Posteriorment amb la falsa excusa de la seguretat col·lectiva, es van començar a retallar i interpretar de forma restrictiva drets fonamentals bàsics, un exemple de la gran retallada va ser l’anomenada “ley mordaza”.
Ara bé, en el darrer any l’excusa de la “indisoluble unidad de la nación” ha estat el detonant per acabar amb els drets mínims que consoliden qualsevol democràcia. El dret de participació ha quedat finiquitat quan, per exemple, a un diputat no se’l deixa sortir del centre penitenciari ni tan sols per realitzar la seva activitat parlamentària, cosa que amb presos d’ETA sí s’havia deixat fer.
Però la retallada ha arribat fins a la ciutadania directament. Diferents ajuntaments (pocs per sort) han començat a sancionar a veïns seus per penjar cartells en favor dels presos polítics, per fer campanya l’u d’octubre, o per penjar llaços grocs.
Fa unes setmanes cinc veïns del meu poble, Cervelló, em van avisar que estaven rebent multes de 400 euros imposades per l’Ajuntament de Cervelló per penjar llaços grocs als fanals del poble. Al mirar en què basaven la sanció, la sorpresa va ser majúscula perquè emparaven la sanció en una ordenança municipal de civisme que mai s’havia aplicat. És a dir, que en base a una norma local que pretén fer el poble més cívic, limitaven un dret universal com és el dret a la llibertat d’expressió. És a dir, un ajuntament estava utilitzant la seva petita capacitat de creació reglamentària per restringir drets reconeguts a la mateixa Declaració de Drets Universals.
I després de veure les sancions que estan posant aquests ajuntaments, aquell que no es solidaritza amb els presos polítics pot arribar a pensar que mira, ja està bé que sancionin a aquests que no pensen com jo, però no se n’adona que s’ha sentat un precedent molt perillós, doncs en base a una norma local es pot arribar a limitar qualsevol dret fonamental. Aquest ciutadà que creu que no va amb ell no és conscient que a ell també li han limitat els seus drets, doncs quan ell legítimament surti a defensar la seva causa, no li serà permès en base al que van aplicar a aquells que no pensaven com ell.
El que és pitjor, és que alguns alcaldes no han entès que malgrat hi hagi veïns que no pensin com ells, no poden abusar del seu poder i restringir l’actuació dels mateixos multant-los, perquè si ara ho fan, provoquen que el dia que governin uns altres, acabin fent el mateix que han fet ells amb els que pensen diferent, i per tant acabarem entrant en una política de revengisme.
Ara més que mai cal empatia amb aquell que no pensa com tu, i posar-se sempre en la pell de l’altre. III