petit granet de sorra en aquest projecte. Aquest és un projecte d’il·lusió.
A nivell local, tinc entès que també realitzeu projectes solidaris a la nostra comarca. Fes-nos cinc cèntims. En què consisteixen?
Tenim un projecte a Martorell, per exemple, d’acompanyament a la gent gran per millorar la qualitat de vida d’aquestes persones i la veritat és que funciona molt bé. Per altra banda, a nivell del centre d’estudis Jaume Balmes també realitzem diferents iniciatives solidàries com per exemple recollida d’aliments per famílies que ho necessiten. Nosaltres treballem la solidaritat tant dintre de l’aula com afora.
I, ja per acabar, m’agradaria que em definissis breument què vol dir per tu el Baix Llobregat?
El Baix Llobregat per mi és el lloc on he passat la major part de la meva vida. Tinc la sort de que els meus pares tenien una casa al Papiol on passava tots els meus estius. És el lloc on mons pares hi viuen i on, tot i ser L’Hospitalet oficialment del Barcelonès com és, desenvolupo la meva tasca docent i com a president de la fundació Okume AZ. Per tant, a mi el Baix Llobregat em dona grans alegries i només puc parlar bé del seus ciutadans.