La darrera crisi econòmica-financera va esclatar el 2008. Des de llavors, Ajuntaments i societat han vist com la gent perdia la feina i es quedava sense recursos per pagar la hipoteca i altres despeses. I des de llavors van començar a organitzar-se per evitar que famílies senceres es quedessin sense llar o, com es diu ara, en risc d’exclusió residencial.
Els casos més sonats han estat les concentracions davant els bancs per denunciar les seves polítiques i davant les cases per evitar desnonaments, que encara continuen. El portaveu d’una Plataforma d’Afectats per la Hipoteca de L’Hospitalet, Alejandro Roldán, ha afirmat que han aturat més de 200 desnonaments i aconseguit unes 300 dacions en pagament des de 2012 aproximadament. I ha assegurat que a L’Hospitalet es produeixen una mitjana de 7 o 8 desnonaments diaris quan no són èpoques festives com Nadal o Setmana Santa, quan s’aturen.
Els Ajuntaments també han treballat, normalment amb la col·laboració de les entitats socials, per evitar que els seus ciutadans es quedessin al carrer. Sense anar més lluny, el Consistori de L’Hospitalet ha aconseguit aturar prop d’un centener de desnonaments aquest hivern i que les entitats bancàries tramitessin més d’un centenar de contractes de lloguer social en el darrer any. Recentment s’ha tancat un primer preacord amb el grup BBVA, al qual pertany Catalunya Caixa, i s’estan mantenint contactes amb la Sociedad de Gestión de Activos Procedentes de la Reestructuración Bancaria (SAREB), més conegut com el ‘banc dolent’, La Caixa i Bankia, segons ens ha informat l’alcaldessa, Núria Marín.
Amb la llei 24/2015 per davant
El que no ha estat tan freqüent és que un Govern municipal hagi obert un expedient sancionador contra una entitat financera. Això és precisament el que ha fet l’Ajuntament de L’H, que recentment ha anunciat la instrucció de 39 expedients sancionadors contra el Banc Popular –inclosa la seva immobiliària Aliseda- i el Banc de Santander. Marín ha explicat que això ha estat possible gràcies a la figura de “cessió forçosa” que figura a la Llei 24/2015 del Parlament contra la pobresa energètica i l’emergència habitacional i que permet expropiar temporalment pisos que romanguin buits durant més de dos anys.
L’alcaldessa socialista és conscient que les entitats bancàries tenen tot el dret a recórrer aquesta decisió, però s’ha mostrat tranquil·la: “La llei diu el que diu i nosaltres no volem ni sancionar ni recaptar sinó que volem resoldre un problema real i no esperar una hipotètica especulació”. De fet, a L’Hospitalet encara hi ha unes 170 famílies registrades en situació de vulnerabilitat residencial, segons fonts municipals; i més 700, segons la PAH. No obstant això encara no se sap com es concretaran las sancions, tot i que el més probable és que siguin econòmiques.
De moment, l’Ajuntament de L’Hospitalet ha aprovat al ple d’abril una modificació pressupostària per disposar de 300.000 euros per començar els tràmits per contractar una empresa que rehabiliti els pisos buits, una mesura que ha acceptat l’oposició amb moltes reserves, perquè les entitats financeres no pagaran l’IBI i l’Ajuntament només rebrà una plusvàlua durant els set anys que dura la concessió. Al ple també es va aprovar una moció del grup socialista per defensar la llei 24/2015. De fet, en el moment de tancar aquesta edició, el Govern en funcions de Mariano Rajoy ha anunciat la seva intenció de recórrer aquesta llei davant el Tribunal Constitucional, motiu pel qual Marín ha demanat al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que lideri la seva defensa. El dimarts 3 de maig estava previst una reunió del president amb entitats i administracions de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
La capital del Baix Llobregat també ha intentat negociar amb els bancs que tenien pisos buits, però així no han aconseguit cap habitatge per a lloguer social. És per això que el govern encapçalat per ICV-EUiA ha obert set expedients per requerir-los informació i, de moment, només han posat una multa a un banc, el nom del qual no han volgut facilitar-nos. El Prat, per la seva part, també ha decidit iniciar 9 expedients contra el SAREB per no respondre les consultes del govern municipal, liderat també pels ecosocialistes.
Negociar, fins quan?
Són l’excepció. Els municipis més petits s’ho pensen dues vegades abans de sancionar un banc, probablement perquè compten amb menys recursos davant d’un conflicte judicial més que probable, ja que ni el Banc Popular ni el Banc de Santander han volgut explicar a El Llobregat per què no volen cedir els pisos buits per a lloguer social.
Sant Boi, per exemple, encara manté obertes les negociacions amb les entitats financeres per tal d’arribar-hi a acords. Tot i així, l’Ajuntament ha pressionat des de fa anys per evitar desnonaments i ha creat l’Oficina Local d’Habitatge, adreçada a famílies que tenen problemes per pagar el lloguer i la hipoteca. A més a més, ha creat un Fons extraordinari en matèria d’habitatge i ha obert una línia d’ajuts per pagar el lloguer que es tornarà a convocar en juny d’enguany. Cornellà també ha fet una política similar, on han primat les negociacions a les sancions, tot i que el gener de 2014 es va aprovar una moció per multar les entitats financeres que es neguessin a facilitar l’accés als pisos buits. L’Ajuntament també ha posat en marxa un Fons d’Habitatge de Lloguer Social per gestionar els pisos buits i una Oficina de Mediació Hipotecària.
Castelldefels, per la seva part, encara continua en negociacions, tot i que compta amb un Pla Local d’Inclusió Social on es lluita contra l’exclusió residencial i una Taula Local pel Dret a l’Habitatge on es va plantejar la possibilitat de multar els bancs més reticents. Finalment, Molins de Rei ja sap que té 40 pisos sense ocupar i ha començat un programa d’inspeccions que podria acabar –o no- en l’elaboració i aplicació d’un règim sancionador.
Com es pot veure, s’han pres decisions des del començament de la crisi, però els ciutadans encara volen més. La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca del Baix Llobregat Nord, que treballa amb els municipis d’Abrera, Olesa, Esparreguera i Martorell lamenta el fet que “els ajuntaments segueixen sense multar els bancs”. I la PAH de L’Hospitalet creu que la clau de tot està a “reinserir a la gent a través del treball”. No sembla fàcil. Calen més recursos, tant per als Ajuntaments com per a les entitats. Un exemple: la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca busca un voluntari que faci tasques de secretaria des de fa temps. III