Gairebé tots els entrevistats en aquesta secció diuen que la política i la gestió local és el que més els ha satisfet.
Sóc del mateix parer. No hi ha res més apassionant que la política local, sobretot als ajuntaments mitjans o petits, perquè la implicació del regidor és molt forta. Treballes amb les emocions, les relacions i els sentiments de la gent, planifiques per quatre anys i has de respondre amb allò que t’has compromès i estàs en contacte directe amb els ciutadans. Veus que les decisions que prens tenen sentit, vas veient la transformació de la ciutat i això genera molts estímuls. És el més apassionant que hi ha. I jo vaig tenir la sort de viure l’època en què els ajuntaments van contribuir més a la modernització de les nostres ciutats i de les nostres vides.
A l’inici de la democràcia estava tot per fer a les ciutats perquè els efectes de l’urbanisme de la dictadura franquista havien estat devastadors.
Sí. Molts municipis tenien la majoria dels carrers per asfaltar i arrossegaven problemes endèmics, com un clavegueram insuficient. Parlo del Prat en concret i segurament les noves generacions no sabran de què estic parlant, però el cert és que mig poble quedava amb un pam i mig d’aigua quan queien quatre gotes. Vam haver d’obrir tots els carrers i adequar els calaixos per poder desaiguar i arribar al mar i posteriorment a la depuradora. Això vol dir enterrar molts milions que no es veuen, però que es gaudeixen. En segona fase els ajuntaments han anat cohesionant la ciutat, superant desequilibris i invertint en la convivència, la formació, l’educació i amb un valor afegit que és la qualitat dels ciutadans. Això és impagable i vius el dia a dia dels conflictes. Pateixes molt perquè hi inverteixes moltes hores, però és un treball apassionant.
Desafiaments
Al marge dels problemes comuns a tots els municipis de la comarca, el Prat tenia unes amenaces molt particulars i segurament ha estat el poble de Catalunya que més agressions ha patit per terra, mar i aire sobre el seu territori. Ningú no dubta que ha sobreviscut a aquells problemes. Com ho explica?
Per diverses raons. Una, perquè des del govern teníem bastant clar què és el que volíem fer, amb els dubtes lògics de tot projecte. D’una banda, volíem cohesionar el municipi, perquè no podia ser que tinguéssim barris segregats, com Sant Cosme, i pensàvem que compactar urbanísticament el Prat era una garantia de convivència. De l’altra banda, volíem dotar la ciutat de serveis de qualitat, però després hi havia un altre vessant, que era el territori, que és el bé més preuat del municipi i que estava amenaçat pel creixent del port, de l’aeroport i les infraestructures viàries.
I la Vila Olímpica per als Jocs del 1992 que no es va arribar a fer.
Sí, la Vila Olímpica que anava a la pineda del Prat. Les males llengües deien que a la societat propietària de part de la pineda hi havia alguns alts dirigents del Comitè Olímpic Internacional.
Joan Antoni Samaranch, president del COI.
Sí, sí, això és el que es deia. Per a nosaltres era essencial protegir el territori. Per garantir la qualitat del propi territori i també per una qüestió emocional. Molts de nosaltres havíem nascut al Prat i havíem gaudit de la pineda amb les nostres famílies i els nostres amics. Estàvem envoltats de terres de conreu d’una riquesa extraordinària.
La platja d’aquells anys era insalubre i un perill.
Sí, i nosaltres vam ser els primers a prohibir que la gent s’hi banyés, però a part d’això vam batallar perquè es construís la depuradora, perquè així podríem recuperar la platja i que el riu deixés de ser una claveguera. Formava part d’un model de gestió del territori que pogués ser equilibrat, amb uns objectius que no depenien de nosaltres i que eren el futur del port i de l’aeroport. I aquí, el lideratge d’en Lluís Tejedor com a alcalde ha estat clau per donar valor al projecte que teníem com a PSUC, com a Iniciativa per Catalunya Verds i com a equip de govern d’amics que érem. El paper d’en Tejedor va ser clau per aconseguir el consens institucional en el Pla Delta que va suposar l’ampliació del port i el desviament de la llera del riu Llobregat. Sense el Pla Delta seria difícil entendre el Prat d’avui.
I sense la complicitat de totes les institucions no hauria estat possible la transformació urbanística del municipi.
Sense cap dubte. Des del moment que els 33 quilòmetres quadrats del territori del Prat estan condicionats per infraestructures d’interès general, o negocies amb els que gestionen l’interès general o t’acabaran trepitjant. La negociació del Pla Delta va permetre que la solidaritat del Prat amb Catalunya i amb l’interès general tingués resposta de les administracions de l’Estat i la Generalitat per tal de fer inversions i que el Prat d’avui sigui un municipi molt equilibrat. I, a més, li ha permès dotar-se de recursos econòmics per front a les desigualtats socials que ha generat la crisi en els darrers anys.
