Anem a pams: en primer lloc, ningú discuteix que ha d’existir un dia de celebració patriòtica de l’Estat espanyol, igual que el tenen els EUA o la República francesa. Per tant, que existeixi un dia de la Hispanitat ningú ho discuteix. Diferent és que aquest dia justament coincideixi amb l’inici d’un genocidi com va ser la “conquesta” d’Amèrica i que s’obligui a celebrar-ho t’agradi o no. Però aquest no és l’objecte d’aquest escrit.
Els electes del govern de Badalona durant el darrer 12 d’octubre, igual que durant la Diada, per exemple, no van fer altra cosa que el que fan qualsevol altre dia de l’any: exercir el seu càrrec. Perquè els regidors de tots els municipis ho som les vint-i-quatre hores del dia, ja que a un veí o veïna que et ve amb una problemàtica no li pots dir que estàs fora del teu horari laboral.
Per tant, els regidors i regidores estem al servei de la ciutadania sempre i, aquells que intenten condemnar als edils que van exercir el seu càrrec durant un dia festiu, o bé no saben què implica ser un electe, o amb molta mala fe sí que ho saben però intenten aconseguir desfer-se d’un rival polític, no pel poder de les urnes, sinó pel poder d’una justícia espanyola cada cop més desacreditada per les constants ingerències del govern del Regne d’Espanya.
Alguns diran també que el cas dels regidors de Badalona i d’altres municipis que també van treballar el 12 d’octubre és que van accedir a les dependències municipals però, en realitat, l’única diferència entre aquell 12 d’octubre i qualsevol altre festiu és que les càmeres de televisió van recollir l’entrada a l’Ajuntament. Perquè jo mateix com a regidor del meu poble he fet moltes reunions a l’ajuntament en dies festius amb els meus companys i, per tant, l’única diferència és que els mitjans no ho graven. És més, pocs diumenges (dies tan festius com el dotze d’octubre) un regidor municipal no té un acte o un compromís de caire municipal. En definitiva: aquell que denuncia a qualsevol electe per treballar un festiu com el 12 d’octubre el millor que pot fer és deixar la política. III