De fet, l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat ja es va avançar en el Ple del 23 d’octubre, aprovant una declaració institucional consensuada amb els grups de dones i la coordinadora d’entitats de l’Espai de Ciutadania.
És normal que així sigui perquè totes aquestes qüestions de gènere són urgents, punyents i sobretot, ocupen l’àmbit del políticament correcte que tan bé acostumen a cultivar els nostres polítics.
Qualsevol cosa que es faci per recordar la discriminació en molts aspectes que pateix la meitat de la població, especialment de les societats més precàries però també de la nostra, treballa a favor del progrés i de la justícia, i si es posa l’accent sobre la violència que pateixen les dones, també d’una manera especial sobre la dignitat, el respecte i la justícia. Però cal ser coherents, perquè resulta molt contradictori fer crides per conscienciar a la població que cal eliminar la violència envers les dones i permetre —autoritzar és la paraula— missatges que la fomenten.
La declaració institucional explica que estem davant “un sistema de violència patriarcal que s’alimenta del silenci i la passivitat de gran part de la societat i de les administracions públiques”. No sé si l’Ajuntament que ha pres la iniciativa d’aprovar aquesta declaració s’inclou entre les administracions que practiquen silenci i passivitat però semblaria que, paradoxalment sí, com explicaré a continuació.
Ja sé que hi ha molta polèmica sobre l’exercici lliure de la prostitució però aquest és un article d’opinió i tinc tot el dret a exposar la meva que sé que és coincident amb la de molts altres. I la meva és que el foment de la prostitució és avui una de les formes encobertes de més manifesta violència contra les dones.
L’antiga autovia de Castelldefels, amb altres noms el camí d’entrada habitual a Barcelona venint de l’aeroport és, sens dubte, un dels millors aparadors per als que visiten la ciutat i no resulta cap sorpresa que allà es mantingui un anunci, —a l’alçada de la vista dels milers de vehicles que entren a la ciutat— de “la millor agència de putes de Barcelona” tal com es pot llegir a la seva web. Un bordell fundat a la ciutat comtal “marca de puterío honesta, transparente, responsable y cachonda, cuya ironía en la comunicación es una de nuestras seña de identidad”, com també expliquen. I per què no hi hagi dubtes que tot plegat és molt legal i apanyat, avisen que divulguen “el concepto de una prostitución ética, voluntaria y promoviendo prácticas legales y honestas en el mercado del sexo”. Per això “sólo estamos chicas que hemos elegido de forma voluntaria practicar la profesión más antigua del mundo. Somos mujeres libres y sin ataduras morales que cuando estamos aquí nos sentimos como en casa y hacen que nos sintamos personas antes que putas”. És a dir, una cosa perfectament comprensible, perquè exercir aquesta professió dignifica el mateix que treballar de qualsevol altra cosa, com és evident. Per això mateix, segur que trobaríem molts pares satisfets que les seves filles exercissin aquesta professió de “dones lliures i sense lligams morals que se senten com a casa quan estan al bordell i que els que compren el seu cos fan que se sentin persones abans que putes”. Tot plegat, carregat d’enormes dosis de sentit comú.
Publicitat encoberta
El tema no hi cabria en aquesta plana si no fos perquè aquest cas concret està situat en el terme municipal de l’Hospitalet, on l’alcaldessa s’ha mostrat sempre molt feminista i molt sensible a la violència exercida contra les dones. I com que no m’he passejat minuciosament per la resta de la comarca no en puc posar més exemples, però no els descarto, perquè una cosa són les gesticulacions i una altra de ben diferent la coherència en els missatges.
L’Ajuntament de l’Hospitalet disposa d’una ordenança que regula la publicitat exterior. I tot i que no he trobat xifres recents, sé de bona tinta que, per una colla de conceptes indefinits en aquest apartat, l’Ajuntament cobra a l’any més de dos milions d’euros. Que aquest anunci —i un altre d’una sala de festes de contingut sexual que està al seu costat— ha estat motiu de controvèrsia ho demostra el fet que l’any 2016, els organitzadors del Mobile World Congress van exigir la retirada d’aquests anuncis de reclam de cases de cites i espectacles pornogràfics en viu que es trobessin a les zones on transitarien els assistents al Congrés. I... ho van aconseguir perquè el Mobile és molt Mobile i l’alcaldessa Marín n’és ben conscient. Només que quan va acabar el certamen, els anuncis van tornar a lloc... i fins avui.
No acostumem a comunicar-nos els temes que fem servir els veïns d’aquestes dues pàgines que teniu a les mans però ves per on, l’amic Valero comença el seu article citant l’Evangeli de Marc i aquell “ningú es profeta a la seva terra” i jo el vull tancar amb l’Evangeli de Mateu, quan referint-se a la hipocresia d’escribes i fariseus els va comparar amb sepulcres blanquejats. És el que té la hipocresia social: es defensa una cosa, al carrer, amb les feministes i la gent de mirada franca, però es permet allò que tants han criticat des de fa dècades: la publicitat encoberta de la prostitució i la violència silenciosa que intervé en uns intercanvis estigmatitzats per la indignitat del mercadeig.
Potser estaria bé que l’Ajuntament de l’Hospitalet i la seva alcaldessa celebressin el 25 de novembre no només fent declaracions institucionals —en les que es demana que “la sensibilització i la conscienciació sobre les violències masclistes sigui una prioritat en les actuacions de les administracions públiques, amb dotació pressupostària suficient; que l’educació afectiva i sexual amb perspectiva de gènere s’inclogui en els plans formatius de tots els àmbits educatius; i que es reivindiqui la tasca que han realitzat històricament, i que continuen fent, els moviments feministes i els grups de dones”—, sinó prohibint per sempre més els anuncis de l’estil que s’esmenta en aquest escrit, en tot el seu terme municipal.