El cas ha transcendit just ara fa poques setmanes, tot i que ja fa mesos que dos regidors del PSC de l’Hospitalet ja havien estat detinguts pels mateixos fets, i sorprenentment hi havia un silenci mediàtic difícil d’entendre.
Els fets van sortir a la llum perquè un regidor del govern, en Jaume Graells, ho va denunciar, primer a l’alcaldessa, i davant la manca d’implicació de Marín en voler portar-ho a instàncies judicials, ho va denunciar ell sol. A més, els implicats han mantingut els seus càrrecs fins fa quatre dies sense que ni tan sols se’ls hi demanés la seva renúncia. I és aquest darrer fet el que m’impacta. Un regidor decideix denunciar uns presumptes fets il·lícits, i en comptes d’agrair-li eternament la seva valentia i honestedat, es decideix silenciar-ho i deixar-lo sol com si estigués fent quelcom malament. Aquelles persones que es juguen el tipus denunciant companys de feina, fet com a mínim desagradable de fer, i que no troben el suport i el suport dels seus superiors quan fan tal acte de valor em desconcerta completament.
La política és l’eina de treball que tenim per millorar la vida dels nostres conciutadans, i quan algú ho perverteix fent un mal ús dels béns públics se l’ha d’expulsar immediatament. No serveixen els missatges tebis en aquell moment de “ja veurem com acaba tot plegat”, perquè els processos judicials s’allarguen molt i aleshores les ombres que envolten a tota la classe política són demolidores.
Girar el cap i mirar cap a un altre lloc no soluciona el mal que es fa a les institucions. Encara que sigui basat en simples sospites, els polítics han de ser honestos i a més cal que es vegi que ho són. En moments de màxima dificultat en el dia a dia de la ciutadania, la confiança en les institucions és clau, no es pot mantenir en les seves responsabilitats algú sospitós de ser corrupte, de vegades a risc de ser injust, en aquest cas amb prou indicis per arriscar-se a perdre la confiança de la ciutadania de la segona ciutat de Catalunya i a més veure compromesa la credibilitat de la gestió de la tercera institució del país, la Diputació de Barcelona, presidida per la pròpia Núria Marín.
Quan sorgeix un cas així cal denunciar i ser transparent, que ningú s’assabenti que un alcalde va a declarar a la policia pels mitjans, que sigui el mateix alcalde qui ho expliqui. No ajuda tampoc quan surt publicat, el “i tu més”, no ajuda gens!
En definitiva que sense transparència i contundència l’ombra de la corrupció s’allargarà per sobre de tots els polítics, siguin corruptes o no, i el sistema democràtic acabarà col·lapsant. III