El Baix Llobregat s’està convertint cada cop més en una gran bodega on no només es produeix grans vins, caves, cerveses i licors, sinó que també se’n tasten al centre de les ciutats, ampliant cada cop més el ventall de possibilitats per escollir una bona beguda per a aquest estiu. Hom pensa que per a qualsevol persona aficionada a aquestes begudes s’ha de passejar a peu pels carrers, corriols i dreceres de la comarca. És la millor manera de conèixer aquest producte tan nostre, tan únic i tan a la vora d’una gran ciutat com és Barcelona.
El celler del Baix
Per això, el viatge obligat per a qualsevol persona que vulgui tastar i olorar aquests sabors essencials de la nostra terra comença a les vinoteques o, com ho hem anomenat col·loquialment, ‘cellers urbans’. Les vinoteques, a diferència de la gran majoria de cellers on es produeixen aquests productes, són al sud de la comarca, a la zona del Delta. Començar per Castelldefels o Cornellà són les dues opcions per perdre’s en els gustos que cada botiga especialitzada ofereix. Així, caminant, en autobús, rodalies, ferrocarrils o en cotxe podrem anar vinoteca per vinoteca gaudint dels tasts i productes més autèntics no només del Baix, sinó de tota Catalunya. Si iniciem el nostre viatge a Castelldefels, no podem deixar de visitar el Celler Vallès, continuarem amb La Vinya a Gavà, Bodegas Segura a Viladecans, Celler Muguet a Sant Boi, Celler Cal Pere Tarrida al Prat fins a Caves i Vins Pujol a Cornellà. Aquestes són algunes de les recomanacions que, conjuntament, amb moltes altres, es podran descobrir a l’especial ‘Estiu al Baix’.
Productors de begudes alcohòliques
Una vegada que hem analitzat els productes i els hem tastat, la millor opció és anar a veure on, com i quan es produeixen aquests productes. En aquest cas, tot i que hi ha productors de cervesa o vi al Delta, els principals són al centre i nord de la comarca.
A més de recomanar, un altre cop, les visites a peu, perquè som en una època en la qual els transports ajuden a ometre la riquesa del paisatge, de la terra, enfonsant-nos en la ignorància d’allò que tenim al nostre voltant, anar al nord és la millor opció per començar amb la ruta del vi i el cava, continuar amb el licor, i acabar amb la cervesa. Tot baixant a poc a poc cap al mar.
Ca n’Estella seria la primera parada, a Sant Esteve de Sesrovires. El celler produeix vins i caves en un ambient idíl·lic, on es juxtaposa la indústria i la pagesia més tradicional. És així pel fet que, quan acaba el polígon industrial, molt a prop de Seat, comencen les vinyes i hi ha la masia de Ca n’Estella. El celler produeix vins i caves amb raïm procedent de la seva pròpia producció, sense comprar el producte primari a altres productors. A més a més, les activitats organitzades per a aquest estiu converteixen aquest indret en un escenari essencial per introduir-se en el món dels vins i els caves.
Si continuem direcció cap a la Mediterrània, seguint el curs del riu Llobregat, arribarem a Torrelles, a les Bodegues Badell Herrera. El primer productor de vi de cirera d’Espanya, envoltat de muntanyes de la serra litoral barcelonina, un paisatge que sembla que et transporti al Prepirineu català sense sortir de l’àrea metropolitana de Barcelona.
Per acabar, si ens continuem apropant a la desembocadura del riu i al mar, arribem a Cornèlia, a Cornellà, que produeix una de les cerveses insígnia de la comarca. Totalment artesanal, amb quatre varietats d’alta fermentació, una de les quals només es fa a l’hivern. La ‘Summer Ale’ n’és la predilecta per a aquesta temporada de sol i platja a la costa llobregatenca.
Per a més informació sobre totes les possibilitats que ofereix la comarca en vins, caves, cerveses i licors no deixeu de consultar l’especial en el qual col·labora El Llobregat, ‘Estiu al Baix 2018’, on trobareu com podeu aprofitar al màxim la comarca aquest estiu.
| Vi de cirera? Només al Baix Llobregat |
|
Vaig agafar el cotxe i vaig endinsar-me pels camins de Torrelles, al costat de Barcelona i la seva àrea metropolitana, però cada cop que m’apropava més a la Masia Can Pi, és a dir, al celler Sirot o les Bodegues Badell Herrera –segons si agafem el nom comercial del vi o el nom complet del celler-, semblava que estava arribant a un port de muntanya del Prepirineu. S’ha d’anar amb cautela si poses el GPS, perquè t’envia per un camí 4x4 per l’avinguda Torrelletes, ple de pedres i terra, encara que hi ha un camí asfaltat pràcticament fins a la masia per la urbanització Güell de Torrelles. En arribar, vaig aparcar a l’entrada de la finca i vaig caminar uns 100 metres per un camí de terra fins a la masia on m’esperaven Josep Badell, la seva dona, la seva filla petita i dos gossos que van ser els primers a rebre’m. Vam seure a la taula de fusta al costat de la porta de la masia i em va explicar el que feien. La idea va sorgir per accident Badell em va explicar que tot va sorgir perquè sa mare “va fer un dia un suc de cirera en un pot de cigrons”, però no li va agradar i el va deixar a la nevera. Mesos després, per a la sorpresa de Badell, no era dolent, sinó que estava fermentant i fent-se vi. Així és com va sorgir la idea que anys més tard va portar Badell i la seva família a fer el primer vi de cirera del país el 2010 i sortir al mercat al 2016. Tota una casualitat que es repetiria anys més tard amb el vinagre. “Jo tirava el vi al terra quan el tastava perquè la casa fes olor a vi i llençava el que es feia malbé, però després vaig pensar que podria fer un vinagre de cirera molt bo”, explica l’amo de Sirot. Aquest accident l’ha portat a crear un vi únic, diferent a com el coneixem: no és de raïm, sinó de cirera, i el fa madurar nou mesos en bóta de roure francès, en un celler petit a la planta baixa de la masia on viuen. La producció a l’any d’ampolles està al voltant de les 2.000 o 3.000, una producció molt limitada d’on surt no només el vi únic. També aprofita les cireres per fer licor, vinagre i, òbviament, també les ven a granel. El vi de cirera no té gust de cirera Badell m’ofereix el seu vi per tastar-lo. L’ensumo, però en donar-li el primer glop li dic: “Pensava que tindria gust de cirera!”. Ell, amb un somriure a la cara –possiblement perquè ja havia sorprès a més gent el seu gust no cirerer-, em diu: “És veritat que no té gust de cirera, però el vi té gust de raïm?”. Realment aquesta afirmació em va impactar, però a primera vista tenia raó. “Tant el de raïm com el de cirera són producte d’un procés de vinificació basat en la fermentació alcohòlica. Després d’aquest procés, ni el raïm és raïm, ni la cirera és cirera. Ambdues hauran patit un procés de transformació que dóna com a resultat una beguda alcohòlica, àcida, amarga i amb certes particularitats heretades de la fruita d’origen: en el nostre cas la cirera”, va concloure Badell per explicar-me perquè tenia gust de vi i no a suc de cirera, com molts suposarien. |