Totes les poblacions del Baix Llobregat, de Catalunya, d’Espanya, d’Europa i del món, ens trobem en una situació nova, mai coneguda anteriorment, que ens afecta a totes per igual i que ens ha portat aturar-ho tot i refer les nostres prioritats personals, socials i econòmiques.
El coronavirus és una crisi, una pandèmia mundial, que l’estem lluitant dia a dia arreu del territori, amb mesures restrictives que impacten de ple, en el que havia estat fins ara la nostra quotidianitat. Una normalitat que enyorem i que volem que torni aviat, però que caldrà de la màxima responsabilitat de tothom, perquè aquesta lluita arribi a bon port.
Una de les coses que ens ha demostrat aquest virus és que som éssers humans vulnerables però alhora socials, i per tant, necessitem a tota la comunitat per cuidar-nos. Les mostres de solidaritat d’aquests dies confirmem que ens estem despertant d’una letargia social, d’un individualisme que s’estava incrustant en el nostre dia a dia, i que era del tot necessari combatre.
Potser no calia una pandèmia per conèixer el nom de la veïna del davant, per deixar notes solidàries a les comunitats de veïns, per fer concerts i festivals online, o per aplaudir cada dia, a les 20h, a totes aquelles persones treballadores que estan en primera línia, lluitant contra aquest virus que ens ha paralitzat a totes.
A totes elles, caldrà que sempre els hi dediquem l’ovació més gran que es pot donar, però alhora també ho convertim en reivindicació, perquè aquests col·lectius puguin treballar amb condicions reals i amb dignitat.
Ara mateix, quedar-nos a casa i parar és l’antibiòtic més potent per combatre el coronavirus, però també ho és posar les cures al centre de l’acció política, una exigència que les feministes fa anys que reclamem, i que ara, ha esdevingut la clau per salvar-nos d’aquesta crisi pandèmica. La confiança cap als serveis públics que alguns cops hem criticat, avui s’han convertit en els pilars on es sustenta la nostra protecció i per tant, la solució per sortir-nos-en.
En definitiva, tinc la impressió que les nostres ciutats i pobles del Baix no tornaran a ser iguals. Estem al principi d’un canvi profund de les estructures amb què fins ara havíem viscut, caldrà continuar ajustant i avaluant les diverses situacions per les quals passarem. Solament espero que siguem capaços d’aturar-nos, cuidar- nos entre totes i sortir d’aquesta crisi més reforçats i units que mai. Perquè ens ho mereixem.