Cinc dones baixllobregatines i una menor han estat assassinades. El primer crim va ser al maig d’una dona de Viladecans. Assassinada a Cornellà, el seu cos va ser trobat al Prat. El segon al mes de juny, es va produir a Viladecans. Al setembre una noia de Cornellà fou assassinada a Londres per la seva exparella. Finalitzàvem l’any amb la pèrdua de l’última dona al Prat de Llobregat. I hem començat el 2020 amb el brutal assassinat d’una altra dona i la seva filla a Esplugues de Llobregat el 6 de gener.
Enmig d’aquesta realitat indignant i colpidora, que succeeix arreu del país i de tot el món, ens trobem amb un Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que proposa eliminar les competències en matèria de violència de gènere dels jutjats mixtos desplegats arreu del territori. La proposta afecta sobretot a la Demarcació de Barcelona i té un impacte molt gran al Baix Llobregat.
L’excusa de la proposta, que ja havia estat sobre la taula el 2016 i que ja va ser rebutjada llavors, és l’escassa càrrega de treball d’alguns d’aquests jutjats.
Potser la diagnosi que hauria de fer el poder judicial és preguntar-se per què no totes les dones víctimes de violència s’adrecen a les institucions judicials. Què està fallant perquè cada any tinguem desenes de dones assassinades per les seves parelles, exparelles o pares? Per què moltes d’elles no havien acudit als jutjats? Per què no hi confien? En definitiva: per què no estem protegides les dones?
Aquestes haurien de ser les qüestions que ocupessin el TSJC per combatre la xacra social que suposen encara avui i aquí les violències masclistes. Eliminar cinc jutjats de violència de la comarca és allunyar les dones de la justícia, és desprotegir- nos. És augmentar la por i desesperació fent fer més desplaçaments. I és, per tant, fer-nos més vulnerables davant dels agressors en un moment en
què la nostra vida pot estar en joc.
Per això, els Ajuntaments del Baix i entitats ens hem unit. Amb mocions aprovades ja a diversos consistoris, hem començat a alçar la veu contra aquesta proposta que atempta contra el que reclamen els
moviments feministes actuals: més protecció i més recursos, perquè ens volem iguals, lliures i, sobretot, vives! III