La providència i la bona feina han fet que un parell de setmanes després d’aquell article, una de les escoles de la nostra ciutat fos guardonada amb un distintiu prou important: un dels premis Baldiri i Reixac, per al foment de l’estímul de nous projectes.
En primer lloc, doncs, voldria reiterar la nostra enhorabona a l’Escola Pepa Colomer, que contribueix a la creació d’una escola pública catalana, de qualitat, i que aposta per mètodes innovadors per assolir els reptes de la realitat a les aules. És ben cert, però, que no és una feina que puguin fer uns mestres en solitari, sinó que és imprescindible la implicació activa i ferma de la resta de la comunitat educativa i del conjunt de la ciutat.
El cas d’aquesta escola és un clar exemple del que cal per revertir una situació altament complexa. I cal reivindicar la responsabilitat i professionalitat de tothom que hi va tenir quelcom a dir. Tanta, que gairebé hi va haver un jurament: treballar per garantir la cohesió social des de la diversitat, i garantir que l’alumnat assoliria l’èxit escolar aprenent a pensar, a reflexionar i a expressar-se.
L’aliança teixida entre l’administració de la Generalitat, l’Ajuntament, la direcció i el claustre, i l’AMPA i les famílies, ens ha donat la raó. Fa 3 anys, hi va haver un tancament administratiu provocat pels baixos resultats acadèmics de l’alumnat. Avui, tres anys després, les famílies fan cua per portar-hi els seus fills, i el projecte innovador i arriscat va donant fruits. Si es vol, es pot. Ho saben les famílies que participen de les activitats per renovar el centre, ho saben els i les mestres que ara trien una escola que abans defugien, i ho sap la ciutat que ha après com les decisions valentes impulsen projectes educatius rigorosos i il·lusionadors. A l’escola no hi pot haver mitges tintes, i és imprescindible un pacte entre tots per no fracassar en la formació dels que demà mouran el món.III