Des del màxim respecte i reconeixement per l’exercici democràtic de participació i presa de decisions per part de la militància de la CUP-Crida Constituent a través del mètode assembleari, difícilment vist en cap altra força política del país, hem de dir que aquests pressupostos ni ajudaran a apaivagar la situació de patiment de les classes populars ni contribuiran a avançar en cap procés d’alliberament nacional.
Aquests pressupostos tenen un marcat caràcter antisocial amb el manteniment essencial de les retallades. No hi veiem cap reversió i les xifres encara queden ben lluny dels comptes aprovats prèviament a l’inici de la crisi. Les dades en àmbits tan importants com salut o educació no milloren, per molt que hi hagi qui els qualifica com «els més socials de la història».
I si, sense revertir retallades ni actuar contra la pobresa, no responen a les necessitats materials més immediates de les classes populars, és perquè responen als interessos d’una minoria de rics i grans empreses. L’exemple més paradigmàtic n’és la fiscalitat: no es toca ni IRPF ni successions ni donacions, mantenint una de les pressions fiscals més baixes per grans rendes i fortunes de l’estat espanyol i bona part d’Europa.
I finalment, l’aprovació dels pressupostos no garanteix la celebració de cap referèndum. L’exercici del dret d’autodeterminació del nostre poble ara depèn exclusivament de la voluntat política del govern del PDeCAT i ERC. De fet, l’aprovació d’uns pressupostos neoliberals que generen rebuig entre una part important de les classes populars, reforcen el ‘processisme’ de JxSí, vinculant sobiranisme i neoliberalisme i impedint així qualsevol eixamplament de la base social. Amb tot, ara toca combatre’ls des del carrer. És des del carrer des d’on sempre s’han guanyat les lluites socials, i esperem fer-ho de la mà de gran part de les companyes de la CUP i de l’Esquerra Independentista, que no estan disposades a incomplir el programa ni renunciar a una història de coherència i compromís amb la classe treballadora. III