L'altra portada

Sant Boi estreny a Foment per connectar les dues autopistes, la primera peça del nou ‘skyline’

Imanol Crespo | Martes 03 de mayo de 2016
El Govern de l’Estat manté al ralentí unes obres que s’haurien d’haver fet a l’any 1992. La nova variant que connecti l’A-2 i la C-32 evitarà els col·lapses que es generen a la provisional rotonda de La Parellada.

El Nus de la Trinitat és evidentment el major nexe de connexió del nord de Barcelona unificant la Ronda de Dalt, la Ronda Litoral, la C-58 i la B-20. En canvi, aquest sistema de circumval·lacions té a mitges el seu nexe referent a la pota sud, a la pota del Baix Llobregat. El territori espera, des d’aquell 1992 que es va estrenar el Nus de la Trinitat amb motiu dels Jocs Olímpics, el complement viari del Nus del Llobregat que passa fonamentalment per connectar les dues grans autopistes, la A-2 i la C-32, a tocar dels accessos a les rondes.

Dos quilòmetres de variant que estalviaran realitzar 4,4 km de trajecte si es vol anar d’una via a l’altra, descongestionant, així, l’inici de les rondes al nostre territori; però, sobretot, posant punt i final a la rotonda caòtica de La Parellada.

Sant Boi considera aquesta infraestructura prioritària i empeny al Ministeri de Foment a continuar amb unes obres que avancen al ralentí; tant que sembla que tornin a estar aturades com fa dos anys, qüestió que l’Ajuntament nega fins el moment. Aquesta variant evitarà, com passa fins ara, haver de passar per una carretera comarcal com és la C-245 si es vol anar de l’autopista A-2 a la C-32 o viceversa. “És una obra necessària, imprescindible i que arriba tard. Són unes obres molt importants per la connectivitat de les vies”, diu el primer tinent d’alcalde, titular de l’Àrea de Territori i Desenvolupament Econòmic, José Ángel Carcelén. Però matisa: “Comportaran molèsties a la població”.

Segons la previsió tècnica, les obres es troben encara a la primera fase que ha consistit en diferents encaixos i desviaments, com ja es pot observar als voltants de la rotonda de la Parellada, rotonda provisional que va construir la Generalitat. Per exemple, actualment, si es ve per la C-32 s’ha d’accedir a Sant Boi per vies prèvies a la zona, sinó els conductors estan obligats a donar la volta a la rotonda del Museu de les Aigües de Cornellà. Segons fonts oficials de l’Ajuntament, en aquest sentit, no hi ha hagut cap queixa oficial i, s’entén, que la ciutadania s’ha adaptat bé als canvis. Ara ve el pitjor.

En una segona fase, les obres tallaran l’entrada des del conegut oasis a la carretera C-245, un petit ramal, però molt important pel que fa la mobilitat: “Això implica que la gent que vingui pel marge dret del riu des de Sant Vicenç, Santa Coloma o Torrelles que es vulguin incorporar direcció Viladecans o Castelldefels, no disposaran d’aquesta connexió”. Però és que, un cop realitzada la fase 2, dos mesos després s’haurà de tallar la via BV-2002 a l’alçada de les termes. En totes direccions.

Pendents del calendari
No hi ha més remei, perquè les obres s’han de dur justament sobre aquesta via i no es pot habilitar una via alternativa provisional perquè a un costat hi ha edificis i a l’altre el riu. Per aquest motiu, l’Ajuntament assegura que realitzarà una campanya informativa per advertir dels perjudicis que es puguin ocasionar, a més, amb dues recomanacions evidents: utilitzar les vies ràpides així com el transport ferroviari.

El calendari previst per Foment -segons converses amb l’Ajuntament i, per tant, purament estimacions no escrites ni recollides en cap document- pretenia iniciar la segona fase ara al juny i dos mesos més tard la tercera. De moment, no hi ha moviment i tot sembla indicar que aquest calendari no es complirà. Amb tot, la previsió és que en menys d’un lustre Sant Boi pugui remodelar tota aquesta façana de ciutat, considerada ara mateix “una ferida”.