Segurament l’Ajuntament del Prat es va anticipar molt al seu temps i, per exemple, va començar a exigir a Aena fa més de 30 anys el pagament de l’Impost de Béns Immobles en una època en que semblava inversemblant fer-ho...
Sí. Quan nosaltres parlàvem dels espais naturals, de la pineda, de les platges, ens dèiem que estàvem grillats, els hi sonava tot a xino. El delta del Llobregat és avui una enorme escola de natura pel milió d’estudiants que hi ha a l’àrea metropolitana de Barcelona. Només cal passejar-se pel Prat qualsevol dia i veure la quantitat d’autocars i escoles que visiten els espais naturals. S’ha aconseguit un equilibri entre l’interès general i el del territori i els ciutadans del Prat.
Una figura
Sense l’alcalde Tejedor no hauria estat possible?
Tejedor ha estat un alcalde rigorós, poc populista. Al marge de la voluntat política sempre ha posat sobre la taula els arguments tècnics sobre el perquè ha de créixer el port i l’aeroport, sobre si s’havia de desviar el riu o si es podien recuperar les platges. I quan en Tejedor s’ha enfrontat al Govern de l’Estat, era indiferent si era del PP o del PSOE. Ell reclamava, i va aconseguir un compromís de l’Estat i que respongués per aquest. Aquesta tossudesa és el que ha permès arribar a l’acord.
Vostè va ser durant molts anys el primer tinent d’alcalde i semblava cridat a ser el successor d’en Tejedor però el cert és que ell fa més de 36 anys que és alcalde. No creu que hauria d’haver facilitat la renovació i la regeneració política i deixar pas a una altra persona?
La regeneració política va en funció dels projectes que poses a disposició dels ciutadans, no de les persones que ocupen el càrrec. Després poses a qui creguis més convenient per liderar aquest projecte. Jo mai no he tingut cap dubte que havia de ser en Tejedor, però qui ho ha de dir són els ciutadans, que cada quatre anys li han donat majories molt importants. Tejedor ha estat sempre un alcalde molt respectat i no veig quina necessitat teníem de plantejar-nos, per qüestions internes d’una organització política, trencar el que volen els ciutadans: que el seu alcalde seguís.
Contradiccions?
Sí, però el seu partit polític reclama una limitació de mandats que no aplica.
Sempre hi ha excepcions que confirmen la regla. S’ha de parlar de limitació de mandats quan es veu que hi ha apoltronaments, quan una persona vol continuar al càrrec però no aporta renovació a les propostes polítiques. Amb en Tejedor no ha estat així. Iniciativa per Catalunya sempre ha estat una organització molt reconeguda al Prat, amb una gestió de la política allunyada del clientelisme. Qualsevol que visqui al Prat veurà que la renovació és constant, com per exemple els nous projectes que s’estan fent ara, vinculant educació i cultura, amb més de cinc mil nois participant en un programa per cohesionar la comunitat.
I què passarà a les eleccions municipals, en que el candidat no serà Tejedor?
Confio que continuarà guanyant la gent que està amb ell actualment i que el nou candidat, Lluís Mijoler, serà alcalde. Hi ha un canvi generacional, ve gent jove amb formes d’entendre la política, el coneixement i la comunicació amb la ciutadania de forma diferent, però que comparteixen els mateixos objectius.
Esperit negociador
Els pactes d’esquerres han estat una constant durant els gairebé 40 anys de democràcia municipal, llevat d’algun municipi de la comarca, com ara el Prat. Per què?
En els últims 12 anys hi ha hagut acords amb el PSC. S’han superat antics episodis de confrontació molt violenta lligada a gent que havia fet maniobres per sortir-se d’un partit per anar a un altre i això ha dificultat la relació.
Està parlant d’alguns dirigents de l’Associació de Veïns de Sant Cosme?
Va ser una de les èpoques de confrontació i distanciament més evident. Crec que els socialistes es van equivocar amb aquella estratègia i la prova és que els resultats no els van respondre.
El salt al segle XXI
Què li falta al Prat ara?
Fer el salt definitiu al segle XXI. I aquí és on confio en les noves generacions que s’han incorporat a la política. Hem de posar tots els coneixements que tenim al nostre abast al servei de la ciutat. El territori està acotat i la clau de volta és que la ciutat creixi culturalment, educativament, en un moment en el qual la societat s’està radicalitzant, tant en valors i els gèrmens de la xenofòbia i el rebuig al diferent, aconseguir que el Prat no quedi intoxicat per aquesta onada que dretanització que recorre el món. Vinculant ciutat, cultura i educació es construeixen ciutadans més solidaris, més empàtics, més comprensius i més tolerants.