Es tracta, segurament, del millor exemple que prova que el model cooperatiu no està, actualment, restringit només als sectors tradicionals com l’agrari. Eticom Som Connexió, nascuda al barri de Sant Cosme de El Prat de Llobregat, és una companyia de telecomunicacions que, inicialment, només oferia serveis de telefonia mòbil i que ara s’ha obert al servei d’Internet Domèstic, telefonia fixa, banda ampla, fibra òptica, entre altres.
Aquesta evolució ha estat possible gràcies a l’èxit, en els seus dos anys d’història, d’aquesta cooperativa de consumidors que, tot i pertànyer al sector energètic –controlat per l’oligopoli de les grans empreses-, ha aconseguit quasi 2.500 socis a tota Espanya que aposten per una economia social i solidària. “Tenim uns sectors estratègics governats per oligopolis que es centren molt poc en l’atenció a les persones”, diu el president de la cooperativa, Óscar Rando.
La companyia parteix de la creació de ‘Som Energia’, una agrupació de consumidors, també pionera a Espanya, que aposta per l’energia verda i que incentiva, com dèiem, portar el model cooperatiu a sectors estratègics: “cada vegada hi ha més gent que es planteja una empresa no des del què fa, sinó des de com ho fa: com es relaciona amb el seu entorn, amb la gestió de residus, amb les relacions laborals, amb la implicació de la comunitat”.
Aquest arrelament amb la comunitat és el que permet a Rando parlar del ‘Sant Cosme Valley’: “qui anava a dir, fa uns anys, que a Sant Cosme anava a aparèixer una empresa estratègica en aquests temps que vivim, que està gestionada de forma cooperativa amb la implicació de milers de persones a través d’una opció de consum amb una empresa que no només presta el servei sinó que també aporta altre tipus de valors”.
Cooperativa de consumidors
I és que ser d’Eticom no és només adquirir el servei. Els socis aporten capital social –fixat ara mateix en 100 euros inicials- el que dóna el dret a l’usuari de formar part de la presa de decisions de l’empresa amb la relació d’una persona, un vot: “El nostre distintiu en el mercat no és el preu, sinó els valors”.
I en aquest marc de valors i d’aposta per la comunitat, ‘Eticom’ es considera, per estatuts, entitat sense ànim de lucre; per tant, no recull, per exemple, la possibilitat de repartir dividends entre els socis, sinó que aposta per una major ocupació, millors condicions laborals, major inversió, major implicació col·lectiva.
En aquest sentit, la creació de cooperatives com aquesta està afavorint el naixement d’altres semblants que ofereixen altres tipus de serveis de sectors ben diferenciats reservats, tradicionalment, a les societats anònimes o limitades. “L’impacte a la comunitat es visualitza, d’entrada, en el comerç. Hi ha un nou flux de gent que ve a treballar al barri, que fa les compres al barri, que pren el cafè al barri. Gent que ve amb el xip d’aportar, més enllà de la seva feina. És un element molt important i d’orgull, sobretot, en un barri fortament estigmatitzat per coses que han passat fa molts anys, però que en el imaginari col·lectiu continuen estant. En canvi, Sant Cosme s’ha convertit en un focus de l’economia solidària”. Aquest treball en xarxa s’ha donat, també, en l’entitat solidària GATS (Grups Associats pel Treball Sociocultural), que Rando lidera.
En xarxa
D’una han passat a 24 entitats que fan de tot. Són associacions d’impuls que serveixen, de fet, d’embrió de possibles cooperatives. Rando alerta del perill –en un moment d’onada d’inversió de l’administració pública en l’incentiu del món cooperatiu- de caure en els mateixos errors que la resta: “Tot el que sigui fomentar l’economia social és beneficiós, però hem d’estar molt atents, perquè ningú ens garanteix que pel fet de ser cooperatives no fem el mateix que la resta d’empreses”. III