Nou ‘skyline’
De fet, la nova infraestructura –que s’eleva uns metres per sobre de l’actual nivell terrestre- ja modificarà en certa manera ‘l’skyline’ de Sant Boi. Ara bé, tot el projecte conclourà amb el desenvolupament de tota la zona de la Parellada, on s’ha previst doblar la zona per equipaments, la construcció d’uns 250 habitatges en edificis de planta baixa més cinc o sis plantes, un hotel i altres espais verds que connectin la ciutat amb la riba del riu Llobregat en una nova sortida tant als camins fluvials com al Parc Agrari: “S’oferirà així una imatge de ciutat que compartiria un ‘skyline’ de poble quasi pintoresc amb l’Església i la muntanya i, d’altra banda, el d’una ciutat moderna i dinàmica”.

I és que, en aquesta remodelada zona, el nou Pla Director Urbanístic incorpora també un sòl amb voluntat de ser industrial sense cap limitació de serveis ni comerços: “La nostra vocació és que en aquesta part es pugui generar activitat econòmica al municipi amb l’arribada de la seu corporativa d’una gran empresa”, assegura Carcelén, que rebutja qualsevol proposta industrial o d’un gran centre comercial. Segons el primer tinent d’alcalde, la intenció és aprofitar les avantatges de la zona –d’àmbit metropolità, ben comunicada i pròxima a les grans infraestructures com l’Aeroport o el Port de Barcelona- per atraure una gran empresa al igual que El Prat ha fitxat a Amazon o Viladecans a Unilever, Desigual o Neinver.

ERC recull les queixes
Aprovat el PDU per la Generalitat de Catalunya, no tothom ha rebut amb alegria el nou projecte urbanístic. I és que, segons hem pogut saber, alguns veïns del carrer Llevant, que tenen cases amb patis posteriors, podrien perdre part d’aquest pati amb el nou ordenament.

Per aquest motiu, han presentat un recurs contenciós-administratiu contra el PDU del Delta, amb el suport, també, d’Esquerra Republicana de Catalunya, que es suma a l’oposició. Les seccions locals del partit a Sant Boi, Gavà i Viladecans s’han afegit a la demanda judicial contra el PDU després de presentar ja un recurs potestatiu: “El PDU preveu una sèrie d’intervencions que comportaran la destrucció de la façana històrica de Sant Boi, despersonalitzant la ciutat i trencant un paisatge urbà consolidat. A més, no veiem lògica a construir més de 250 habitatges nous als marges de la ciutat quan en tenim 1.500 de buits i encara hem de recuperar els terrenys de la Caserna al centre de la ciutat”, ha dit Miquel Salip, regidor del partit republicà a Sant Boi. ERC del Baix Llobregat, que es suma a la demanda conjunta amb entitats ecologistes del territori, es farà càrrec del 60% dels costos.

Sigui com sigui, els dos projectes apunten a una remodelació intensa d’aquesta façana de la ciutat, no en el que queda de legislatura, però, sí, possiblement, a la següent.
De moment, però, tot continua molt aturat a l’espera que el Ministeri de Foment desbloquegi la actual situació pel que fa la variant, que esdevé, segurament, la primera peça de la nova façana de benvinguda de Sant Boi. III

Nuevo ciclo de debates sobre el factor de las infraestructuras en el desarrollo económico

En la antigua Roma, el foro era la plaza donde se trataban los negocios públicos y se celebraban los juicios. La Fundació Cercle d’Infraestructures que preside Pere Macías y BCN Content Factory inaugurarán el próximo 11 de mayo en el palacio Marianao de Sant Boi el primer desayuno de un ciclo que recorrerá distintas poblaciones para debatir el factor de diferentes infraestructuras en el desarrollo económico del Baix Llobregat y L’Hospitalet.

