La intenció és explicar-nos part de la vida social i política de Catalunya a través de l’esport i el dibuix. En aquest sentit, L’Hospitalet i el Baix Llobregat podrien comptar amb una bona caricatura després dels esdeveniments ocorreguts als seus respectius consells comarcals.
El més destacat ha estat, sens dubte, el Consell Comarcal del Barcelonès, que ha decidit immolar-se i desaparèixer, precipitat tot just després d’un informe de la Sindicatura de Comptes on es recullen suposades irregularitats -que es sumen als casos judicials oberts i podrien estar vinculats a la tasca de l’ens comarcal- i degut a les poques competències de l’ens. Qüestió que ha facilitat que tots els partits, per unanimitat, s’hagin posat d’acord en tancar la paradeta. Com va dir l’àrbitre Rafael Guerrero ‘Penalty y expulsión’.
És curiós com partits que anteriorment defensaven l’ens, ara han canviat d’opinió. I és que no és la primera vegada que es proposa l’eliminació d’aquest òrgan. Ara, en canvi, és difícil de sostenir un ens que fa poca cosa i que, a sobre, hi ha indicis de que les fa ‘malament’. Així, doncs, gol per l’escaire i final del partit, a veure si així es posa una mica de terra pel mig i tothom s’oblida de demanar responsabilitats polítiques.
En paral·lel, el Consell Comarcal del Baix Llobregat va viure un episodi excepcional. La comarca s’ha adherit al Pacte Nacional pel Referèndum després que dos consellers del Partit Popular no estiguessin al Ple comarcal i després que un conseller de Ciutadans marxés abans de votar aquest punt. Així, Entesa, ERC, PDECat i CUP van aconseguir tirar endavant la moció tot i ser, teòricament, minoria.
Més enllà que el territori estigui representat a la taula pel Dret a Decidir i de la moció en concret, el darrer ple comarcal és un nou autogol en contra de la continuïtat del consell per falta de responsabilitat política i institucional. El territori no ha defugit del debat sobre el futur de la comarca, amb un nord que es sent molt allunyat de les grans ciutats del sud i amb unes ciutats metropolitanes igual de allunyades a les necessitats dels petits pobles del nord.Després del darrer ple comarcal, encara és més difícil confiar en aquesta institució.
Tot, a més, amb un PSC que vota per barris. Mentre Viladecans demana a la Generalitat, al darrer ple municipal, respectar i complir la llei començant per l’Estatut i la Constitució, el PSC de Castelldefels va acceptar, en el marc de l’acord de governabilitat, incloure la ciutat a l’Associació de Municipis per la Independència, a l’igual que el PSC de Sant Just Desvern, que també està d’acord de formar part del Pacte Nacional pel Referèndum. Es dóna el cas que l’alcalde de Sant Just, Josep Perpinyà, és també el president del Consell Comarcal. Per tant, Perpinyà va votar a favor a Sant Just, tal i com va marcar l’assemblea local; mentre que al CCBLL va votar en contra, segons la posició de l’executiva del PSC del Baix Llobregat.
Reconegut, a títol personal, el seu suport al dret a decidir i a un referèndum pactat, l’elecció per part del PSC de Josep Perpinyà com a president comarcal és un altre autogol al consell. Mentre els grans capitans fan de vicepresidents a l’Àrea Metropolitana, al partit no l’hi importa que el consell estigui presidit per un socialista que defensa el dret d’autodeterminació, que es el mateix que el dret a decidir, quan, precisament, Iceta ha demanat no donar màniga ampla en aquest sentit. És un gest més que mostra com el principal partit del territori infravalora el consell comarcal. Auto ‘hat-trick’!
De continuar així, el Consell Comarcal del Baix Llobregat va camí de repetir els passos del Barcelonès. III