Des de fa prop d’una dècada, el Baix Llobregat Nord està a l’espera del desenvolupament del Pla Director Urbanístic d’Infraestructures (PDUI) de la ròtula Martorell-Abrera. Es tracta d’un ambiciós pla que pretén, a grans trets, reordenar el desgavell de vies i carreteres per tal de millorar la connectivitat en una zona d’especial interès econòmic i natural.
Afecta sis municipis del Baix Nord -Abrera, Martorell, Sant Esteve Sesrovires, Esparreguera, Olesa i Castellví de Rosanes, a més de Castellbisbal, al Vallès Occidental-, cadascun dels quals hi té moltes coses a dir. I molt sovint contràries les unes amb les altres. Des del beneplàcit total de Martorell, que entén que ara mateix “no hi ha les infraestructures necessàries per seguir amb el desenvolupament econòmic de la zona”, en paraules del seu alcalde, Xavier Fonollosa, a la bel·ligerància d’Abrera, que considera que “tot està pilotant sobre eixos que no s’han estudiat suficientment”, diu a El Llobregat el seu batlle, Jesús Naharro, que no tanca la porta a portar la qüestió als tribunals.
El conseller Calvet desencalla el planejament
Una de les primeres accions del conseller de Territori, Damià Calvet, quan va assumir el càrrec el juny de l’any passat, va ser aprovar l’expedient urbanístic del PDUI de la ròtula, un tràmit que desencallava un pla en stand by des de feia temps i del qual penja el Pla Director Urbanístic d’activitat econòmica del Baix Llobregat Nord, un altre projecte que busca “generar noves oportunitats de desenvolupament econòmic i territorial”, expliquen des de Territori, i que gaudeix de més consens entre els municipis que abasta -Martorell, Abrera i Sant Esteve-.
Entre els mesos de juny i juliol de l’any passat, el PDUI es va sotmetre a informació pública per tal que els consistoris, entitats i ciutadans afectats poguessin presentar-hi al·legacions. Ara mateix, informen fonts del departament de Territori consultades per aquesta publicació, s’estan analitzant les propostes rebudes. Els següents passos serien l’aprovació provisional, que conté la resposta a les al·legacions, l’informe previ a l’aprovació definitiva i la signatura del conseller, abans de ser publicat al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC). Pel que fa a terminis, encara no hi ha cap estimació ni de quan es farà l’aprovació provisional -el següent pas-, ni molt menys de quan començaran a treballar les excavadores sobre el terreny.
Un pla complex i amb moltes derivades
Però en què consisteix exactament el PDUI de la ròtula Martorell-Abrera? La seva principal voluntat és “ordenar els aspectes relacionats amb les infraestructures viàries i ferroviàries existents i previstes en aquest àmbit, per tal de garantir la disponibilitat de sòl necessària per implantar-hi nous corredors i reconvertir els actuals”. Aquests són els objectius que es marca Territori, que els concreta en el trasllat de part del trànsit de les autovies cap a l’exterior dels nuclis urbans, crear corredors per a bicicletes i vianants o potenciar l’ús del ferrocarril com a transport de mercaderies -això és, menys camions circulant pel territori i menys soroll i contaminació-.
La bel·ligerància d’Abrera
Els principals punts d’aquest PDUI són la proposta de nova connexió entre la B-40 i l’A-2, mitjançant un túnel sota Abrera -que genera polèmica al municipi-; el Cinturó Oest, que vol connectar la B-40 i la B-224; el desdoblament i millora urbana de la B-224 entre Masquefa i Martorell, la creació de bulevards urbans, la construcció d’un intercanviador de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) a la recta de Seat per al transport de mercaderies, o l’estació intermodal de mercaderies a Sant Esteve, entre molts altres.