En Sant Boi se abordará el tema “Economía sobre ruedas: Los nudos de carreteras al sur de Barcelona”.

Los distintos agentes económicos ya han advertido que si no se ejecutan una serie de inversiones en infraestructuras, la mayoría concentradas en L’Hospitalet y el Baix Llobregat, la economía corre el riesgo de “colapso”. Por esta razón, desde distintos sectores se reclama más implicación y financiación en las mejoras estructurales para poner fin al colapso de la movilidad en el área metropolitana que se ha agudizado con la buena noticia de la recuperación económica. Las congestiones viarias se han incrementado exponencialmente en las comunicaciones viarias de nuestra comarca, puerta sur de acceso a Barcelona, con el puerto y el aeropuerto como principales plataformas logísticas.

Territorio de servidumbres
Territorio de servidumbres metropolitanas, nuestra comarca concentra buena parte de las infraestructuras clave para desarrollar la economía del país. En el caso de las viarias, que es el tema que centrará el primer debate del nuevo ciclo, además del Cuarto Cinturón entre Abrera y Terrassa y de la variante de la N-340 a su paso por Vallirana, se hablará principalmente del proyecto ahora en lenta ejecución que conectará la C-32 con la A-2, lo que permitirá ahorrar 4,4 km de trayecto y liberar de tráfico el nudo de la “pata” sur. Esta actuación conecta la Ronda Litoral con la C-32 en Sant Boi sin pasar por la “pata” sur y su nudo. De este modo, mejorará los enlaces y la conectividad entre los municipios a ambos lados del río Llobregat, especialmente entre Cornellà de Llbregat y Sant Boi, con beneficios directos también para El Prat, además de contribuir a descongestionar los accesos a la ciudad de Barcelona por el sur.

Las obras de ejecución de la conexión de la C-32 con la A-2 están adjudicadas desde enero de 2009, y su ejecución tenía que durar 2 años. Pero por las dificultades de financiación derivadas de la crisis económica se han desarrollado a un ritmo menor del habitual.

Autovía exclusiva para camiones
Si los planes se cumplen, en el horizonte del año 2018 se aliviarán los constantes colapsos viarios que sufrimos en la comarca a consecuencia del intenso tráfico de camiones de camino o de vuelta al puerto. Una autovía de 10 kilómetros, desde Cornellà, a la altura del centro comercial Splau, está prevista para que canalice los vehículos pesados que ahora saturan con colas kilométricas la Ronda Litoral.

Las distintas administraciones y organizaciones empresariales han reclamado a los gobiernos catalán y al que surja de las nuevas elecciones generales del 26 de junio, que se “mojen” para reactivar la inversión en infraestructuras. Se trata de inversiones públicas que deben volver a la agenda política y los partidos tienen que decir lo que piensan al respecto, porque pocos somos los que estamos hablando de estas inversiones determinantes para el desarrollo económico del país, y en el nuevo foro queremos que se mojen y digan qué piensan hacer para mejorar las infraestructuras del área metropolitana de Barcelona.

El nuevo ciclo sobre el papel de las infraestructuras en el desarrollo económico de la comarca se une al Foro Empresarial Llobregat y está especialmente orientado a responsables políticos, técnicos, empresarios y directivos. En su inauguración en Sant Boi, integrarán la mesa, además de Pere Macías, presidente del Cercle d’Infraestructuras, la alcaldesa de la localidad anfitriona, Lluïsa Moret; el conseller de Desenvolupament Econòmic del Consell Comarcal del Baix Llobregat, José Ángel Carcelén; la técnica de la Vicepresidencia Segunda del área de Promoció Econòmica, Turisme i Comerç de la Diputación de Barcelona, Montserrat Tordera, además del periodista, editor y fundador de BCN Content Factory, Joan Carles Valero, que actuará de moderador. III