Un 10 a Castellà, un 10 a Història, un 10 a Anglès, un 9,5 a Català i un 9 a Geografia. Amb aquestes notes a les Proves d’Accés a la Universitat (PAU) i la mitjana de 9,81 de Batxillerat, el santfeliuenc Pau Ariño ha tastat aquest estiu la fama com a millor nota de la selectivitat al Baix Llobregat, a la demarcació de Barcelona (compartida amb quatre estudiants més) i com la segona millor nota de Catalunya (amb cinc joves més).
Un 9,7 total que l’ha permès ja matricular-se a la seva primera opció: un doble grau d’Administració i Direcció d’Empreses i Dret a la Universitat Pompeu Fabra. “M’esperava una nota alta, perquè la necessitava per entrar a la universitat, però no tanta com per tenir aquest ressò. ¡Què tothom s’ha enterat!” Tant és així que quan entrem al Centre Cívic del seu barri de tota la vida, Mas Lluí, el conserge el saluda i el felicita.
Per Ariño, veí de Sant Feliu, però ex alumne ja de l’Institut Sant Just, no han estat aquestes setmanes de maldecaps, de prendre cafès per allargar les nits d’estudi ni altres bogeries que es fan motivades pels nervis o perquè som conscients que no ens hem preparat gaire al llarg del curs. Aquest ha estat el seu secret: ser conscient des del principi de l’objectiu de treure una bona nota per accedir a la primera opció de la universitat.
“Anava bastant preparat de l’institut després d’aquest curs i del passat. Anava molt conscienciat i ja em vaig preparar des del principi. Aleshores, no van ser estressants les últimes setmanes sinó que va ser posar en pràctica el que ja havia treballat durant tot el curs. La clau ha estat anar fent i, mira, ha sortit aquesta nota”, ens explica tot just el dia que ha confirmat la seva matrícula: “La tenia clara des de fa anys sí. És un àmbit que m’interessa, és molt completa i, com són dues carreres, et dóna una visió més global”.
En aquest sentit, de fet, es manté molt obert per dibuixar el seu futur: “Sempre he volgut ser jutge, però ara no ho tinc tan clar (riu). No sé molt bé cap a on dirigir-me, però, suposo que la carrera ja m’ajudarà a decidir-me”.
Sigui com sigui aquest futur, el que sí té ben clar és el que espera d’aquesta nova etapa que tot just enceta: “Espero passar-ho molt bé, conèixer gent i, si puc fer un intercanvi, penso que conèixer altres cultures i altres llocs és molt enriquidor”.
Falta creativitat
A punt de fer, aquest mes de setembre, els 18 anys i a les portes d’entrar a la universitat, és moment també de fer una mirada enrere i valorar la seva etapa educativa. “Crec que he tingut una bona formació, però penso que el model té moltes coses a canviar. Sobretot a primària i secundària.
Ara sembla que la formació és acumular coneixements que no saps, moltes vegades, sí realment la gent els arriba a interpretar i a entendre. És només informació, una mica desendreçada i que després, sovint, no saps aplicar a coses útils. Reorientaria el model perquè la gent es senti atreta veritablement pel que està aprenent i vegi la utilitat. Així no hi hauria tanta desmotivació. D’altra banda, falta espai per a la creativitat i les nostres iniciatives”. III