Redacción | Miércoles 05 de febrero de 2020
Entrevistem a Bàrbara Lligadas (ERC), cap de l'oposició de Viladecans, per a parlar de les promeses per aquesta legislatura 2019-2023.
Quins considera que són els desafiaments que ha d’afrontar el municipi els pròxims quatre anys?
Viladecans té desafiaments importants com fer front a les creixents desigualtats, generar una ocupació estable i de qualitat, recosir i millorar els barris ja existents enlloc de construir-ne de nous o adaptar la ciutat als reptes més immediats com la transformació digital, font d’oportunitats però també mecanisme d’exclusió potencial entre els més desafavorits, o la lluita contra el canvi climàtic amb accions quotidianes des de la proximitat.
Viladecans ha passat de ser un poble de pagès de 2.000 habitants a una ciutat de 66.000 en un segle, i encara avui hi ha barris perifèrics que varen créixer de forma desordenada i pateixen una situació de deixadesa preocupant. El govern del PSC prioritza els nuclis on té els votants potencials, els més densament poblats, i concentra la gran majoria d’inversions sempre a les portes de les eleccions municipals, per càlculs electorals. Però la ciutat necessita millores durant tot el mandat i especialment en les zones més oblidades.
D’altra banda, la proximitat amb Barcelona és una moneda de doble cara: d’una banda, ens beneficia perquè formem part d’una gran metròpolis però, de l’altra, sovint ens fa invisibles i ens condemna a ser una ciutat dormitori. El pati del darrere. Per això sempre insistim en què cal incrementar l’orgull de pertinença a la ciutat, l’autoestima, i això va molt lligat amb la lluita contra l’incivisme que és un dels principals problemes de Viladecans. N’hi ha d’altres, de desafiaments, com la millora del transport públic, especialment de Rodalies, l’accés a l’habitatge o avançar cap a una ciutat intel·ligent que cuidi els petits detalls, sense deixar ningú enrere.
Ens podria concretar tres mesures que demanarà impulsar per treballar-les amb el govern al llarg d’aquest mandat?
Destacaria tres elements que cal repensar i que ens agradaria treballar conjuntament. En primer lloc, cal treure rendiment i dignificar tant el patrimoni arquitectònic com mediambiental. Tenim un municipi privilegiat, amb elements arquitectònics i uns espais naturals - platges verges, aiguamolls, Sant Ramon, etc.- que són desconeguts més enllà del nostre municipi i cal que els dignifiquem per contribuir a millorar l’autoestima local que comentàvem anteriorment.
En segon lloc, i vinculat amb el primer punt, cal repensar el model turístic que volem per Viladecans. No podem ser el municipi on el turisme low cost de Barcelona passa la nit i no fa res més a la nostra ciutat. Cal analitzar com podem convertir-nos en una destinació firal i de congressos aprofitant la nostra situació privilegiada, sempre que no sigui una excusa per construir allà on no toca. Però creiem que tenim condicions, ubicació i infraestructures adequades per començar a explorar aquesta via que contribuiria a generar més riquesa i llocs de treball.
I, en darrer terme, volem impulsar una manera diferent de plantejar els pressupostos. Acaben d’aprovar inicialment les ordenances fiscals i el compte general. Ens trobem que el 2018 es tanca amb un romanent de 24M€ (un terç del pressupost) però a les noves ordenances es torna a incrementar la pressió fiscal pujant l’IBI. No té cap mena de sentit gestionar així els recursos dels nostres conciutadans i conciutadanes.
Quina és la gran actuació o projecte a llarg termini que necessita el municipi, encara que no s’assoleixi en aquest mandat?
Des d’ERC Viladecans considerem que una de les grans actuacions a impulsar, una assignatura pendent, és dotar la ciutat dels equipaments públics i municipals necessaris tenint en compte el seu nombre d’habitants. Gairebé sempre veiem com les noves inversions s’associen a grans projectes urbanístics, de manera que quan entren en servei ràpidament queden massificades o obsoletes.