Un llistat que ha topat amb les reticències o el rebuig d’alguns dels municipis afectats. El més bel·ligerant és Abrera. A l’octubre de l’any passat, el seu Ple va aprovar per unanimitat una moció d’Abrera en Comú en la qual es criticava que la Generalitat havia elaborat el PDUI “sense diàleg institucional ni processos de participació ciutadana”, i que aquest “suposa una modificació radical del planejament urbanístic d’Abrera i una transformació forçada”. “Alguns municipis ho veuen com una oportunitat, però a costa de remoure el nostre territori”, es queixa l’alcalde Naharro, que recorda que el ministeri de Foment ja va informar desfavorablement sobre el planejament urbanístic. A més, afirma que la Generalitat vol fer un pla director sobre carreteres que, en gran part, no són seves, sinó de Foment, en un moment en el qual el diàleg Estat-Generalitat no passa pel seu millor moment. “Potser volen fer visible el desacord”, es questiona Naharro. Tanmateix, la delegada del govern espanyol, Teresa Cunillera, va dir en una visita a finals de febrer a Esparreguera que les negociacions entre Generalitat i Foment pel que fa a aquest pla “avancen pel bon camí”. Naharro també posa molt d’èmfasi en l’enllaç amb la B-40 que es vol fer paral·lel a Seat i que “trinxaria” part del terme municipal d’Abrera, en concret una zona natural. En aquest sentit, lamenta que el Govern hagi presentat un estudi de trànsit en comptes d’un de mobilitat per avaluar l’impacte de les propostes que vol implementar al Baix Nord. Per tot plegat, Naharro explica a El Llobregat que contemplen “qualsevol opció per protegir el territori, fins i tot la legal”, sense concretar-ne més.
Qui també es mostra contrari al PDUI i n’ha presentat al·legacions és la Plataforma en Defensa del Territori i el Patrimoni Natural d’Abrera (PDTA), des d’on creuen que el pla de la ròtula “fragmenta encara més el territori d’Abrera i farà augmentar la contaminació”, en paraules de Jaime González, membre de la plataforma.
Sant Esteve: “Una necessitat de país”
Qui també ha presentat al·legacions és Sant Esteve Sesrovires, un municipi que, en línies generals, veu amb bons ulls el PDUI de la ròtula. El seu alcalde, Enric Carbonell, explica a El Llobregat que una de les al·legacions presentades té a veure amb l’enllaç de la B-224 amb la B-40 cap al Vallès. “Ens permetria enllaçar els nostres polígons del vessant Llobregat i amb el centre tècnic de Seat”, argumenta Carbonell, que remarca que actualment no hi ha més sortida que per la recta de Seat i l’A-2. Un enllaç que causa polèmica amb els municipis veïns però que per a Sant Esteve “és molt necessari per evitar col·lapses”, a causa de l’augment de la intensitat industrial als seus polígons -Decathlon va instal·lar-se a Can Margarit el 2016, per exemple-. “És una necessitat de país”, assegura Carbonell.
Olesa, Esparreguera i Castellví proposen millores
Els altres tres municipis del Baix Nord afectats pel PDUI de la ròtula també van presentar-hi al·legacions. En el cas d’Esparreguera, a més, amb el rebuig explícit municipal a algun dels punts del planejament, com és el cas del nou eix transversal ferroviari i a la construcció d’una variant de la B-231 que evitaria el pas de camions que van a l’abocador de Can Mata. Així ho va fer palès l’alcalde Eduard Rivas en dues reunions amb veïns de Can Rial i Mas d’en Gall el setembre de l’any passat. Per la seva banda, Olesa ha presentat un extens nombre d’al·legacions, tot i que reconeix, en paraules del seu regidor de Planejament, Joan Segado, que la proposta de PDUI que s’ha sotmès a exposició pública “és una millora respecte de l’anterior”. En aquest sentit, Olesa proposa posar en paral·lel la via del ferrocarril a la C-55, millorar l’accés a la B-40 i una nova estació intermodal amb el tren orbital, entre altres.
Castellví, per últim, rebutja la proposta d’una carretera en forma de ela entre la zona del ‘tobogan’, ca n’Abat i la rotonda d’accés al nucli antic, una acció que, tal com es va dir al Ple, “condicionaria el futur desenvolupament de la zona situada sota la rotonda”. Joan Carles Almirall, l’alcalde, va explicar a la sessió de novembre passat que havien expressat a la Generalitat la importància de poder connectar directament el polígon Rosanes amb Sant Esteve Sesrovires, però que la proposta final és “completament diferent”.
Al·legacions diverses i, en moltes ocasions, contraposades. Se li gira feina a la Generalitat.