El Baix Llobregat inicia aquest nou curs educatiu amb una novetat fonamental: Núria Vallduriola (1964) és ja la nova directora de Serveis Territorials d’Ensenyament al territori. En un sector que sovint s’ha polititzat més del necessari, anem a Laureà Miró a conèixer en profunditat a la nova màxima representant dels directors de centres educatius i dels docents en la que és la seva primera entrevista pública. Darrerament, sempre que hi anàvem era per seguir la convocatòria d’una manifestació. Les beques menjador o el tancament de línies de P3 han estat els últims exemples. El carrer està ara, en canvi, tranquil. Sense el tràfic tallat, ni personal de seguretat pel mig, ens serveix de metàfora de l’educació al Baix, que enceta una nova etapa –amb la situació econòmica que no ofega tant- per recuperar la normalitat: “Ens trobarem un curs molt normalitzat, que començarem el dia que toca i tot estarà al lloc el dia que toca. L’engranatge està funcionant”, ens assegura, convençuda, Vallduriola al seu despatx.
Nascuda al barri de Sants de Barcelona, Núria Vallduriola ha estat adoptada pel Baix Llobregat des de fa 26 anys, quan es va casar. Veïna de Sant Joan Despí, ha recorregut escoles per diferents municipis del territori (Sant Joan Despí, Sant Feliu, Sant Vicenç) fins acabar a l’Institut Torre Roja de Viladecans, on ha fet carrera com a cap d’estudis i directora des de fa nou anys. Mestra de Matemàtiques i Ciències i llicenciada en Psicopedagogia, Vallduriola defensa, així, la proximitat amb un currículum que l’avala i que l’ha ocupat a centres educatius públics i concertats: “Sóc la directora de tots; no només dels públics”.
A més, aporta una vessant vocacional imprescindible en totes les façanes professionals: “Vaig entrar en el món de l’educació per un desencís amb ella. Anava a l’escola i no m’agradava. I va ser un repte: ser mestra per intentar modificar i millorar el que era el sistema educatiu, molt més restrictiu i que s’havia de fer més personalitzat”, explica. “Hem millorat molt en aquest sentit, però encara queden coses a fer. I què millor que una docent vocacional, que ha passat per tots els àmbits, per canviar alguns aspectes”.
No triga en aquest sentit en parlar de l’orientació, la seva especialitat. Vallduriola va ser de la primera promoció de funcionaris psicopedagogs del Departament d’Ensenyament, el que explica amb “orgull”, i el que va permetre acollir a infinitat de nens i nenes que aleshores arribaven en pasteres al país. Ella s’encarregava dels centres de Viladecans, però també de Gavà, Sant Climent i Begues. “Era una figura que feia molta falta tant a primària com a secundària, sobretot, on els alumnes tenen un tarannà més complicat. [...] Ara, com a educadora, et diria que aquest tema s’ha d’iniciar més des de primària. No els escoltem. Volem que aprenguin a llegir i els noms dels rius i ens oblidem de la seva vessant més personal. L’orientació permet que ells prenguin les seves decisions i que facin créixer la seva pròpia voluntat. Hem de canviar aquest tarannà”.
D’altra banda, la nova directora considera que cal “organitzar-nos perquè el món educatiu sigui cada cop més inclusiu. Encara que s’està treballant, moltes vegades caiem en el model antic, que és la solució fàcil”. En aquest sentit, Vallduriola valora positivament el mapa de recursos que s’està fent des de la Generalitat en el marc de fer el model més inclusiu i que substitueix el Decret de 1997: “Havia quedat totalment obsolet”.
Gràcies als mestres
Després dels anys de dificultats econòmiques, el debat principal ha estat si la qualitat s’ha vist afectada o no. Segons Vallduriola, “hi ha una educació al Baix de molta qualitat, que està en continu creixement; només cal veure les notes de selectivitat o d’avaluacions externes. Cada any millorem. No ens estanquem. El Baix no té uns resultats pitjors que la resta, només en anglès estem pitjors i ho hem de treballar. Pensa que som la perifèria, on la llengua castellana domina molt i acostuma a ser la llengua vehicular. Així que el català costa més i, en aquest context, afegim una tercera llengua, l’anglès, i una quarta, el francès”.
Sigui com sigui, els principals culpables, en el bon sentit, d’aquesta qualitat són els mestres: “la consellera mateixa ho diu sempre. Malgrat el que hem patit, no ha davallat ni la qualitat ni els resultats. Al revés. Hem optimitzat els recursos. I això s’ha fet per una qüestió de voluntat, de voler tirar endavant. Això és indubtablement gràcies als docents”.
Qüestió de premsa
El debat més polititzat enguany ha estat el tancament o no de les línies de P3. D’una banda, el poder local del territori, dominat pel PSC i ICV, considera que s’ha perdut una oportunitat per fer disminuir les ràtios, qüestió que desmentia la consellera d’Ensenyament, Meritxell Ruiz, i que ha tillat de mentida. Vallduriola aporta la visió com a mestra: “La nostra sensació és que hi ha, efectivament, molt menys nens de P3. I, tot i això, la línia política ha estat la de mantenir totes les escoles i no tancar cap centre (amb algunes excepcions). Per tant, s’ha millorat la ràtio. Si les mirem, a les línies de P3 hi ha entre 22 i 23 alumnes, en general, quan haurien de ser classes de 25. No hi ha, ara per ara, cap centre que hagi quedat per sobre d’aquest llindar. Per tant, crec que les crítiques han estat més un tema d’incorrecta interpretació, que no es correspon amb la realitat. En general, no s’han tret tantes línies pels nens de P3 que han desaparegut segons les estadístiques demogràfiques. Ara bé, entenc que així sigui: perquè depenen persones i centres i està bé mantenir la prudència”, explica. “Entenc la crítica i és molt dur quan veus que no hi ha ‘nanos’. Però no és culpa de ningú; ha baixat la natalitat”.
Abans que els alumnes
Una de les crítiques del curs passat va ser que molts professors van començar el mateix dia que els alumnes, sense la capacitat, doncs, de poder adaptar-se al nou centre ni preparar-se amb prou temps el curs. Aquest any el compromís és de començar abans, tots: “Quan es van presentar els pressupostos, això estava contemplat. En tirar-los enrere, hem pogut cobrir tota la necessitat de professorat, el que té a veure amb inclusió i altres processos, però no el tema de les substitucions. No podran fer-se el dia 1; però sí alguns dies abans del 12”. Cal remarcar, en qualsevol cas, que la majoria del professorat ja ha estat nomenat a finals de juliol i en actiu des de l’1 de setmbre, estem parlant d’una minoria.
FP Dual: és el futur
En paral·lel a la primària i la secundària, creix la formació professional gràcies al nou model dual que, des de 2013, s’implanta a Catalunya, per cert, amb una important presència al Baix. “És el futur i el gran encert amb la que recuperem la figura de l’aprenent. És bo per ambdues bandes. Per l’empresa, perquè l’alumne aprèn i en el moment en què la companyia necessita personal els contracta; i per l’equip docent, que viu, normalment, allunyat de l’entorn empresarial. A Viladecans hem treballat amb Unilever, Desigual o petites i mitjanes empreses. De fet, si abans anava jo picant portes, ara són les empreses les que ens demanen alumnes”.
En aquest sentit, s’està incentivant una organització en xarxa per poder donar millor resposta a les demandes i necessitats de les empreses que volen col·laborar en un curs d’FP Dual. III