No fa gaire, un conegut periodista del territori comentava amb el director d’aquesta publicació com, recentment, li preguntaven pel nostre biaix ideològic. Aquesta persona estava vinculada a un partit polític. Tant el periodista com altre membre del partit que, en aquest cas, sí ens seguia des de fa temps, van coincidir en la pluralitat d’aquesta capçalera i l’ampli ventall de llibertat d’expressió que oferim.
Segurament, no van resoldre -en la resposta- el dubte de l’interlocutor, que esperava un color polític. Per a nosaltres, en canvi, és una excel·lent notícia poder representar el color de la pluralitat i que aquesta no sigui una característica més com a mitjà de comunicació, sinó que sigui la bandera que ens defineixi. Més encara quan el concepte de la ‘postveritat’ ha estat la paraula de l’any 2016.
Sota aquest esperit democràtic de la pluralitat, com no podia ser d’altra manera davant d’un projecte de la magnitud de la reforma de la Granvia fins al riu (Pla Director Urbanístic Granvia-Llobregat), El Llobregat fa dos anys que segueix de prop l’evolució del pla que, finalment, ha estat aprovat de manera definitiva després de dues fases d’exposició pública.
En aquest període, ens hem entrevistat -en persona- amb el director general d’Ordenació del Territori i Urbanisme de la Generalitat, Agustí Serra; vam avançar a l’estiu del 2016, en exclusiva, a partir de declaracions pròpies del subdirector general de Planificació Territorial i Paisatge, Josep Armengol, la segona revisió del pla urbanístic; hem conegut de primera mà la visió institucional del govern local i de Territori i Sostenibilitat; però, també, com no podia ser d’altra manera, hem donat veu a l’oposició política i, sobretot, ciutadana. Una feina que no ha estat lliure de dificultats i, per ser suaus, de males cares i praxi.
Com exposem en aquest número, L’Hospitalet canviarà notablement la seva porta d’entrada sud, a la vegada, porta metropolitana de Barcelona. Ho farà a partir de la segona fase de soterrament de la Granvia que, a la vegada, porta amb ella la urbanització del seu entorn i el canvi de l’actual ‘skyline’. En definitiva, i sent molt simplistes, hi haurà una segona plaça Europa al voltant de tot el clúster sanitari de Bellvitge i, per tant, a tocar del riu Llobregat, on s’obrirà un nou accés amb el Parc Urbà de Cal Trabal (superfície semblant a la Ciutadella amb el Zoo inclòs).
Pros i contres
El projecte compta, com tots, amb la seva llista d’avantatges i inconvenients. Per una banda, L’Hospitalet acabarà amb una de les esquerdes històriques de la ciutat, la Granvia, que quedarà com en el seu tram entre Ildefons Cerdà i Plaça Europa; unificarà tot l’àmbit sanitari a banda i banda de l’actual autovia; millorarà la mobilitat de la zona; enterrarà les línies elèctriques d’alta tensió; i comptarà amb un nou pol econòmic ple d’oportunitats. Cal matisar que en cap dels gratacels que s’elevaran a la zona (de fins a 90 metres d’alçada) hi haurà habitatges.
En contra, la ciutat esgota, pràcticament, tot el sol que quedava sense urbanitzar; elimina la poca activitat agrícola i natural que hi havia; i renuncia a l’horitzó, amb nous grans edificis, precisament, al costat del barri de Bellvitge, que passarà a ser el nou Manhattan de Llobregat.
Sigui com sigui, som a l’any 2017, no pas al 1992. Els temps han canviat i la societat exigeix claredat sobre els negocis que es vinculen a l’administració. Per tant, no és suficient amb debatre sobre l’interès públic d’un projecte, sinó que cal anar més enllà explicant, per exemple, qui és propietari dels terrenys sobre els quals s’autoritzarà la construcció dels nous gratacels de L’Hospitalet o que farà negoci de manera subjacent.
Tot just quan comença a enlairar-se la nova porta sud de Barcelona, encara hi ha molts dubtes per resoldre. Estarem pendents, buscant veritats. III