La consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Meritxell Serret, visita el Parc Agrari del Baix Llobregat en el primer acte institucional d’un titular del Departament al Consorci
Si al mes de febrer de 2017, el Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat va tancar el compromís d’adhesió de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, aquesta vegada ha estat la Generalitat de Catalunya la que ha mostrat la seva voluntat de blindar i potenciar el pulmó agrícola del territori.
I ho ha fet amb la primera visita a la Masia de Can Comas (seu del Consorci) d’un titular del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, en aquest cas, Meritxell Serret, que ha traslladat, en una reunió de treball amb l’entitat, el compromís de la Generalitat per protegir aquest espai: “Tenim la motivació, el repte i el desig de potenciar al màxim el Parc Agrari del Baix Llobregat, com un espai productor d’activitat i amb un dinamisme econòmic a partir de la producció local d’aliments”, ha dit Serret que ha qualificat aquesta producció com una “oportunitat” per tota la ciutadania metropolitana i pels professionals.
Una oportunitat que ha de ser atractiva per “dibuixar aquest escenari que ens asseguri el relleu generacional, que hi hagi cada cop més joves que vulguin viure aquí per desenvolupar un projecte de vida a partir de la producció d’aliments, de la seva comercialització i posant-los a disposició de tots els ciutadans”.
Així, la consellera ha destacat la tasca conjunta de les administracions per fer del Parc un espai de “plena competitivitat de les seves explotacions, amb capacitat de generar rendes i de comercialitzar, cada vegada millor, la seva producció amb totes les garanties i confiança”.
D’altra banda, Serret ha parlat de mantenir aquest espai “endreçat i més equilibrat entre la fauna salvatge i la zona amb producció agrícola”. Aquest tema, de fet, ha estat d’actualitat al territori i la Generalitat ja prepara una nova llei de caça a Catalunya que servirà de marc general i que, en el cas del Parc Agrari, es concreta amb l’acord assolit per les administracions perquè el Consorci vetlli pel control de la fauna amb mesures alternatives que no perjudiquin els espais naturals.
Amb l’objectiu d’assolir la “sobirania alimentària del país” i davant les paraules de compromís de la consellera, avui dia i a diferència d’anys enrere, sembla impossible que pugui arriba al cor agrícola del Baix un nou Eurovegas. El que no canvia, de moment, es l’aportació econòmica de la Generalitat al Consorci, que es redueix a 6.000 euros directes a l’any, quantia que la resta d’institucions, en anteriors ocasions, han qualificat de simbòlica i insuficient.
Serret ha posat en valor, més enllà d’aquesta quantia, les línies de subvencions adreçades a assegurar la viabilitat socio-econòmica de les activitats agràries: “Hi ha tota la línia d’ajuts pròpies de la política agrària, ajuts a la competitivitat i sostenibilitat de les explotacions, que deixen un milió d’euros anuals, i, a més, estem conjuntament amb la gent del parc impulsant un projecte per millorar el regadiu que suposarà una inversió de 700.000 euros”.
La Taula de Treball ha comptat, entre altres, amb l’alcalde de El Prat de Llobregat, Lluís Tejedor; l’alcaldessa de Sant Vicenç dels Horts, Maite Aymerich; el president del Consell Comarcal i del Consorci, Josep Perpinya; els gerents d’ambdues entitats, Eugènia Garcia i Raimon Roda, respectivament; i el vicepresident de la Diputació de Barcelona, Dionís Guiteras.
Guiteras ha destacat la voluntat de treball conjunt de les diferents institucions implicades en un Parc que ha qualificat “d’imprescindible”. En aquest sentit, ha parlat de la necessitat d’adoptar un compromís transversal, donada la seva “situació complexa”, per aportar solucions “a aquella gent que viu del producte que produeix, però no només als pagesos, sinó també al medi ambient, a la fauna i a tots els ciutadans de l’àrea metropolitana que té en el Parc el seu pulmó d’esbarjo i lleure”.