Els tres alcaldes que hem governat l’Ajuntament en aquestes gairebé quatre dècades, volem reivindicar la vigència dels principis amb què hem treballat per a la transformació de la nostra ciutat i la millora de les condicions de vida dels nostres veïns i veïnes, des d’una perspectiva d’igualtat entre les persones i d’igualtat entre els barris, des d’una perspectiva de “Sant Feliu, un sol poble”.
Recordem d’on veníem: d’una ciutat que havia triplicat la seva població entre 1960 i 1975 amb un creixement caòtic i amb el risc de convertir-se en una ciutat dormitori i de jugar un paper subsidiari respecte a Barcelona. I recordem també allò que ens guiava ja des de la clandestinitat: una ciutat cohesionada en el seu marc físic, una ciutat cohesionada amb la seva diversitat social. Per aconseguir-la, a les primeres municipals de 1979 hi vam anar amb una candidatura que responia als diversos fronts de lluita obrera, democràtica, estudiantil, popular i dels barris que ja lideràvem a Sant Feliu. Vam fer una candidatura amb líders sindicals i veïnals, amb un nombre notable de candidates des del principi, amb companys i companyes de diferents generacions. Sabíem el que volíem i com ho volíem: amb la gent, obrint l’ajuntament al poble i convertint-lo en una eina fonamental per a la transformació de la ciutat, evitant qualsevol risc de segregació: urbana, social, laboral, cultural.
Aconseguir la cohesió urbana volia dir evitar qualsevol risc de desigualtat/diferenciació entre el centre històric (els 10.000 habitants de 1960) i els nous barris obrers de la perifèria (fins arribar als 38.000 de 1975). De manera immediata, vam asfaltar carrers, enllumenar-los i posar-hi clavegueres. Per visió de futur, vam definir el Sant Feliu en peu d’igualtat que volíem: vam decidir no créixer fins que tots els barris existents, especialment els treballadors, tinguessin un alt nivell de qualitat urbana i d’equipaments públics: places i carrers de qualitat, parcs, escoles i equipaments i habitatge públic. Per això, els nous barris de Mas Lluí, les Grases i Falguera II no es van impulsar fins a la segona meitat dels noranta. Crèiem i creiem que, com les persones, cap barri ha de ser més que cap altre, cap barri ha de ser menys que cap altra. Vist amb perspectiva, només hauríem hagut de canviar una política d’habitatge protegit de propietat per una política d’habitatge de lloguer assequible.
Aconseguir la cohesió social volia dir també evitar qualsevol risc de desvinculació del nostre objectiu de “Sant Feliu, un sol poble”. De manera immediata, vam prioritzar el funcionament i el pressupost dels serveis socials. Per visió de futur, vam prioritzar totes les polítiques d’educació. Des del principi, vam donar suport a les escoles bressol fins a la seva municipalització als noranta o la recent implantació de la tarifació social. Vam crear de seguida l’Escola de Persones Adultes, que posteriorment va assumir la Generalitat.
Vam fer una inversió molt alta en escoles públiques: des de les provisionals del mateix curs 1979-80 fins a la construcció de les escoles Salvador Espriu, Pau Vila o Falguera entre els anys 80 i 90. I avui estem treballant amb totes les escoles per fer possible l’escolarització equilibrada i evitar la segregació escolar, per tal que cada infant i adolescent pugui anar a l’escola o l’institut en plena igualtat de drets, deures i oportunitats.
Aconseguir la cohesió laboral era fonamental en temps d’una crisi, als 80, que es va manifestar amb cruesa a Sant Feliu: només cal recordar els tancaments de l’Alumini, de Matacàs i tantes altres. De manera immediata, com a partit de classe treballadora, vam ser dels primers ajuntaments en crear el nostre servei d’ocupació, a Can Maginàs, i vam impulsar la zona d’urgent reindustrialització al Pla, que avui és el principal polígon de la ciutat i un dels millors del nostre entorn metropolità i comarcal. Però també amb visió a llarg termini, d’un Sant Feliu per viure i per treballar. Per això, vam posar de seguida en funcionament mecanismes de formació permanent i vam iniciar i continuem impulsant un diàleg i un treball conjunt amb els agents econòmics i socials de Sant Feliu, que avui es concreta en la Mesa per al desenvolupament econòmic i la cohesió social, una doble perspectiva imprescindible avui i sempre per a la nostra ciutat.
Aconseguir la cohesió cultural era importantíssim i urgent, en una ciutat on a meitat dels setanta molta gent no havia sentit a parlar en català. Per això, vam fer accions immediates com la ràpida creació dels cursos de català per a adults o el servei municipal de català, posteriorment integrats en el Centre de Normalització Lingüística. I vam tenir la visió estratègica del paper de les festes i de les entitats en la construcció d’un Sant Feliu cohesionat. Vam apostar per un model participatiu que avui molts municipis ens envegen. Vam crear un imaginari cultural propi a partir de la recuperació de la nostra cultura popular, impulsada a través de les seves colles i amb presència a tots els barris. Vam apostar i continuem apostant pel reconeixement i la posada en valor de les diferents cultures presents a Sant Feliu, i de la interrelació de totes elles en un projecte comú de ciutat.
Amb aquest model de ciutat al cap, Sant Feliu està avui a anys llum del risc de ciutat degradada i dormitori a què la dictadura ens havia abocat. Una ciutat que és motiu d’orgull per als seus i les seves habitants. I també d’un íntim i intens orgull dels comunistes i les comunistes i dels seus hereus i hereves que l’hem governat, sempre amb un criteri de vista llarga i passa curta al servei de la igualtat dels seus barris i de la seva ciutadania.
Modestament, creiem que cap altra força política a Sant Feliu pot explicar un relat de la seva visió i el seu treball per Sant Feliu com ICV, com EUiA, com els homes i dones que venim del PSUC, dels seus vuitanta anys de trajectòria. La prova és també el reconeixement que ens ha donat la ciutat en les deu eleccions municipals celebrades des de 1979: un vot majoritari a tots els barris (amb l’única excepció de 2007) i un vot homogeni a tots els barris, sense diferències apreciables ni a l’alça ni a la baixa en cap d’ells. Aquest és el patrimoni que volem aportar al nou procés de confluència que compartim amb nous protagonistes i en el qual continuarem aportar el que millor sabem fer: combinar el curt i el llarg termini, combinar el pensament i l’acció, combinar el govern institucional amb la lluita social, sempre al servei d’una ciutat que estimem i que ens apassiona. III