Tot i que la revolució té com a significat inherent un trencament sobtat de la situació, si parlem de les Candidatures d’Unitat Popular (CUP) del Baix Llobregat i L’Hospitalet, agafa més sentit que mai aquest oxímoron de la lenta revolució.
Una revolució que van encetar fa més d’una dècada i que, tot i que el territori ha estat històricament hostil amb el partit, continua creixent sense pressa, però sense pausa.
Prova d’això és l’evolució electoral al territori. D’un regidor a l’any 2007, únicament a Molins de Rei, van passar a quatre al mateix municipi al 2011; i ara compten ja amb 16 membres a ciutats tan importants com Sant Boi, L’Hospitalet, Martorell, Esparreguera o el mateix Molins on són el principal partit de l’oposició. Així, les candidatures locals han quadruplicat la seva representativitat al Llobregat i, això, sense comptar els que estan inclosos en altres confluències d’esquerres com Crida per Cornellà o Junts per Vallirana. Els últims resultats electorals els han permès, de fet, tenir presència del partit a totes les institucions supramunicipals; és a dir, Consell Comarcal del Baix Llobregat, Àrea Metropolitana i Diputació de Barcelona. Però aquesta no és la seva única victòria.
A poc més de mig any d’arribar a la meitat del mandat, el partit ha aconseguit co-liderar importants protestes al territori de manera conjunta a col·lectius ciutadans, entre els que destaca l’oposició al Pla Director Urbanístic de la Granvia-Llobregat, a L’Hospitalet, i el Pla Caufec d’Esplugues, que torna a revifar.
Treball de base
Sigui com sigui, si a nivell nacional són un actor ara mateix fonamental –van permetre la investidura de Carles Puigdemont (que no la d’Artur Mas), mantenen el pacte de Govern amb Junts pel Sí per tirar endavant el full de ruta independentista i són la clau dels pressupostos de la Generalitat-, al Baix Llobregat i L’Hospitalet s’han convertit en un agent polític a l’alça. “La CUP té els arrels al territori des de fa molts anys. Són CUPs que neixen i que passen uns anys fent treball base a nivell local fins que es decideix fer el salt a l’àmbit institucional”, ens explica Roger Castillo, portaveu de la CUP de Molins de Rei.
“Si no hem tingut fins ara aquesta presència és perquè no teníem nuclis propis conformats com a CUP, sinó que estàvem vinculats a altres col·lectius que no s’havien plantejat donar el salt institucional. El que ha fet Ciutadans de presentar llistes sense tenir gent al territori és impensable que nosaltres ho fem. Hi ha d’haver un treball de base, que es pugui aguantar una activitat política de manera sostinguda. Fer molta feina a nivell de barri, de poble i de ciutat perquè la gent agafi confiança, es faci la candidatura seva i participi. Aleshores es fa l’aparició institucional. Però es necessita un bagatge previ”. Res a veure, doncs, té –per la idiosincràsia del territori- aquestes CUP amb les més tradicionals d’Arbúcies i Valls, aparegudes als anys ’80. “És un procés lent en la línia de la política lenta que defensem, perquè després tingui resultats a nivell institucional i de carrer”.
En aquest sentit, els pilars fonamentals sí que són, inconfusiblement, el socialisme, l’independentisme i el municipalisme: “El punt fort és participar de qualsevol mobilització que hi hagi i que vagi en una línia del socialisme àmpliament entès: serveis públics de primera qualitat, medi ambient, defensa del territori, a més d’altres reivindicacions pròpies de cada poble”, diu Castillo. “Es esfereïdor veure la tendència que, des de Thatcher, ha calat sobre un món privat que és excel·lent front un món públic que serà lent. Ara, anem a veure qui està gestionant aquests serveis públics; per què una empresa es duu un benefici privat pel sol fet de fer el servei? Algú els fiscalitza? Algú els controla? Hi ha ajuntaments que no tenen cap tècnic controlant, cap mètode per evitar aquesta extracció de benefici privat a partir del sector públic, que és el que ha passat tradicionalment en aquet país.
