Ara que comença la desescalada per la COVID19 és el moment de pensar en el demà. Se sent molt aquella frase que res tornarà a ser com abans, i potser hi ha coses que canvien, però hi ha d’altres que o bé ens hi posem ara, o tornarem a repetir errors.
Aquests dies veiem com els nivells de pol·lució han millorat de forma espectacular, i aquesta part positiva d’aquesta crisi ens ha de fer reflexionar, i ens ha de marcar com a repte no tornar a tenir nivells de contaminació tan alts. Però amb el simple fet de desitjar que no hi hagi tanta contaminació no s’aconsegueix res, cal implementar mesures, i mesures valentes que redueixin l’ús del vehicle.
Els que vivim, per exemple, vora les muntanyes de l’Ordal: Cervelló, Vallirana, Corbera de Llobregat i La Palma de Cervelló, fa anys que depenem de l’autobús i moltes vegades, tot i que aquest servei ha millorat, no és suficient. Ara doncs que s’està parlant d’allargar el Trambaix, potser és el moment de plantejar que el mateix arribi a aquests municipis.
Segur que els experts diuen que no és viable portar el Trambaix a aquests municipis perquè són municipis dispersos, i perquè no tenen suficient població per a que el servei sigui viable, però el problema és que sempre s’ha plantejat de forma individualitzada per a cada municipi, i s’ha arribat a la conclusió errònia de que no hi ha prou població per a un servei com aquest.
Potser cadascun d’aquests municipis tenen poca població en solitari, però en el seu conjunt sumen més de 40.000 habitants, i pensar en fer una parada de tramvia que doni servei a aquestes quaranta mil persones, no només fa que el projecte sigui viable sinó atractiu.
S’han fet estudis per fer arribar el Trambaix a Quatre Camins (entre Sant Vicenç dels Horts i Pallejà), doncs bé, si s’allargués el tramvia tan sols un kilòmetre i cent metres més, arribaria fins davant les Caves Rondel, on ja existeix un aparcament que fàcilment es podria ampliar en un macro aparcament on la gent de Cervelló, Corbera, La Palma i Vallirana, poguessin deixar el vehicle privat i poder anar a Barcelona o d’altres municipis de la comarca en transport públic.
Seria aquesta la zona d’intercanvi del vehicle privat al col·lectiu que en d’altres àrees metropolitanes de grans ciutats fan des de fa anys, com per exemple a Amsterdam, on l’aparcament del camp de l’Ajax serveix de “transferium” per així evitar haver d’entrar a la ciutat en cotxe.
Així doncs, aquest model no deixa de ser cap nou invent, i de fet és l’única solució per a una zona com aquesta del Baix Llobregat que acumula tantes urbanitzacions de baixa densitat. És el moment que l’AMB, ara que ha incorporat el pagament del Tribut metropolità a la segona corona de municipis, pensi de veritat en aquesta part del Baix Llobregat.
Esperem que d’aquí a pocs anys quan es facin conferències sobre els intents de portar el tren a Cervelló i Vallirana, com la que no fa gaire va fer el cervelloní Èric Gómez (expert en economia sostenible), sigui per explicar que finalment vam aprendre la lliçó i que per fi el tren va arribar on feia anys que calia que hagués arribat.