El transport sostenible i la urbanització inclusiva, apostes de les nostres ciutats

Les ciutats i pobles del Baix Estan planificant i actuant davant dels nous reptes per a la dècada. Sant Joan Despí posarà a disposició dels ciutadans al voltant de 400 pisos de protecció oficial, el Pla de Llevant a Viladecans o el de Ponent a Gavà també tenen previst un gran número d’habitatges destinats a garantir l’accés a l’habitatge amb els serveis bàsics adients. En aquest punt inicial, les ciutats s’estan transformant per a que les persones tinguin cobertes les seves necessitats fonamentals amb més assequibilitat i reduint el nombre de barris marginals.
La creació de comunitats sostenibles fins a 2030 és un dels punts claus establerts als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides. Aquest recorregut, amb un termini de deu anys, haurà de fer créixer les ciutats d’una manera inclusiva i planificada, amb eines sostenibles per al ciutadà com n’és un millor transport públic, assequible, sostenible i de qualitat. Tot això, s’ha de construir focalitzant-se en les persones més vulnerables, com persones amb discapacitats o gent gran, a qui se’ls hi ha de fer accessible aquest tipus de serveis.

PDU Metropolità per repensar les ciutats
El nou Pla Director Urbanístic (PDU) Metropolità és un instrument d’ordenació urbanística integrada de l’àrea metropolitana de Barcelona. El PDU farà entrar a la majoria dels municipis de la comarca en el segle XXI, substituint l’anterior Pla General Metropolità (PGM), aprovat al 1976 i que ha quedat pràcticament obsolet. La importància radica en el creixement de les ciutats per fer-ho de forma més saludable, sostenible i socialment justa.
La descentralització de Barcelona crearà nous nuclis metropolitans, reconeixent la necessitat de moltes persones de poder treballar o fer vida a la seva pròpia ciutat o barri sense haver d’anar a la capital catalana. Però, a més els recursos energètics es transformaran per a reduir el consum amb iniciatives com Vilawatt, o s’aproparà el servei a la ciutadania amb iniciatives com Gavius.
El PDU també fa especial menció a les noves infraestructures comarcals. El Metro del Delta es planteja a l’avanç del pla urbanístic per a reduir el cotxe privat a Sant Boi, Viladecans, Gavà i Castelldefels, millorant la mobilitat sostenible i reduir l’ús de combustibles fòssils. El tramvia també amplia la seva cobertura a Sant Just Desvern i s’espera que, en els pròxims anys, arribi a Molins de Rei. Juntament amb el transport públic, els equipaments de les ciutats o el desenvolupament de noves activitats econòmiques als municipis metropolitans s’hauran d’adaptar als entorns urbans amb infraestructures més eficients, reduint l’impacte a les zones residencials.
Aquest projecte per a repensar les ciutats de l’àrea metropolitana, on hi són més de la meitat dels municipis del Baix Llobregat i L’Hospitalet, començarà a redactar-se al 2020, tenint el primer esborrany previsiblement a finals de 2021. Una vegada fet això, s’iniciarà un període d’al·legacions per a aconseguir tenir-ho al 2022 o 2023 en ple funcionament.

Noves alternatives de mobilitat
Més enllà de la creació de comunitats sostenibles i adaptades al futur, la ciutadania demanda alternatives de transport. Moltes persones continuen utilitzant el transport privat per manca d’inversió o agilitat en el moment que s’han de desplaçar del seu lloc de residència. Els ajuntaments, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i altres administracions provincials, autonòmiques i estatals han apostat per afavorir aquesta mobilitat i donar suport al creixement dels diferents municipis de la nostra comarca.
Les noves línies ràpides d’autobús entre ciutats o cap a la capital catalana han estat un avanç molt significatiu en la qualitat de vida de les persones que viuen al Baix Llobregat. Les ciutats del delta s’han beneficiat dels nous autobusos Exprés amb connexions directes entre Castelldefels i Plaça Catalunya, Viladecans i Plaça Espanya. Tanmateix, el teixit de connexions comarcals el supleixen els Metrobús, unes noves línies amb combois articulats de gran capacitat, que són l’alternativa al metro que hauria de passar per aquell recorregut o molt a prop. D’aquesta manera trobem la M10 que connecta l’Hospital de Bellvitge amb Sant Joan Despí o la nova M8, que connectarà Castelldefels amb Cornellà per la nova C-245, amb la reconversió de la carretera que elevarà un 25% la velocitat comercial amb dos carrils bus i bici exclusius per la històrica via interurbana del delta.
El tramvia també obre noves parades. TramBaix arribarà el 2024 a Sant Feliu, fent de nexe d’unió entre la Plaça Francesc Macià de Barcelona i el Rodalies de la capital del Baix Llobregat. En aquest sentit, les vies podrien arribar fins a Molins de Rei, una de les reclamacions que s’han començat a fer a finals d’aquest 2019 i que connectarien gran part del centre i sud de la comarca fins a Barcelona. Sant Feliu, a més, espera, de la mateixa manera que L’Hospitalet, el soterrament de les vies del tren que, amb el creixement de les ciutats han quedat integrades en l’entorn urbà amb dificultats de mobilitat tals com haver de travessar passos a nivell per anar d’un lloc a un altre de la ciutat. L’avanç cap a barris i carrers més accessibles és una de les bases de la urbanització inclusiva que arrela en la sostenibilitat, amb societats més madures que fan portar als municipis de la comarca a ser capdavanters en àmbits com la reducció de desastres naturals o millor qualitat de vida al segle XXI.

El Prat aprova un pla d'actuació a 5 anys vista
El Prat és una de les poques ciutats amb un pla d’actuació municipal (PAM) a cinc anys i que està intimament lligat als ODS, doncs entoma reptes com la lluita contra el canvi climàtic, l’habitatge, els drets de les dones i LGTBI, la memòria democràtica, la revolució tecnològica i el foment d’una economia amb valors.
Sota el títol “El Prat d’avui, el Prat del futur”, l’ajuntament ha creat una web que permet a la ciutadania fer seguiment continuat del grau de compliment de les 283 actuacions del PAM, distribuïdes en 35 àmbits i vuit eixos temátics, a més d’un capítol d’inversions de 25 milions durant el present mandat, per exemple, per ampliar el parc d’habitatge públic i assequible.
Un altre objectiu del PAM que impulsa la regidora Anna Martín Cuello, responsable d’Acció Ambiental a El Prat, és convertir la ciutat en referent en matèria de transició energètica, sobre tot en fotovoltaica, i la creació de comunitats de consum. De fet, en aquest 2020 El Prat començarà a posar les bases de la transició cap a les energies renovables, amb la creació d’una Oficina d’Energia, la instal.lació de plaques fotovoltaiques a cobertes d’edificis municipals i l’elaboració d’un mapa de consums elèctrics de la ciutat per asessorar llars i comerços per guanyar eficiència energètica.