-¿Quins beneficis tenen els ciutadans des del 1996?
-Hi ha dues qüestions, efectivament. Hi ha una part de Serveis Funeraris que sempre ha estat una activitat prestada per empreses privades; primer com a servei públic via concessió i, en els darrers anys, com a lliure competència. I a la part de cementiris sí que hi ha hagut un procés de donar concessions a empreses privades. El que millora és que l’Ajuntament no s’ha de preocupar de la part més tècnica, mentre que l’empresa aplica la seva experiència especialitzada dels seus cementiris en els de la ciutat. Estan millor mantinguts, es recuperen sepultures, hi ha una gestió més eficient i el cementiri està al dia de tots els aspectes administratius.
-El salt de qualitat dels equipaments no es pot negar.
-L’Ajuntament té el control de tot el que passa, però té aquesta millora de la qualitat del servei. El de El Prat és un exemple, ara com a finalista d’un concurs nacional a la millor iniciativa mediambiental, o el de Roques Blanques, que era un cementiri metropolità, que tenia tota una sèrie de mancances en la seva gestió i ara és un referent a nivell nacional i europeu.
-Bona qualitat, però que es tradueix en el preu. ¿Són excessives les tarifes?
-¿Què consideraríem un preu excessiu o raonable? Actualment, el preu funerari estaria de mitjana al voltant dels 3.000 euros i si l’afegim l’IVA que és del 21% (un altre canvi dels últims anys: abans era del 7%), doncs, estarien parlant de 3.500 euros. I prestem un servei 24 hores al dia, tots els dies de l’any, amb un personal que té uns costos associats, tenim un ventall de serveis que s’adapta a totes les necessitats de les famílies... Això s’ha de posar en valor.
-El sector està liberalitzat, però es dóna un cert oligopoli o, fins i tot, de monopoli al territori. ¿Què en pensa?
-El model que es va triar al 1996 va ser un model que buscava una certa qualitat. A Catalunya es va fer una llei pròpia que, a part de donar un suport jurídic, també volia assegurar aquesta qualitat del servei amb uns requisits mínims. Això va fer que cada ajuntament establís unes ordenances amb requisits d’una certa entitat. Aleshores les empreses del moment vam haver de fer un esforç per cobrir aquests mínims –en personal, vehicles o instal·lacions- que eren molt elevats. En canvi, moltes no els han volgut assumir. Això ha fet que hi hagi poques empreses. En contra el nivell de servei és molt més elevat que a altres regions d’Espanya.
-La gent no s’informa, segurament per cultura, fins que no mor una persona. ¿Falta més informació al voltant del sector?
-Nosaltres el que recomanem és que s’informin abans, que demanin pressupostos, si és possible, abans de que passi la defunció. Això facilita molt el poder comparar les diferents empreses de serveis funeraris, pensar bé el tipus de servei funerari que es vol donar i prendre decisions sense la complexitat emocional que hi ha amb la defunció.
-Mirant el mapa, sembla que el territori estigui repartit ¿hi ha una guerra funerària per evitar la competència?
-No ho crec. Diria que tot el contrari. Estem als llocs on més competència hi ha. A Barcelona, a la zona del Bages, a la zona de Figueres, al Baix Llobregat, a la zona del Penedès tenim competència. El que sí es veritat que el model que es va definir fa que hi hagi pocs operadors.
-Hi ha, en qualsevol cas, pocs operadors petits?
-Doncs, diria que tampoc. Hi ha bastants. Passa que no tenen la notorietat de la nostra empresa. Però sí que hi ha que fan aquesta labor. No diria un repartiment del territori, sinó que, al final, amb les exigències de personal d’un servei com aquest, doncs, has d’intentar centrar-te a zones per ser molt eficients. Després el sector té les defuncions que té. No és com altres sectors que contra més competidors, més mercat hi ha.
-Al desembre de 2014 reben una sanció de Competència. ¿Quina valoració fan i en quin punt està actualment?
-Estem totalment en desacord i està recorreguda al Tribunal Contenciós-Administratiu. El que fèiem era interpretar el marc normatiu que hi havia. L’Hospitalet deia que les úniques empreses autoritzades per retirar difunts eren les que estaven establertes a la ciutat. I en aquell moment érem solament nosaltres. Pensem, per aquesta normativa, que el Tribunal ens donarà la raó. Creiem que Competència hauria d’haver demanat a l’Ajuntament canviar la normativa, però la sanció està totalment fora de lloc.
-Com ha evolucionat, pel que fa els serveis funeraris, la societat?
-Abans els serveis funeraris eren un aspecte només sanitari (adequar el difunt i enterrar-lo). Ara, la cita als tanatoris ha estat cada vegada més important i nosaltres intentem oferir un servei de proximitat, cada vegada més adaptats; amb tanatoris petits a municipis més petits, que la gent no s’hagi de traslladar; amb la possibilitat de fer tot tipus de cerimònies, amb oratoris agradables i càlids, sense simbologia religiosa per fer cerimònies laiques o de qualsevol religió. Donem importància a la cerimònia i, sobretot, la decisió d’incinerar –un element més nou a la societat i creixent-. A més, tot el que té a veure amb la prestació del servei i del tractament del difunt, on hi ha una part important de formació de tot tipus, també, des de la vessant tanatopràctic. També s’ha fet un esforç per adaptar, després del 2008 i la crisis, les tarifes i els pressupostos a les famílies amb facilitats de pagament i mantenint el nivell de qualitat.
-La cosa ha canviat tant que es pot no vetllar el cos?
-Sí, la família pot decidir no fer vetlla o no fer cerimònia; i no se’ls cobrarà. És un canvi que s’està produint. De fet, el que demanen les famílies és un servei molt personalitzat. Volen fer només unes hores de vetlla, dues cerimònies, volen oferir un càtering a la zona de vetlla, recordatoris molt més personalitzats, hem fet un esforç a nivell de tecnologia (a la web hi ha molta informació sobre els centres o els difunts, quines són les vetlles, la possibilitat de donar notes de dol a través de la web per si s’està de viatge, tenint un lloc pel record amb fotografies del difunt...).
-Vivim d’esquena a la mort?
-Això és una realitat. La nostra societat és cada vegada més hedonista, mira més la vida i no entén la mort com una part d’aquesta vida. Però creiem que quan les famílies tenen el problema de la defunció i contracten el servei, també el valoren: el 72% de les famílies ens valora entre el 9 i 10 i només un 2,3% ens valora del 0 a 6. Vol dir que aquest esforç de qualitat es valora molt. Tornant al preu, només un 1% de les famílies es queixa. Potser part de la societat té la sensació que el servei ha de ser gratuït com l’educació o la salut; però una vegada el proven, el valoren.
-Apuntava la qüestió de la tecnologia. Com es pot introduir el camp de la innovació al sector, tindrem cementiris intel·ligents?
-Tot el que són noves tecnologies ho tenim molt present i, de fet, als cementiris hi ha diverses línies: hi ha la possibilitat d’instal·lar codis QR a les làpides per poder veure temes relacionats amb la vida de la persona; la possibilitat d’ubicar un mapa interactiu de les sepultures per identificar-les; relacionar els espais pel record de la web amb les sepultures; i, sobretot, els temes de medi ambient: pensem que s’ha de reduir la petjada de carboni, que estem mesurant, i això s’ha de fer via innovació. Estem incorporant més vehicles elèctrics, reduir el consum de manera generalitzada, que els jardins siguin d’una baixa irrigació, d’un baix consum. L’empresa està molt relacionada a la societat i, per tant, té una responsabilitat. III