I no hem aconseguit esbrinar res més. La burocràcia també sepulta les morts per accidents laborals. Emparats en la no competència de les seves funcions uns (Ajuntament de L’Hospitalet) i en la confidencialitat els altres (jutjat, conselleria i Mossos), els sindicats i CUP-Poble Actiu L’Hospitalet, ens hem trobat de nou amb el mur del silenci, el circuit burocràtic i la foscor.
I les institucions mostren la seva nul·la empatia amb la mort de treballadors/es, als seus carrers. Només disposem de la informació que mostrava un trist i escarransit comunicat de premsa dels Mossos. Va caure des de 20 metres d’alçada, d’un edifici de l’avinguda Europa, tenia 55 anys, havia nascut al Marroc i vivia a Santa Coloma de Gramenet.
Company, no tenim més dades sobre com va ser el teu accident, ni sobre les condicions de la teva feina, ni de la teva vida. Però sentim i molt, la teva mort. Ningú hauria de morir a la feina. També ens preocupa l’opacitat i la complexitat per tal de seguir un cas com aquest i les dificultats associades com a sindicats i grups polítics, per a denunciar allò que ja sabem: un dels riscos laborals més important avui, és la precarietat.
Sense protecció laboral, la vulnerabilitat a la feina pot ser mortal. Tampoc existeixen dades públiques desglossades, sobre els accidents laborals –mortals o no- a L’Hospitalet. Ens quedem amb les dades del Barcelonès, on s’inclouen les de L’Hospitalet, on al 2016 hi van haver fins a 29.380 accidents laborals amb baixes; dels quals, 2.245 van tenir lloc al sector de la construcció i 3.366 a la indústria, tot i la terciarització de la feina a la nostra ciutat i a la comarca. Contra la precarietat a la feina, cap més silenci còmplice.