“Si vens amb el pensament que ets de fora, tu mateixa t’estàs excloent”

Ha substituït Juan Carlos Ávila en el grup de Junts per Sant Vicenç -”No és només ERC, hi ha més grups a dins”, remarca- al Ple, on s’encarregarà de fer seguiment de temes de mobilitat i medi ambient. És vicepresidenta de la comunitat islàmica del barri de la Guardia.

És la primera regidora d’origen magrebí de la història de Sant Vicenç dels Horts i del Baix. Com porta aquesta responsabilitat?
És un orgull, sincerament. Ara les dones magrebines, que abans pensaven que no podien arribar a aquest punt, ho veuen com una possibilitat. N’hi ha moltes que els agrada la política, però mai no s’han imaginat que tenen dret a entrar-hi, perquè pensen que no és per a elles.

Per què?
Per desconeixement.

Però moltes d’elles ja han nascut aquí i en principi tenen els mateixos drets.
Però no tenen suficient informació. Ara bé, hi ha molta gent que m’ha felicitat i m’han dit que és una gran imatge que una dona magrebina sigui regidora.

Al cap i a la fi, que una d’elles sigui representant política és un reflex de la societat vicentina...
Aquí a Sant Vicenç hi ha molta població magrebina. A la campanya vam veure molta gent animant-nos.

El teu perfil també ha ajudat.
A mi ja em coneixien d’abans, del centre islàmic de la Guàrdia i per altres feines que he fet al poble.

La comunitat islàmica del barri de la Guàrdia és una de les pioneres del municipi i de la comarca. Com ha treballat en els últims anys per a la integració dels musulmans a Sant Vicenç?
Sempre hem apostat per la integració i per remarcar que és una entitat més cultural que religiosa. De fet, abans es deia Comunitat Islàmica la Pau i ara se li canviarà el nom a Associació Cultural Al-Huda.

Per què canvien el nom?
És una forma de dir que a la nostra comunitat poden venir àrabs, espanyols, catalans, pakistanesos... També hem renovat la junta i ara hi ha dones. Jo ara en sóc la vicepresidenta i volem mostrar que l’entitat no és purament islàmica, que fem més activitats per a tothom.

Vostè se la coneix molt aquesta entitat...
De petita hi anava a estudiar àrab... fins que de mica en mica m’hi van ficar [riu].

Què li ha aportat?
He trencat la forma de pensament per la qual els àrabs normalment veuen sempre que la mesquita és homes, homes i més homes. Les dones som aquí, també. A més, a l’associació hi ha un espai per a l’oració, sí, però també s’hi poden fer moltes altres coses.

Posi’m algun exemple.
Es pot estudiar àrab, aprendre a cuinar... Hi van algunes dones molt grans que no tenen acompanyament a casa i allà es reuneixen i socialitzen.

Quina és la situació de la dona musulmana al poble?
Parlo de la meva situació. La meva mare és aquí des del 1998, i ara està començant a dir algunes paraules en castellà... Abans només era a casa. Ara va a estudiar l’idioma els matins, i a la tarda fa reunions amb unes altres dones a la comunitat. Ha avançat moltíssim.

Com s’ho ha fet tots aquests anys per viure aquí?
Depenia només de mi. Havia d’acompanyar-la al metge, a fer gestions a l’Ajuntament... Ara hi va per si sola.

És un cas generalitzat el de la seva mare?
Tot ha canviat. Les dones ara depenen més de si mateixes, fins i tot algunes se separen.

Algunes coses, per contra, mai no acaben de canviar. Han notat un augment de la islamofòbia?
Des dels atemptats de la Rambla. Fa uns dies, a més, hi ha hagut una baralla que ha sortit a tots els mitjans.

Que va acabar amb un noi magrebí trencant la finestra d’un cotxe de Mossos i pujant-hi a sobre.
Això fa que la situació sigui incòmoda per a nosaltres, perquè ho fa una persona i ens fiquen a tots al mateix sac.

Aquestes imatges els perjudiquen com a col·lectiu.
Sí, ens perjudiquen, però també hi ha moltes altres baralles. Però quan ho fa segons quin col·lectiu, tothom en parla, sense analitzar-ne els motius.

Quins són aquests motius?
En aquest cas, hi ha un espai de trobada de joves magrebins a Can Ros. Hi ha alguns que no són ni de Sant Vicenç, però hi venen. Allà hi ha bars àrabs, catalans, xinesos... De fet, al xinès hi va haver una baralla dies abans, però no va tenir el mateix ressò. Entenc que quan algú fa una cosa dolenta, mereix un càstig, però tots per igual, no només quan ho fa un col·lectiu.

En aquest sentit, l’amenaça ultra de VOX va quedar en un no res a les eleccions municipals. Creu que estem vacunats a la comarca contra aquests discursos?
No, perquè hi ha molta gent que els vota, tot i que no arriben al mínim. Hem de treballar perquè canviïn la perspectiva, ja que estan manipulats. La millor solució és apropar-s’hi perquè coneguin realment com ets, que sàpiguen que no tots els musulmans són iguals.

Estereotips i malfiança
Porta un hiyab com a símbol cultural, tot i que això xocaria amb el feminisme. Vostè, tanmateix, propugna que els símbols mai estaran per sobre del seu activisme pels drets de la dona...
Sí, ho dic sempre. Sé el que sento, sóc musulmana, em vesteixo així perquè es vegi, però m’intento integrar, viure d’acord amb el lloc on vius. Si m’he de vestir 100% de manera islàmica, per què l’home no ho fa igual, llavors?

Ha viscut mai cap episodi de discriminació per la seva condició de dona migrada musulmana?
No, sempre he trobat aquí gent que m’ha acceptat, més enllà de tonteries amb companys a l’institut. Sóc una persona que m’avinc amb tothom. Si m’insultes, puc entendre que tens un mal dia, però l’endemà et seguiré somriguen. És la millor forma d’actuar, somriure.

Com combat les malfiances i els estereotips?
Sempre m’he sentit d’aquí. Si vens amb el pensament que ets de fora, tu mateix t’estàs excloent. Has de sentir que ets d’aquí i treure’t l’etiqueta d’estranger, perquè la gent també ho vegi de la mateixa manera. Em sento més d’aquí que d’allà, perquè al meu país hi torno de tant en tant.

Com conjuga tot aquest seguit d’identitats i influències culturals?
Intentem deixar a una banda les religions i creem una cultura nova, de tots. Perquè si em preguntes quina és la meva cultura, no et diré que és la marroquina, ja que és fruit d’una barreja que en crea una de nova.