Roger Castillo, periodista i politòleg de professió, a més de ser el portaveu del grup municipal de Molins, ha estat el representant escollit per ser la veu ‘cupaire’ al Consell Comarcal durant la primera part del mandat, un càrrec que des d’octubre recau –com estava previst- en Miquel Altadill, regidor de la CUP a Esparreguera.
31 de 39
El Llobregat va estar present en el dia de la investidura i Castillo va ser, sobradament, el més participatiu durant aquell primer contacte. Una proactivitat que es perd conegut el funcionament i l’estructura de l’actual Consell Comarcal: “Són 31 de 39 consellers en el Govern comarcal. Desconeixia que hi hagués una institució amb una majoria com aquesta. Això crea una dinàmica que com que ja es parla en el Govern, doncs, ja tira sol. Hi ha moltes Juntes de Govern i menys Juntes de Portaveus que, al final, et convoquen cinc vegades a l’any, amb cinc plens, que duren una hora”, explica Castillo, abans de destacar en la falta d’independència econòmica de l’ens. “El 90% dels recursos venen de transferències de la Generalitat; això ja limita molt el debat... Hi ha un funcionament molt tècnic amb una gerència que fa molta part de la feina”.
En aquest context, Castillo reconeix la falta de transparència de l’ens: “No hem aconseguit trencar amb l’opacitat. La gent no sap el que es fa al Consell Comarcal. Als plens no hi ha ningú; no es registren ni s’emeten a cap plataforma digital. Com a CUP, certs debats hem valorat no portar-los i ens hem centrat en coses molt concretes: gestió de sous o criteris de contractacions; però en la resta hem centrat els esforços en l’àmbit municipalista i en l’Àrea Metropolitana de Barcelona, que allà sí tenim una presència més àmplia i hi ha debat en termes polítics, econòmics, en els què estem incidint”.
Fer valer el partit local
Un dels trets diferencials de les Candidatures d’Unitat Popular és la seva organització de caràcter horitzontal, assembleària i que prima el valor del partit local. En aquest sentit, doncs, preval la veu de les unitats locals que, a través del Consell Polític (de quatre persones en el cas del Baix Llobregat) conforma la veu política de l’assemblea comarcal, on també està inclosa L’Hospitalet. Així, aquesta organització s’acostuma a trobar dues vegades al mes com a prèvia i per transmetre les conclusions del Consell Polític a les CUPs locals.
En paral·lel, el partit compta també amb les conegudes assembles territorials plenàries on no hi ha un representant de cada CUP local, sinó que són obertes a tothom; un altre tret diferenciador de la resta de partits tradicionals.
Un regidor a L’H
De la mateixa manera, quan parlem de la CUP no se’ns ve a l’imaginari cap polític amb corbata. Tot el contrari, els seus líders són coneguts per portar la reivindicació fins a la seva samarreta. Literalment. I així, amb la samarreta de ‘No més Blocs – Salvem Cal Trabal’ rebem a Khristian Giménez, el primer i únic regidor de la història de la CUP a L’Hospitalet.
Psicòleg i treballador social molt vinculat a la ciutat pels anys que suma com a treballador comunitari a la Florida, Giménez reconeix que representa un “projecte incipient, molt humil, en construcció, però amb uns objectius molt clars: necessitem moviment a la ciutat, perquè sols allà dins tenim una capacitat d’incidència molt baixa amb un ajuntament molt complex, primer amb set partits i ara amb sis després de la desbandada dels dos trànsfugues, que a sobre entren en el Govern del PSC que, precisament, intenta curtcircuitar la majoria de l’oposició. I estem aconseguint introduir una sèrie de discursos i estirar una certa manera de fer oposició que, històricament, ha estat molt complaent. Tot i que acabes pactant, la sensació és que fem oposició també de l’oposició. És constant aquesta sensació de que la majoria de forces polítiques estan lligades amb forces de poder o altres institucions. S’ha tallat la relació amb el ciutadà. I en el cas de les esquerres, hi ha una certa voluntat per liderar les coses que surten del carrer i si no ho poden fer, no els interessa”.
