“Imagini que els cotxes no tinguessin matrícula, no hi haguessin senyals, ni codi de circulació. Si ha alguna cosa ha funcionat en la reducció dels accidents és que hem sabut qui fa què”. Amb aquesta metàfora Víctor Mitjans, cap de Serveis i Programes sota la direcció de Residus de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, posa les bases de la que serà la pròxima gran transició en els models de gestió de residus: el fi de l’anonimat.
“Si fos per mi, a l’any 2025 no hi hauria d’haver cap municipi amb contenidors oberts les 24 hores del dia, 365 dies de l’any, com a mínim pel que fa la resta i l’orgànica. Hauríem de tancar-los, amb accés permanent igual, però sabent qui utilitza què com a primer pas per generar aquest canvi cultural necessari, perquè si no, no arribarem als objectius europeus”, afegeix Mitjans, que considera l’actual model “esgotat”. “L’anonimat facilita els comportaments poc solidaris i poc desitjables”.
Lluny dels objectius
Aquests objectius als que es refereix Mitjans son, tal i com va explicar El Llobregat en el darrer balanç anual de l’Agència de Residus de Catalunya, l’arribada al 50% de la recollida selectiva al 2020; al 55% al 2025; i al 60% al 2030. L’àmbit metropolità es troba, en canvi, en el 33-34%, molt lluny d’aquests llindars; el que fa pensar que el territori incomplirà amb total seguretat d’aquí a dos anys, fet que comportarà possibles sancions si no hi ha un calendari d’actuació convincent.
El més greu és que, en els darrers anys, la recollida selectiva no només no augmentat, sinó que s’ha estancat i amb indicis d’anar a la baixa. “La diagnosi compartida és que, des de l’any 2010 fins ara, no hem aconseguit pujar ni un punt; al contrari. Ens hem estancat i a la baixa. Això ens omple de preocupació”, explica el tècnic de l’AMB, administració competent en el tractament i gestió del 1,4 milions de tones anuals de residus que generem.
Per revertir la situació, l’AMB ha aprovat tota una línia de subvencions que puja fins els quatre milions d’euros per 22 projectes innovadors de 21 municipis metropolitans, la gran majoria del Baix Llobregat. La proposta, que respon a la declaració que es va aprovar al darrer Consell Metropolità de 2016 –“una de les poques que s’han aprovat per unanimitat en aquesta casa”-, engloba actuacions dirigides a afavorir quatre eixos: prioritzar la recollida de la fracció orgànica, que representa un 40% del total; individualitzar la recollida i, per tant, caminar cap a models com el porta a porta o la identificació en els contenidors; donar visibilitat als costos –“paguem a l’any uns 50 o 60 euros per la gestió de residus, però ningú ho sap. En tot cas, és més car sortir un divendres a sopar i fer un gin tònic que el tractament de tots els residus que generem en un any-; i impulsar canvis legislatius.
D’aquesta manera, es poden identificar tres grans grups de projectes: l’impuls de la recollida de residus comercials a les grans ciutats –“si aconseguim que els restaurants separin l’orgànica ja serà molt important; veurem millores ja en aquest 2018”; un segon grup, que engloba municipis de la part de muntanya del Baix encaminats al model porta a porta; i una tercera via tecnològica.
De la mà de la tecnologia
En aquest sentit, destaca el cas de Torrelles, que ha rebut una subvenció de 170.770,67 euros per implantar xips identificadors als cubells d’orgànica i d’inorgànica, a més de tancar el Punt d’Emergència el que obligarà a accedir amb un identificador. “Els operaris portaran una polsera que quan s’apropi al cubell quedarà registrat. Les dades de la polsera es ‘buiden’ en el camió i les del camió en l’empresa: així pots saber amb quina freqüència es treuen quines fraccions. Aquest és l’objectiu i no tant fiscalitzar al ciutadà. El que permetrà és, per exemple, fer una recollida més eficient i ajustada a les necessitats”.
Per la seva banda, El Papiol i Sant Just Desvern estudien posar identificadors als seus contenidors per aprofundir en els comportaments dels seus veïns: “El que es fa es lliurar una targeta a cada habitatge per obrir els contenidors de resta i orgànica, que són els que preocupen”, diu Mitjans. “L’experiència mostra que així es poden aconseguir nivells de recollida selectiva similars als del porta a porta, pel simple fet que pugui quedar constància del contenidor que has utilitzat i la seva freqüència; tot i que no hi hagi sancions”.
Segons el responsable de Serveis i Programes de la Direcció de Residus, no es contempla cap tipus de sanció a curt termini, tot i que “hauria de ser així”. En tot cas, Mitjans considera que el que funciona no es tan la via sancionadora sinó posar a l’abast del ciutadà estratègies que facilitin aquesta recollida selectiva. Sigui com sigui, aquest nou model deixa les bases perquè es puguin desenvolupar ordenances municipals que, a llarg termini, plantegi sancions o pagaments per una excessiva generació de residus. De fet, ja hi ha exemples, com el de Argentona, que té un sistema de penalització: “A principis d’any donen una quantitat de bosses de resta i d’envasos, que són homologades. Es reparteixen a partir d’uns càlculs tècnics del que s’hauria de generar. Si no limites els residus, doncs, has de comprar més bosses”.
Els municipis tenen 2018 per justificar aquestes subvencions i, per tant, tot i que encara no s’han produït grans canvis, en el que queda d’any s’aniran concretant les actuacions previstes. De ser així, segons estima Mitjans, l’Àrea Metropolitana no arribarà a complir els objectius establers per Europa al 2020, però no descarta que ho faci al 2025. III
*Fe de errores: El inicio del texto en la edición impresa no se corresponde.