Amb aquesta fragilitat es troben, actualment, els diferents pilars de l’Estat del Benestar, el que convida a consolidar fermament la seva qualitat, tot i algunes bones notícies. Tal i com expliquem en ‘El Tema’, la salut del territori ha invertit la tendència retalladora dels últims anys amb major pressupostos, més plantilla i més i millors equipaments. La recuperació econòmica ha arribat també a la salut del territori. Tot i així, les dades estan encara lluny de les que hi havia als anys previs a la crisis econòmica.
L’hivern s’afronta, doncs, amb millors garanties, però insuficients sinó fem un canvi de model radical com pot ser, per exemple, la individualització de les habitacions dels hospitals. Una qüestió de la que estem a anys llum i que no és un luxe; ben al contrari, estalviaria un bon grapat de diners. La prova de tot el camí que tenim per recórrer és que l’Hospital de Viladecans sigui l’únic de Catalunya que tingui habitacions mixtes de fins a quatre pacients. Una dada insostenible que demostra que no s’han fet, durant anys, els deures i que la reforma del centre arriba molt i molt tard al nostre territori, una zona, per cert, que no destaca per la contractació d’assegurances privades.
Per altra banda, a educació, el Baix Llobregat compta amb un excel·lent equipament formatiu, de referència a tota Catalunya, com és el Centre de Formació Professional d’Automoció de Martorell, un centre que va ser inaugurat fa dos anys i mig i que continua infrautilitzat. És una qüestió que no es pot permetre en un territori que ha comptat històricament amb un dèficit de centres de formació professional i que continua patint. Del total de 42 especialitats formatives prioritàries per a la Generalitat, 18 no tenen cap entitat inscrita o acreditada per impartir la formació corresponent al territori. Terrible per a la nostra comarca industrial.
En el cas del CFPA, tenim la inversió feta, el centre construït, en funcionament, però al ralentí per la falta d’acord entre diferents actors implicats i, fonamentalment, per la dificultat que es deriva del fet que depengui del paraigües de quatre conselleries, entre altres institucions. Com diu l’àvia: “l’un mirant l’altre, les feines pengen”.
Igualtat d’oportunitats
Garantir una àmplia oferta formativa de titularitat pública i propera a les necessitats del territori i del món empresarial és oferir una igualtat d’oportunitats als nostres joves. No fer-ho és ampliar l’escletxa de les desigualtats socials, en un moment, precisament, on la pobresa corre el risc d’enquistar-se al nostre territori, segons Càritas.
Aquesta situació coincideix, a més, amb un escenari d’incertesa política i econòmica on la marxa d’empreses –han canviat la seu social fora de Catalunya- pel ‘procés’ poden debilitar novament els pilars fonamentals de l’Estat del Benestar ara que ja sortíem del túnel de la crisis econòmica. Uns pilars que lluny de sortir enfortits, ho fan amb la febre del formigó, porós i amb una inestabilitat que podria fer caure la cohesió de la nostra societat. III