És indiscutible que en la darrera dècada, la societat mundial ha entès en major o menor grau la necessitat d’igualar els drets d’homes i dones. Queda encara molt, però si analitzem als municipis del Llobregat, trobem que fa temps s’ha pres consciència i que el Baix Llobregat és una comarca pionera en la lluita pels drets de les dones.

El Consell de Dones
L’any 2002 es va celebrar el primer Congrés de les Dones del Baix Llobregat a Sant Boi, on per primera vegada les dones de la comarca es van coordinar per fer sentir la seva veu. Després de la celebració del segon Congrés en 2006, va néixer el Consell de les Dones del Baix Llobregat, constituït el 7 de març de l’any 2007. La seva assemblea, màxim òrgan de decisió, està integrada per 30 delegades representants de tots els ajuntaments de la comarca.
El Consell treballa principalment per impulsar les polítiques de gènere a la comarca i fomentar la participació de les dones en tots els àmbits. Des de l’ens també es coordinen les comissions de treball, s’elaboren informes sobre les dinàmiques participatives i s’aproven els plans d’actuació anuals. A més dels informes, l’entitat organitza el Congrés de les Dones, que es celebra cada quatre anys.
De cara a l’Agenda 2030 i el compliment dels ODS, el Consell de Dones encara no ha publicat el seu Quart Pla Transversal, doncs resta vigent el creat pel període 2015-2019.

Dones amb poder
Dins del ODS d’Igualtat, un dels objectius demana “assegurar la participació plena i efectiva de les dones i la igualtat d’oportunitats de lideratge a tots els nivells decisoris en la vida política, econòmica i pública”. Al Baix, dels 538 regidors escollits en les darreres eleccions municipals de les 31 ciutats i pobles de la comarca, 250 són dones.
En les alcaldies es manté un percentatge elevat, amb 10 alcaldesses (11 amb l’Hospitalet de Llobregat) , un 33,3% dels batlles baixllobregatins. Si considerem els equips de govern, tal com senyala l’Informe sobre l’accés de les dones a la vida política, elaborat per l’Observatori Comarcal i el Consell de Dones, “el percentatge de regidores al govern és major que el percentatge de regidores a l’oposició”.
Collbató, el Papiol, Santa Coloma de Cervelló i Viladecans destaquen com els municipis amb més regidors, arribant o superant el 60% de representants municipals als consistoris. Pallejà i Sant Just, en canvi, són els ajuntaments on menys dones tenen, amb un 35% de regidores.
Aquest mateix informe confirma dues coses: que la presència de dones a la política comarcal continua en augment; i que encara hi ha treball per fer, i assenyalen que “la menor presència de dones en les llistes electorals es tradueix en una menor presència de dones en els consistoris”.

Falta igualtat laboral
Cap municipi de la comarca té més dones afiliades a la Seguretat Social que homes. És una de les dades claus de l’informe “Les dones en el mercat de treball. S’està eixamplant l’escletxa?”, realitzat per l’Observatori Comarcal i el Consell de Dones.
Si comparem les dades d’atur d’agost de 2019, hi ha una taxa d’atur femenina del 12,1%, superant clarament la taxa masculina, 7,7%. Ara bé, tot i la marcada diferencia, des de l’any 2017 fins al 2019, l’atur femení s’ha reduït un 1,7%, mentre la reducció de l’atur masculí és de l’1,2%.
Un factor clau és la dedicació a la cura de llar i de la família. Segons l’Observatori Comarcal, “mentre el 91% de les dones consideren la cura de llar i de la família com una activitat diària principal, aquest percentatge entre els homes ho és del 79%”.
El creixement d’excedències de cura masculines ha crescut (+3,9%) i és relativament major al creixement d’excedències femenines (+3,1%). Tot i aquesta dada positiva, el 91,1% de les altes concedides per excedència de cura a un familiar són per a dones.

Violència de gènere a la comarca
Les darreres dades de violència de gènere publicades per l’Observatori Comarcal no deixen gaire espai a l’optimisme. Al primer trimestre de 2019 es van registrar 515 víctimes de violència masclista.
Si anem a comparacions anuals, hi ha un creixement preocupant de denúncies per maltracte des de l’any 2014. El 2018 va terminar amb 2.304 denúncies, 44 menys que l’any anterior, però lluny de les 1.786 del 2014.
Darrere d’aquest augment de denúncies, però, no hi ha necessàriament un augment d’actes violents, sinó també juga el factor d’empoderament femení. Associacions com Violeta, en Sant Joan Despí, ajuden a dones que han passat o estan passant per aquesta crua experiència. Va formar-se en 2005 per un grup de cinc dones que havien patit violència masclista a les seves llars. “En aquests 15 anys hem brindat suport i empatia, perquè coneixem el problema de primera mà”, explica Mari Carmen Gómez, presidenta de l’associació, en declaracions per al llibre ‘Els de dalt del Baix’.

Claus per aconseguir l’objectiu al futur
El suport associatiu i institucional a les dones perquè es defensin dels seus agressors és sol una part de la solució. L’educació ha de jugar un paper clau en la lluita contra el masclisme. Sota el lema “Fora el masclisme de les nostres aules”, el Sindicat d’Estudiants i el col·lectiu Lliures i Combatives van convocar una jornada de vaga amb un enorme èxit, amb un 58,51% dels estudiants de Secundària i universitats del Baix Llobregat participant-hi.
Aquesta implicació des de tots els àmbits és el camí que s’ha de seguir per conscienciar, educar i actuar contra el masclisme, la desigualtat i la violència de gènere. Una acció que requereix plena implicació política des de totes les forces que representen a la ciutadania.