Ara bé, sense entrar a valorar si és molt o poc, i que admet arguments a favor i en contra, el que ningú podria discutir és que a una persona que ha assassinat a un nen indefens se li hauria d’aplicar la pena màxima que tipifiqués el codi penal.
Però al Regne d’Epanya això no és així. Avui dia hi ha persones encausades per haver organitzat un referèndum per les quals se’ls hi demana trenta anys de presó, sí, deu anys més de presó que a algú que sàdicament tregui la vida a un nen indefens!
Això es miri per on es miri és una injustícia. Trenta anys de presó sense haver robat ni un euro i sense haver emprat cap tipus de violència per uns delictes com la rebel·lió i la sedició que a la majoria d’estats de dret no existeixen, és desproporcionat, i més comparant-lo amb el supòsit que esmentava abans i tants altres que es podrien exposar.
Quan fa més de quinze anys vaig entrar a la facultat de dret, a la primera sessió de dret romà, el catedràtic que impartia aquella sessió ens va explicar que Ulpià definia la justícia (iustitia) com “la constant i perpètua voluntat de donar a cadascú el seu dret”.
És evident que l’estat espanyol no està donant a cadascú el seu dret, ans al contrari, arbitràriament aplica penes més altes per delictes que el sentit comú ens diu que no són tan greus i a la inversa. La justícia a Espanya no és cega i actua arbitrariament generant cada dia més dubtes entre tots aquells que creuen en l’estat de dret.
Així doncs ens toca a tots fer una reflexió sobre la salut de la justícia, perquè arribarà el dia en que fer uns versos d’un rap en contra de la monarquia serà sancionat de forma més estricta que robar diners de tots els administrats i administrades... oh no! Potser això ja està passant. III