La tradicionalment i ja mal anomenada agricultura periurbana ha passat a ser, per molts i de manera més encertada, agricultura urbana. No tan perquè hagi deixat d’estar a la perifèria de les ciutats per quedar totalment integrada en un entorn urbà a partir del creixement de la metròpolis de Barcelona, sinó perquè la seva interrelació amb la ciutat és molt més important que abans.
Sigui com sigui, aquest nou context, l’avenç de la tecnologia, la preocupació per les qüestions mediambientals, així com una major importància a l’alimentació porten al món de l’agricultura a un període de molts canvis i de transició, més en aquest entorn urbà del Baix Llobregat. Per debatre, precisament, sobre el futur del sector, l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona (ESAB) de la Universitat Politècnica de Catalunya, ubicada al Campus del Baix Llobregat, a Castelldefels, celebrarà tres jornades específiques, amb la col·laboració del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, per reflexionar sobre vitivinicultura (2ª setmana de febrer), horticultura biodinàmica i salut (2ª setmana de març) i sistema alimentari i paisatge (2ª setmana de maig).
Les jornades -obertes a tothom- comptaran amb ponències de primer nivell, així com projectes concrets d’estudiants de l’Escola que posaren cares i ulls, per exemple, a aquesta relació entre el món agrari i l’urbà: “L’objectiu de la jornada ‘Sistema alimentari i paisatge: planejament i diseeny de l’espai obert productiu a la ciutat’ és veure com encaixa, sobretot, a la nostra zona, aquesta agricultura anomenada tradicionalment periurbana, però que alguns defensen que és ja urbana perquè ha entrat molt a les grans ciutats, a les terrasses, als patis, amb agricultors amateurs i professionals”, diu Anna Gras, directora de l’ESAB. “Hi ha una coexistència en la que tothom vol practicar agricultura i llavors es crea una xarxa que interrelaciona totalment amb la població. Ara, volem veure com s’arriba a cohesionar”.
De fet, aquest auge pel producte de proximitat, de temporada i, en definitiva, de qualitat ha posat sobre la taula el concepte de sobirania alimentària de la metròpolis: “Cobreix dos funcions fonamentalment: d’una banda, la de posar en valor els petits productors -que tenim molts propers a les grans ciutats i que fan una tasca molt dura, gens fàcil, tot i la pressió urbanística que tenen-; i, d’altra, la d’aproximar l’agricultura al consumidor. De vegades, veiem els productes als supermercats tan ben preparats i empaquetats que semblen que surtin de fàbrica. I no”, exclama Gras.
Biodinàmica: una volta de rosca més
En aquest context, altres dels grans debats és l’ús de químics per controlar plagues o malalties als camps de cultiu. En aquest sentit, l’agricultura ha viscut vàries etapes: cultiu tradicional i ús de químics; agricultura integrada –ús de químics només en episodis concrets i de manera controlada-; i agricultura ecològica –pràcticament, sense ús de químics-. Ara, el sector es troba a les portes d’una quarta fase que representa una volta de rosca més.
Es tracta de l’agricultura biodinàmica, una estratègia que neix a Alemanya, al segle XIX, que té molta trajectòria a l’Europa central, i que entén l’agricultura a partir del coneixement ampli de tot un sistema equilibrat entre el sol, la vegetació, la fauna i, fins i tot, altres energies que poden intervenir com els cicles de l’aigua o lunars, evitant, en la mesura del possible, qualsevol intervenció externa: “Bàsicament, busca tenir un bon coneixement del sistema agrícola, però també del seu entorn: mirar si la parcel·la, per exemple, està envoltada de boscos, de pins, saber la flora que hi creix i, per tant, conèixer tot el sistema amb l’objectiu de mantenir-lo molt viu amb molta biodiversitat. En alguns cultius s’han aconseguit molts avenços i s’ha reduït els químics d’una manera molt important”, explica la directora de l’ESAB.
L’altre pilar que té molt a dir sobre aquest tema és la tecnologia i la seva aplicació, una qüestió que també es tractarà des del món de la vitivinicultura, que permetrà reflexionar, entre altres temes, sobre el complex món dels anomenats transgènics: “Es posarà en debat l’ús de la biotecnologia per obtenir varietats que siguin més resistents de determinades malalties que requereixen un gran nombre de tractaments fitosanitaris”, avança Anna Gras. “La qüestió és aconseguir unes varietats de raïm que siguin les mateixes que tenim avui, amb la mateixa tipicitat, però més resistents. Voldríem no ser tan dependents de productes químics per lluitar contra determinades malalties que causen realment molt dany en el cultiu. I si el producte és més resistent, no calen tants productes”, diu Gras en un moment on l’ús del Glifosat està de plena actualitat a tota la Comunitat Europea.
Nou ‘Horitzó 2020’
En aquest sentit, l’ESAB –l´única escola agrària de la demarcació de Barcelona- treballa intensament amb recerca activa sobre la millora de la maquinària agrària, sobretot, en temes de tractaments fitosanitaris. De fet, l’escola ha rebut, recentment, un projecte ‘Horitzó 2020’ que coordinarà directament l’escola de la UPC: “És un projecte molt important per la seva envergadura i a nivell econòmic. Intentem reduir la quantitat d’emissions fitosanitàries cals als cultius i, per tant, que hi hagi menys deposicions. Minimitzar les dosis sent igual d’eficaços. Abans es mullava tot el terra, tota la fulla, tot. Ara hem de reduir el tractament, perquè al final estem restant vida a la terra.
A més, l’escola, que compta actualment amb uns 750 estudiants, té altres grups d’investigació que treballen sobre plagues i sistemes radiculars, així com la recuperació de varietats tradicionals de productes d’horta, però potenciant les seves qualitats gustatives. III