Mentre els dirigents i les elits franquistes s’estaven assegurant de mantenir el seu poder emparats en un marc democràtic que no entrés a fer justícia envers aquells que s’havien alçat militarment i que havien abusat durant la dictadura, va haver-hi qui va saber trobar l’escletxa per recuperar part de l’autogovern i part de la dignitat de la nació catalana.
El President Tarradellas, amb els seus encerts i errors, va decidir fer política en majúscules i va tornar la Il·lusió a un poble català que havia viscut massa temps capcot.
Igual que al 1977, avui dia és evident que el tauler del joc està canviant, i per tant requerirà de polítics i polítiques que actuïn sense apriorismes, però sobretot, amb valor i determinació.
Els nous temps requereixen de noves solucions, i per tant aquells que proposen solucions que són rèpliques 2.0 de les que es van aplicar fa 40 anys, potser és que han de donar pas a nova gent que encara mantingui la Il·lusió i aporti alguna cosa nova. Perquè no pot ser que hi hagi qui com a gran i única solució ens digui que cal una reforma estatutària, això arriba tard i està més que exhaurit. Necessitem de propostes noves emparades en la democràcia, perquè potser aquest és l’únic valor que realment encara és vigent després de veure una i altra vegada com valors com la justícia, respecte i ètica fa temps que han desaparegut.
Però que ningú s’equivoqui, no és ni una decisió valenta, ni molt menys fer política en majúscules només condicionar a fer quelcom si a 600 kilòmetres accepten el que reclama el poble de Catalunya. Això és no atrevir-se a dir que en el fons no hi ha voluntat de fer-hi res. Perquè potser és més ètic dir que realment no es vol canviar res, i així tothom veu que com a mínim hi ha honestedat malgrat no hi hagi voluntat de canvi. Que ningú tingui cap mena de dubte que el poble estarà al costat dels polítics valents i les polítiques valentes, i serà el temps i la història qui jutjarà a cadascú en la seva justa mesura, però com deia el President Tarradellas, en política es pot fer de tot menys el ridícul. III