Fa massa temps que la vida quotidiana de les persones ha deixat d’estar al centre de l’agenda política de la Generalitat. I és que fa massa temps que la realitat paral·lela (i fictícia) defensada pels i les dirigents independentistes ha esborrat, i malauradament oblidat, la realitat diària del nostre país.
Però precisament perquè fa massa temps, la fidel i lleial ciutadania independentista ha començat a dubtar. Fins i tot, els més convençuts i convençudes comencen a qüestionar la sinceritat dels i les seves dirigents. Mentre que ells, amenaçats per la seva pròpia mentida, intenten mantenir la bola de neu i recorden, un cop i un altre, que l’únic camí possible és la independència. Eduard Pujol, dirigent de JxCat, ho advertia el passat dimarts: cap fidel a la pàtria, cap heroi de Catalunya ha de dubtar. L’única qüestió essencial és la independència; qualsevol altre tema, inclosos els drets laborals i de ciutadania, són temes menors.
I nosaltres, els i les socialistes catalanes, no podem estar més en desacord. Perquè estem i estarem en contra de qualsevol Govern que no prioritzi les necessitats de les persones que més ho necessiten, perquè estem cansats i cansades d’esperar. Esperar per accedir a una plaça pública d’escola bressol, esperar per gaudir d’una beca per estudiar, esperar per ser atès en un Hospital, esperar per l’ajut de la dependència, etc.
Ja n’hi ha prou d’esperar! S’ha acabat! El Govern de la Generalitat no pot continuar amagant-se darrere de Madrid. El President Pedro Sánchez ha allargat la mà. No té sentit queixar-se de manca de recursos i bloquejar uns pressupostos de l’Estat que milloren la situació econòmic-financera de la Generalitat i amb ella la dels i les catalanes. Són 2.200 milions. Algun heroi de la pàtria podrà negar-se a rebre un finançament que millora la vida dels i les ciutadanes i continuar mirant-los als ulls? Nosaltres, no!