El Port de Barcelona demana a les administracions públiques treballar pel consens. Així ho ha exigit la seva presidenta, Mercè Conesa, en el marc de la Mesa del Cicle d'Infraestructures, organitzat per BCN Content Factory amb la col·laboració d'El Llobregat, que ha tingut lloc avui al Prat. "El Port no vol quedar fora d'aquesta acció proactiva amb l'emergència climàtica", ha explicat Conesa, que ha afegit que des de l'Autoritat Portuària tenen "molt clar" que és un moment "d'emergència climàtica" i que "volen treballar de la mà dels ajuntaments" perquè les infraestructures aportin valor social i mediambiental, a més de l'econòmic, ha expressat.
Conesa té clar que l'estratègia del Port ha de passar per "transformar l'activitat", donant pas a alternatives menys contaminants com el combustible de gas natural liquat o l'electrificació dels molls. "Deixar de fer no és una opció, seria un fracàs", ha afirmat en resposta a les declaracions de la tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, Janet Sanz, en referència als creuers. "No volem molts creuers en trànsit, per l'impacte que té a la ciutat", va afirmar Sanz.
La contaminació del Port
La presidenta del Port va respondre directament a l'estudi publicat per l'Ajuntament de Barcelona, que assegurava que la contaminació que generava l'activitat portuària ascendia a 5,3 milions de tones de CO₂ a l'any, xifra molt superior a les 315.000 tones de CO₂ anuals que comuniquen des de l'Autoritat Portuària. "Som conscients que la nostra activitat contamina. I volem actuar, però en aquest territori, on tenim competències". Segons l'Autoritat Portuària, l'estudi de l'Ajuntament afegeix les emissions dels trajectes dels vaixells i no solament les produïdes al territori metropolità.
"Amb la infraestructura que tenim el desenvolupament ha de ser sostenible", ha expressat Conesa, que ha anunciat que l'electrificació dels molls per connectar els vaixells durant la seva estada al Port estarà finalitzada el 2030. "No som el primer port que ho fa", ha recordat la presidenta, i ara estudien el model del port de Los Angeles per aplicar-ho en el territori.
A banda d'això, també treballen per implementar l'ús de GNL (Gas Natural Liquat) com a combustible de vaixells alternatiu i menys contaminant. Aquest combustible redueix les emissions de CO₂, amb un menor impacte al medi ambient.
Aliances davant l’emergència climàtica
Les declaracions de Conesa han tingut lloc al debat del Cicle d'infraestructures, organitzat per la Fundació Cercle d'Infraestructures i BCN Content Factory, on a més de Conesa van participar la tinent d'alcaldia del Prat, Alba Bou; el president del Cercle, Pere Macias, i el periodista i moderador de l'acte, Joan Carles Valero.
Per a Bou, "és un orgull tenir una administració com el Port", elogiant les accions mediambientals presses per l'Autoritat Portuària. La tinenta d'alcalde també va fer una crida a la col·laboració institucional: "Les administracions públiques hem de liderar el canvi i és la nostra obligació trobar acords". Però també és necessari, considera Bou, "un pacte d'estat" perquè amb l'emergència climàtica "els ajuntaments no podran sols".
Dins d'aquesta col·laboració entre institucions, un punt clau és l'aposta pel ferrocarril, transport vital per reduir les emissions de l'activitat portuària. "Som el Port que té la quota ferroviària més alta de l'estat espanyol", ha destacat Conesa, alhora que demanava l'aplicació de la instal·lació del ferrocarril al Port, que recollia el Pla Director de 1994 i no s'ha aplicat encara. "Necessitem garantir un accés ferroviari al Port".
Rendibilitat de les infraestructures
Pere Macias va coincidir en la demanda de consens feta per Conesa, assegurant que en el cas de no produir-se "passarem quinze anys discutint" sense cap acció efectiva. Macias també va assenyalar el cas de l'Aeroport del Prat i el debat per l'ampliació. "Si els anglesos poden gestionar els 46 milions de passatges de l'Aeroport de Gatwick amb una pista, nosaltres hem de poder gestionar 52,8 milions amb tres pistes", ha explicat.