Si recupereu els articles o els informes, les xifres són clares: una obra pressupostada inicialment en 42,55 milions passa a costar 90 milions (225 si hi sumem els crèdits que es pagaran fins el 2039). Sobrecostos pels quals s’haurien d’haver convocat nous concursos, cosa que no es va fer. L’empresa encarregada de la construcció, Sanibaix, estava llavors participada per Emte, Teyco, ACSA i La Caixa.
Les dues primeres, de la familia Sumarroca, haurien pagat comissions del 3% a CDC –a través de la Fundació CatDem– a canvi de contractes d’obra pública segons la Fiscalia Anticorrupció. ACSA llavors era a l’entorn de CaixaBank. I, vés per on, els crèdits es van contreure fonamentalment amb aquesta entitat, a més del BBVA i Dexia Sabadell. A tot això, cal afegir l’opacitat en la gestió.
Malgrat que podria haver estat un hospital gestionat de manera directa per l’Institut Català de la Salut, és el Consorci Sanitari Integral que se n’encarrega, controlat de facto pel PSC i integrat pel CatSalut, el Consell Comarcal, ajuntaments i la Creu Roja. Això, cal dir-ho, li permet escapar-se del control directe per part del Parlament.
Tot plegat, no és més que un exemple de com el PSC i CDC s’han repartit el país. Els primers, al Baix Llobregat, i els segons, a la Generalitat, instal·lats durant dècades en el poder, han actuat d’esquenes al control democràtic per part del poble, vulnerant tots els drets possibles de la classe treballadora, com a titelles dels poders econòmics, amb l’única finalitat d’enriquir-se i sense cap voluntat de servei a les persones.
A poc a poc van caient les caretes, a poc a poc anem guanyant espais de contrapoder i ben aviat els farem fora perquè la salut sigui un autèntic dret universal. III