Intent de confluència
El projecte de la candidatura neix a partir “d’un experiment” on uns quants activistes de la ciutat llencen la proposta de formar una confluència d’esquerres que generi una alternativa a nivell municipal i amb continuïtat. En aquest sentit, es crea un espai de negociació amb ICV, EUiA, Podem durant un temps i altres col·lectius que acaba “reventant” a finals de 2014. És aleshores quan l’assemblea local de la CUP cedeix el seu projecte “a molts d’aquests activistes que quedem estabornits” pel dolor que va suposar el fracàs de la negociació. A aquesta proposta es suma Procés Constituent i Lluita Internacionalista i, finalment, la candidatura surt endavant i aconsegueix ‘in extremis’ el regidor. De fet, l’assemblea del grup municipal és independent de l’assemblea local de la CUP de L’Hospitalet, tot i que, òbviament, estan estretament relacionades. Però la primera s’encarrega de la dinàmica local, mentre que la segona porta els temes més relacionals del partit amb la seva estructura comarcal i nacional.
A pocs mesos d’esgotar la primera meitat de mandat i com a primera experiència a política del regidor, les dues primeres conclusions de Giménez són l’excessiva burocratització de l’Ajuntament i la falta d’accés a la informació: “La sensació d’hiperburocratització és impressionant. Tinc clar el que vull, està allà, però entre mig ha de passar per 50 persones i triga mesos en arribar-te. Hi ha canals molt llargs i complexos. L’Hospitalet és un ‘Mastodonte’, amb 1.500 treballadors; és brutal. Gent molt vàlida, però en una estructura molt gran i burocratitzada. La segona qüestió va relacionada: la dificultat per accedir a la informació. En el nostre cas, te l’acaben donant encara que lentament o a trossos. Però, en el cas de la ciutadania?”.
Giménez posa com exemple la dinàmica en els Plens Municipals, dinàmica que tant els representants polítics com els periodistes ja patim i que es trasllada a la ciutadania que assisteix. “L’únic document que donen és la relació de l’ordre del dia amb uns 40 punts d’una frase, sense cap suport ni documents, que et neguen. Acabes pensant que està fet així perquè no s’entengui i perquè la gent es desentengui i no s’interessi per la política municipal, que, al final, és la que tenim més pròxima.
PDU, la gran alegria
Parlar de la CUP de L’Hospitalet és parlar irremeiablement de l’oposició al PDU de la Granvia-Llobregat, el qual vol remodelar tota la zona sud de la ciutat. Una oposició que ells han explicitat des del principi en suport a la plataforma ciutadana ‘No més Blocs – Salvem Cal Trabal’. “Han mostrat un múscul en els últims sis mesos molt fort i suposen un punt de trobada de gent al carrer que feia molt de temps que s’anhelava. Nosaltres que volem que sigui la ciutadania la que es mogui i sigui la transformadora de la ciutat, són la gran alegria després del 15-M”.
La defensa de Cal Trabal com a última parcel·la agrícola de la ciutat no és nova. Per aquest motiu, la protesta va més enllà i, de fet, posa en dubte el concepte de progrés. És una qüestió de model: “El PSC porta 40 anys construint una ciutat que no volem. I arribarà un moment que haurem de posar una palanca. I aquesta gent està aconseguint això, confrontar aquest debat. Això que ens estan venent com a progrés, no ho és. I això és molt valent”.
En aquest sentit, el regidor ‘cupaire’ considera que ara mateix no hi ha punt d’acord: “Són models que estan molt allunyats”. I és conscient del repte: “És molt complex i hem d’anar a contracorrent. Perquè el discurs del progrés dels últims anys, vinculat especialment al totxo, ha calat moltíssim. Tot i això, l’entitat ciutadana ha aconseguit, primer, una segona proposta de PDU i, segon, que tots els grups de l’oposició (excepte Convergència) presentin al·legacions al projecte. III