Fa més de 20 anys que la Palma i Cervelló van decidir partir peres i anar per camins separats. El juliol del 1998 la Generalitat donava el vistiplau a l’esperada segregació i el 30 de desembre d’aquell mateix any es constituïa la comissió gestora de l’Ajuntament de la Palma de Cervelló. Tanmateix, aquell divorci encara cueja als tribunals. I és que fa poques setmanes que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha dictat una sentència en la qual obliga la Palma a pagar 704.657,51 euros a Cervelló per saldar els comptes de la separació. En el veredicte del tribunal, al qual ha tingut accés El Llobregat, es dóna la raó a Cervelló i es desestima un càlcul elaborat per un auditor privat contractat per la Palma poc després de la separació, quan la situació era més crua, que indicava que era precisament Cervelló qui havia de pagar, en concret 434.000 euros.
Ara que han passat els anys, sembla que hi ha un clima d’entesa entre els dos municipis. “La idea és que ens posarem d’acord, ja mirarem com ho podem arreglar perquè ho puguin pagar i no s’ofeguin”, diu en una conversa amb El Llobregat José Ignacio Aparicio, alcalde de Cervelló.
Per la seva banda, el batlle de la Palma, Xavier González, coincideix amb Aparicio i explica a aquesta publicació que “a nivell polític no hi ha cap problema” amb Cervelló, i que totes dues parts tenen “voluntat per arribar a un acord”. “Sabíem que en separar-nos hauríem d’assumir algun cost”, reconeix González. Tanmateix, des de la Palma consideren que la xifra que estableix el TSJC a la sentència “no és adequada”, i per això anuncien que han interposat recurs de cassació al Tribunal Suprem, que podria modificar de nou la quantitat final del divorci.
Un procés que ve de lluny
El procés d’independència de la Palma s’emmarca en un degoteig arreu de Catalunya de nuclis històrics que volien desempallegar-se del jou dels seus veïns grans, i que va tenir especial intensitat a mitjans dels anys 90 del segle passat. Més de 20 anys després de la separació, la cordialitat regna en les relacions de Cervelló i la Palma, tot i que no ha estat així sempre. Els últims anys de la dècada dels 90 van comportar un munt d’anades i tornades, protestes i tensions -encara alguns recorden com els regidors de la Palma a l’antic ajuntament unificat de Cervelló votaven en bloc i sovint eren imprescindibles per escollir l’alcalde- que encara s’estan solucionant. “La Generalitat hauria d’haver estat més responsable en aquell moment; van deixar serrells pendents”, critica Aparicio.
Els serrells tenen a veure, principalment, amb la qüestió pecuniària i amb el patrimoni. Al cap i a la fi, qui paga què i qui es queda amb les propietats. Per a l’alcalde de la Palma el patrimoni no és menys important que els pagaments. En el moment de la segregació, Cervelló i la Palma van haver de fer inventari d’allò que tenien i què corresponia a cadascú. En uns casos va ser fàcil d’establir, mentre que en altres, com és el cas d’alguns trams d’abastiment d’aigua del riu compartits, la cosa es va complicar. De fet, i de manera paral·lela a les sentències pel deute, els dos municipis estan negociant com deixar tancada la gestió del servei d’aigües. A mitjans d’abril va tenir lloc una reunió entre els dos batlles per avançar en aquest sentit.
Recórrer a la Diputació
Sigui com sigui, el tema que més preocupa a la Palma, a banda del que pugui acabar dient el Suprem, és el deute, ja que una quantitat com la que estableix la darrera sentència del TSJC pot suposar un fort cop a les arques d’un municipi petit com aquest. Des de Cervelló entenen la situació i estan oberts a buscar una solució que satisfaci a tothom, però de totes maneres la Palma vol reunir-se amb la Diputació per determinar si els poden ajudar amb algun tipus de subvenció. “Si nosaltres i Cervelló podem acabar el menys emprenyats possible, serà senyal que hem arribat a un bon acord”, desitja González.