És un peix que es mossega la cua. La ciutat es torna a trobar en fase expansiva. Han tornat les grues de la mà del model de ciutat del PSC. Els socialistes aposten per un creixement infinit encara que això representi acabar amb l’últim pulmó verd de la ciutat: el Pla de Llevant amb 3.000 nous habitatges, la reforma del Polígon Centre (1.200) i la reordenació del sector Roca (1.600) són els màxims exponents.
Mentrestant, tenim mancança de poliesportius, molts clubs han d’entrenar en condicions penoses i lluny de millorar la situació el consistori ha enderrocat l’antic Poliesportiu Municipal del Centre per construir més habitatges. Manca també una segona biblioteca, promesa des de 2015, una pista d’atletisme, promesa des dels anys de l’alcalde Montfort, més centres de recursos per a famílies, dones i joves, més centres cívics, més pisos tutelats, una residència per a persones discapacitades...
La Generalitat, en aquest cas el Departament de Salut i el Departament d’Educació, fa la seva feina i tenim les obres d’ampliació de l’Hospital en curs i un nou institut-escola compromès a la Torre Roja pendent de l’aprovació dels pressupostos al Parlament. El 2017 va obrir el tercer ambulatori. Però el PSC insisteix en la mateixa recepta que ens va dur a la pitjor crisi econòmica que recordem, construir i construir posant en risc la qualitat de vida i la idiosincràsia del nostre municipi, amb blocs de fins a 11 plantes, sense calcular ni garantir l’adaptació dels accessos i les principals vies de comunicació de la ciutat, actualment ja prou saturats. Per això hem demanat que es desdobli la sortida 50 de la C32, una reclamació important relacionada amb el nou desenvolupament del sector Roca i que ajudaria a la mobilitat de la ciutat. Creixem dins d’una carcassa que s’està quedant cada vegada més petita.
Com descriuria els primers mesos del govern municipal?
Ambivalent. Hem percebut una actitud dialogant, però continuen cometent els mateixos errors. Durant la campanya van prometre una nova piscina descoberta i no van aprovar-nos una moció al juliol on demanàvem mesures per refrescar la ciutadania davant la manca d’oferta i un calendari per a la nova piscina, entre altres compromisos. Aquest setembre han prorrogat el contracte pel servei de recollida de residus amb Urbaser, i malgrat el regidor responsable ens deia que sí estaven estudiant la remunicipalització, els tècnics de l’àrea ens deien que no tenien aquesta instrucció.
A més a més, ja hem vist com a les ordenances fiscals tornen a incrementar l’IBI. Repeteixen un model tributari i impositiu que no compartim, perquè incrementa la pressió fiscal a la ciutadania, però aquest augment no revertirà en la població, sinó que servirà per pagar el deute d’unes empreses municipals que ja hem dit per activa i per passiva que no són el nostre model.
En paral·lel, han configurat un organigrama molt poc intuïtiu on per exemple les competències d’esport es reparteixen entre tres regidories, amb 8 tinences d’alcaldia i 12 càrrecs eventuals, en els dos casos el màxim que permet la llei.
Com és la relació amb el nou equip de govern?
Sempre hem dit que ens tindran al davant quan insisteixin en polítiques que no compartim però al seu costat quan es tracti de fer avançar Viladecans. En aquest sentit, i això ho sap l’equip de govern perquè ho hem demostrat durant l’anterior mandat, la nostra és una oposició constructiva, que defuig les picabaralles dialèctiques i els estirabots, i que prioritza sempre la nostra ciutat, la política municipal, perquè és des del municipalisme com millor podem servir a la gent i al país. Com millor podem construir la República catalana. Els ajuntaments són l’Administració més propera i més valorada per la ciutadania i entre tots hem de contribuir a què sigui així, evitant el descrèdit i els casos que fan minvar la confiança de la població en les institucions. En aquest sentit, el Ple sorgit de les últimes eleccions municipals ha comportat una reducció de les forces polítiques amb representació al consistori i un viratge a l’esquerra. Confiem que sapiguem estar tots a l’alçada de les nostres responsabilitats.